Comunicació
Comments 2

La mala premsa de Barcelona

Gràcies Barcelona per un gran Mobile World Congress i deixar-me tornar a casa amb totes les meves pertinences”. Una periodista d’All Things Digital, el portal sobre tecnologia del grup del Wall Street Journal, no ha dubtat en tuïtejar aquest missatge d’alleugeriment avui, abans del seu retorn als Estats Units. No és quelcom estrany: a banda de la de la telefonia mòbil, fins que l’Associació GSM en tingui prou, Barcelona ostenta la capitalitat mundial dels carteristes. Aquí no hi ha ni Bohigas, ni Cerdàs, ni Gaudís que hi valguin. No és per sentir-se orgullós d’això, ni molt menys.

Però sí d’altres fites. S’han invertit importants esforços en urbanisme d’ençà el 1986 amb la proclamació de les Olimpíades de 1992, el crit de “Barcelona, posa’t guapa!” ha sigut unànime en la ciutadania durant les darreres dècades, el Fòrum ens va eixamplar els horitzons més enllà del melic de l’Eixample, i hem gosat imaginar-nos un “hub”, multicultural, tecnològic, logístic i aeroespacial. S’han fet els deures i, al llarg dels anys, s’ha forjat una ciutat amb una forta identitat modernista, esportiva i monumental. Amb una imatge feble? No pas, recentment es va enaltir, fins i tot, el Nadal barceloní. Poca broma.

Però avui les coses van maldades. No voldria ser malpensada, però la portada del diari New York Times de l’1 de març, amb una foto d’un treballador d’una oficina barcelonina del Banco Popular aferrat a una barra de ferro en defensa pròpia davant d’un d’aquests bandarres que mal anomenem estudiants, no és gens innocent. Siguem sincers: la manifestació del passat dimecres va ser quelcom anecdòtic, tot i el malestar general en què vivim, i sí, la radicalitat dels fets ens ha fet passar vergonya aliena. Tot i així, es mereix Barcelona, i els qui han treballat pels congrés, pagar aquesta “pena de telenotícies”? Si més no, la fotografia és un càstig per a la ciutat des d’un mitjà de comunicació, ja que pressuposa un judici social d’una realitat esbiaixada.

Barcelona té mala premsa, i això ens hauria de pujar la mosca al nas a tots els catalans. De què serveix posar guapa a Barcelona si després la presentem amb un ble de cabell que li tapa la cara.

This entry was posted in: Comunicació

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

2 Comments

  1. Aquest tema sempre m'ha provocat divisió d'opinions. Per una banda m'agrada que la ciutat tingui bona premsa, però per altra banda em provoca urticària coses com per exemple la flagrant especulació hotelera que hi ha sempre que ve un esdeveniment important, com ara el mobile… Però bé, suposo que això passa a totes les ciutats importants i grans… Una abraçada guapa!

    M'agrada

  2. Doommaster, jo diria que el que és complicat és gestionar una ciutat amb més d'un milió i mig d'habitants 🙂 Tot i que jo sóc de comarques, defenso Barcelona… ara per ara, aquesta ciutat m'acull des de fa un any i mig! L'especulació hotelera és un altre gran tema…Moltes gràcies per passar per aquí! una abraçada gran 🙂

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s