Últimes entrades

Sobre el llibre ‘L’univers casteller, avui’ i el periodisme casteller

Foto: Pere Toda / Ajuntament de Valls

Aprofitant l’avinentesa de la diada de Santa Úrsula, el passat cap de setmana es va celebrar el II Simposi Casteller a Valls. La primera edició, en el marc de les Festes Decennals de 2011, va girar al voltant de la internacionalització dels castells, la mirada dels mitjans de comunicació i l’evolució del fet casteller. De les comunicacions i les ponències, n’ha nascut un volum de 400 pàgines, editat per Cossetània Edicions, L’univers casteller, avui

Llegir més

Els clicks repeteixen l’11 de setembre a Montblanc


Just un mes després, tota una tropa de clicks de Playmobil s’han congregat a l’antic claustre de Sant Francesc de Montblanc per manifestar-se per Catalunya com a nou estat d’Europa. En aquesta picada d’ullet a l’11 de setembre passat no hi falten senyeres de la mida dels clicks, ni les forces de seguretat de can Playmobil ni un monarca pujat dalt d’un elefant, el podeu veure al bell mig de l’escena. En un món paral·lel, el president Artur Mas deixava caure un primer esbós de la pregunta a formular en una hipotètica consulta respecte al dret a l’autodeterminació, bastant semblant al clam d’aquests clicks a la seva pancarta de joguina.

Totalment recomanable la simpàtica exposició Clickània, el festival de clicks de Montblanc, organitzada pel consistori montblanquí i per somosclicks.org, que durant aquest cap de setmana celebra la 5a edició. És un clàssic d’aquest bloc (vam parlar-ne el 2008 i el 2009) i per al nombrós públic familiar i els que mai no han deixat de jugar, que hi troben any rere any princeses, dracs, pirates i, fins i tot, algun click amb ganes de dir la seva.

Valls i la Xina fan pinya amb el fet casteller

Fotografia de Pere Toda (Visita Valls / Aj. Valls)

Dues colles castelleres rosades separades per 9.885 km. Una, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a Catalunya i amb més de 200 anys d’història, i l’altra, els Xiquets de Hangzhou, a la Xina, amb una trajectòria de dos anys. Des d’aquesta setmana fins al 8 d’octubre, la que és la primera colla castellera nascuda a l’Àsia ha aterrat al quilòmetre zero dels castells, Valls, per gaudir d’un intercanvi cultural i viatjar per Catalunya.

En total, la comitiva xinesa la formen 166 persones, liderats per Qian Anhua, el propietari de la colònia tèxtil Antex Fashion i un enamorat de les tradicions catalanes. Fa un parell d’anys, l’empresari va proposar als treballadors de la colònia els castells com una activitat de grup pels seus valors -força, equilibri, valor i seny-. Per a aquesta comesa, un membre de la Colla Vella va viatjar a Hangzhou, ciutat de més de sis milions de persones, a 300 km de Xangai, per formar-los i introduir-los en el fet casteller. El primer 3 de 9 amb folre d’una colla catalana a Àsia (ho explicava l’Anna Maronda al seu bloc), el de la Colla Vella a l’Expo 2010 de Xangai, culminava l’agermanament.

Els Xiquets de Hangzhou, apadrinats per la Colla Vella, han arribat a la ciutat de Valls en un viatge que ha estat una iniciativa de l’empresa on treballen. Enxanetes, aixecadors i castellers tenen molta il·lusió per conèixer més sobre el bressol del fet casteller, patrimoni immaterial de la humanitat. Fins i tot han tingut oportunitat de conèixer la Mulassa de Valls, i visitaran el Camp Nou, el monestir de Santes Creus i la Generalitat. A més, els empresaris que els acompanyen estan estudiant noves oportunitats de negoci a l’Alt Camp i al territori català.

Podreu veure en acció els castellers xinesos, col·laborant amb la Colla Vella, al Concurs de Castells a la Tarraco Arena (l’espectacle casteller més gran del món!) que se celebrarà el diumenge 7 d’octubre a Tarragona.

* * * *
Us deixo l’enllaç a l’excel·lent reportatge fotogràfic de l’actuació dels Xiquets de Hangzhou a Salou (Tarragonès) de Rafael López-Monné al Descobrir Catalunya, i la galeria de Flickr de #VisitaValls.

Bombolla

Tinc una exclusiva. Us presento una imatge de la bombolla: la immobiliària, la 2.0, l’econòmica, la del futbol espanyol, la de Bankia, la universitària, la del bo alemany, l’especulativa, l’armamentística, la de l’or, la dels community managers, la de la crisi de 2012, la de sabó. Pam! Aquí teniu la bombolla, fràgil i voluminosa alhora, fent de les seves a punt d’esclatar damunt la seva presa, el cap d’una ciutadana que camina confiada pel Passeig de Gràcia. Que no us agafi desprevinguts…

Foto finish

En Jan abraça la mare. Duu escrit el seu nom de pila i el número de telèfon, en retolador blau, al seu braç d’infant de cinc anys. És Barcelona, el carrer Pelai, les quatre de la tarda, 11 de setembre de 2012.

No són superherois, però avui porten capa: la senyera lligada al coll. Compto, pel cap baix, tres generacions: avis, pares i néts. Somriuen posant per a la foto, però quan el flaix fa acte de presència, no s’esvaeix el somriure. És Barcelona, el carrer Entença, les cinc de la tarda, 11 de setembre de 2012.

Vesteixen la mateixa camisa ratllada i uns patalons blau marí corporatius. Són conductors d’autobus, i no volen esperar als vehicles amb què han arribat d’arreu de Catalunya i ells mateixos han estacionat a l’Eixample: afanyeu-vos, que ens afegim a la manifestació. És Barcelona, el carrer Aragó, tres quarts de sis de la tarda, 11 de setembre de 2012.

Els carrers adjacents a Passeig de Gràcia atapeïts. Suor, rauxa. Seny. Freedom. Empentes. Perquè tenim pressa. Els de Constantí a un costat, els de Blanes a l’altre, els de la Garrotxa més enllà. Els 16 autobusos de Valls que han arribat del capdamunt de la Diagonal. Un, el de sempre, que s’enfila a un arbre. Els altres, boten. Què vol aquesta tropa? Són defensors de la terra. Cares guarnides amb barres grogues i vermelles. Entusiasme. Però no corre l’aire. “Bon vent i barca nova”. Ovació, que s’enlaira com els ànims de tots els presents. No en som conscients. Guanya l’estelada, amb concessions. Perquè el blau de la bandera de la Unió Europea esquitxa, de tant en tant, la foto finish. És Barcelona, les sis ja passades de la tarda, 11 de setembre de 2012.

Perquè aquesta, amb més d’un milió i mig de participants, és la foto finish d’una cursa de fons. La meta -la del pacte fiscal, la de la independència, la del nou estat d’Europa- no queda tan lluny.