Mes: febrer de 2012

Comentaristes analògics

M’agrada apropar-me de tant en tant a la biblioteca del carrer Comte d’Urgell, fullejar les revistes forasteres de preu prohibitiu als quioscos del centre de Can Fanga i disputar-me els diaris, que al vespre són caducs, amb els i les habituals d’aquella taula de premsa, sens dubte, un dels llocs més acollidors de tot l’Eixample barceloní.En ocasions comptades, veureu que hi fa acte de presència algú jove, però no em quedo curta quan dic que la mitjana d’edat de la taula ronda els setanta anys. A quarts de nou del vespre, El País, la Vanguardia, l’Expansión, l’Ara, El Mundo romanen robregats per parells de mans que han quedat empastifades de tinta resseguint les lletres Mercury, Majerit o Times New Roman de les peces. Tot un reguitzell de caixes altes i baixes dels ajuntalletres que, per molt que ens vulguin creure que no, encara creen opinió als lectors. Tant és així, que algú o alguna es dedica en aquella sala de lectura a deixar constància als marges dels diaris allò que la notícia l’inspira, en estilogràfica negra …

L’ocàs d’Spanair

Podria començar furtant-li a García Márquez el desgastat títol de la seva novel·la. No pas. Tot i que s’hi escau d’allò més bé. El que sí faré és remetre-us a l’estiu del 2008 i la crisi d’imatge d’Spanair elevada al seu màxim exponent després de l’accident de Barajas [ho explicàvem en aquest bloc], que s’estengué internacionalment com una taca d’oli. En tot cas, el cesament de l’activitat de l’aerolínia Spanair, adquirida per empresaris catalans el 2009, en aterratge forçós el passat divendres és una nefasta notícia.  Sens dubte, la fallida de l’aerolínia no és plat de bon gust per a Barcelona, que havia de tenir a l’aeroport del Prat un discutible hub internacional. Ni per a Catalunya, l’antic i l’actual executiu i, és clar, per a la seva societat civil, que ha invertit diner públic en una empresa privada que no ha aconseguit enlairar-se amb la cabina plena a vessar, tots amb el cinturó ben cordat. Ara bé, els qui se l’estrenyaran són els entre 4.000 i 5.000 treballadors d’Spanair, de la mà amb les seves famílies, que es …