Uncategorized
Comments 4

#els12del2012: Debats re(i)als (10)

La revista Time ha atorgat a Caterina de Cambridge -nascuda Kate Middleton- un accèssit a Personalitat de l’any 2011 després del seu casament amb el príncep Guillem d’Anglaterra a Westminster Abbey el passat mes d’abril. Time la descriu com a “princesa”, però també com una “marca global”, tot i que ja tenim una Kate… Moss o una Kate… Winslet. Tant se val: “és la història de Kate una darrera concessió a la nostàlgia o una pel·lícula per a sentir-se bé en els temps tèrbols que ens ha tocat viure?”, es pregunta la revista Time a les portes del 2012, any del 60è aniversari del regnat d’Isabel II.
Res a veure l’Estat espanyol amb el Regne Unit, però. Des de la transició espanyola, la Casa del Rei ha comptat amb la complicitat de la premsa a Espanya i la societat ha mostrat respecte vers tots els seus membres. Des de les llàgrimes de la Infanta Elena a Barcelona’92 passant pel demodé “¿Por qué no te callas?” de Joan Carles I a Hugo Chávez, o la darrera ressenya frívola del calçat de Letizia Ortiz. Però ha sigut la pressumpta implicació d’Iñaki Urdangarín, gendre del Rei, en el cas Palma Arena de frau fiscal el que ha obert la caixa dels trons a nivell internacional (vegi’s el Washington Post o el Sydney Morning Herald, per citar-ne un parell d’exemples) i ha donat corda a l’opinió pública. Aquest 2012 tindrem debat re(i)al.
PD. Aquest 2011 hem superat la fal·lera per la princesa del poble. Encara hi ha esperança…
This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

4 Comments

  1. La monarquia espanyola té el seu costat positiu: amb els membres de la família reial és un no parar de riure. La institució és anàcronica, d'acord, però són tan graciosos…

    M'agrada

  2. Rellegint-me l'apunt, veig que he estat una mica massa políticament correcta, però de moment espero nous passos en l'estratègia comunicativa de la Casa Reial… Com a apunt (graciós també), de totes maneres, si t'acostes al Pessebre que hi ha aquests dies a la Capella del Roser de Valls hi veuràs un caganer reial… m'ha fet gràcia avui, hehe!Gràcies per passar per aquí. No tinc perdó per no actualitzar però últimament estic bastant enfeinada. Merci Jaume!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s