Mes: Setembre de 2012

Valls i la Xina fan pinya amb el fet casteller

Fotografia de Pere Toda (Visita Valls / Aj. Valls) Dues colles castelleres rosades separades per 9.885 km. Una, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a Catalunya i amb més de 200 anys d’història, i l’altra, els Xiquets de Hangzhou, a la Xina, amb una trajectòria de dos anys. Des d’aquesta setmana fins al 8 d’octubre, la que és la primera colla castellera nascuda a l’Àsia ha aterrat al quilòmetre zero dels castells, Valls, per gaudir d’un intercanvi cultural i viatjar per Catalunya. En total, la comitiva xinesa la formen 166 persones, liderats per Qian Anhua, el propietari de la colònia tèxtil Antex Fashion i un enamorat de les tradicions catalanes. Fa un parell d’anys, l’empresari va proposar als treballadors de la colònia els castells com una activitat de grup pels seus valors -força, equilibri, valor i seny-. Per a aquesta comesa, un membre de la Colla Vella va viatjar a Hangzhou, ciutat de més de sis milions de persones, a 300 km de Xangai, per formar-los i introduir-los en el fet casteller. El primer 3 de 9 …

Bombolla

Tinc una exclusiva. Us presento una imatge de la bombolla: la immobiliària, la 2.0, l’econòmica, la del futbol espanyol, la de Bankia, la universitària, la del bo alemany, l’especulativa, l’armamentística, la de l’or, la dels community managers, la de la crisi de 2012, la de sabó. Pam! Aquí teniu la bombolla, fràgil i voluminosa alhora, fent de les seves a punt d’esclatar damunt la seva presa, el cap d’una ciutadana que camina confiada pel Passeig de Gràcia. Que no us agafi desprevinguts…

Foto finish

En Jan abraça la mare. Duu escrit el seu nom de pila i el número de telèfon, en retolador blau, al seu braç d’infant de cinc anys. És Barcelona, el carrer Pelai, les quatre de la tarda, 11 de setembre de 2012. No són superherois, però avui porten capa: la senyera lligada al coll. Compto, pel cap baix, tres generacions: avis, pares i néts. Somriuen posant per a la foto, però quan el flaix fa acte de presència, no s’esvaeix el somriure. És Barcelona, el carrer Entença, les cinc de la tarda, 11 de setembre de 2012. Vesteixen la mateixa camisa ratllada i uns patalons blau marí corporatius. Són conductors d’autobus, i no volen esperar als vehicles amb què han arribat d’arreu de Catalunya i ells mateixos han estacionat a l’Eixample: afanyeu-vos, que ens afegim a la manifestació. És Barcelona, el carrer Aragó, tres quarts de sis de la tarda, 11 de setembre de 2012. Els carrers adjacents a Passeig de Gràcia atapeïts. Suor, rauxa. Seny. Freedom. Empentes. Perquè tenim pressa. Els de Constantí a un …

Facin joc!

El 1854, Carles de Mònaco va treure’s de la màniga un projecte per construir un casino. Calia revitalitzar el Principat que, per estrany que us pugui semblar avui en dia, era un dels països més pobres d’Europa. La intenció era fer de Mònico la capital europea del joc. François Blanc, homòleg francès de mr. Adelson a finals del segle XIX, agafà les regnes del projecte. Amb el treball de l’arquitecte de l’Opéra de París, es va acabar construir un fastuós complex al bell mig dels 2 km quadrats de país.  No obstant això, a l’any 2012 encara és prohibida l’entrada dels monegascos al Casino de Monte Carlo, tot i que el joc és la font econòmica principal de l’Estat. Els Grimaldi volien que al Casino s’hi quedés el capital estranger, i no pas que els ciutadans s’arruïnessin, que ja ho estaven prou. Si cap monegasc gosa entrar-hi i hi fa calers, no cobra i tots els guanys van a la beneficiència.  L’Estat espanyol i la Catalunya de principis del segle XXI estan en la mateixa situació de fallida que …