Mes: Abril de 2012

A reveure, Pep!

Si Le Monde ha resumit aquests darrers quatre anys del FC Barcelona amb un senzill però efectiu “le système Guardiola“, el New York Times ha sentenciat que “els trofeus no defineixen l’èxit de Guardiola. Ho fa l’estil”, i el Wall Street Journal ha gosat comparar el noi de Santpedor amb Chuck Norris (sic), bé que avui em permetreu la llicència de treure a la llum aquesta postal vintage anys 90 que guardava al fons d’un calaix, en forma de cor, al fons un degradat demodé de la senyera catalana i l’escut blaugrana i unes lletres en Word Art. I què? Lluint samarreta Kappa i un posat interessant de migcampista assenyat del Dream Team de Cryuff, ni mil paràgrafs ni promeses estèrils d’aixecar-me ben d’hora ben d’hora per homenatjar-lo. Aquesta postal ho diu tot: el barcelonisme tenia i té al cor a Pep Guardiola. 

Quan una imatge val més que mil paraules

No pensis en un elefant. Aquest és un llibre del lingüista nord-americà George Lakoff [podeu llegir la ressenya en aquest mateix bloc], sobre el paper primordial que juga la comunicació a la política. Lakoff insistia a emmarcar i reemmarcar el discurs dels republicans d’EUA, representats per l’elefant, per tal que els demòcrates capgiressin els resultats electorals. Sens dubte, a la Casa Reial espanyola li tocarà emmarcar i reemmarcar, i remmarcar i emmarcar de nou, després de la difusió de la imatge de l’esquerra, que data de 2006, i d’haver trascendit a l’opinió pública el viatge privat del rei Joan Carles I a Botswana per caçar elefants. Què passa quan algú es passa pel folre el que li diu l’assessor? Quin impacte tenen les imatges i fets compromesos dels protagonistes polítics? I les repercussions? Fets anecdòtics o bé fulminants d’una imatge impecable, vegem-ne alguns exemples: 1.- La Blackberry de Joan Saura.  Aquesta va ser una foto-notícia del diari Público del debat de Política General al Parlament de Catalunya, el setembre de 2009. Ens assabentàvem que, per a Joan Saura, …