Uncategorized
Feu un comentari

L’esquerda, física i econòmica, de les famílies de Barberà de la Conca

Els més de cinc-cents veïns del municipi conviuen des de juliol de 2010 amb les ramificacions d’una escletxa de 200 metres que travessa el poble d’est a oest. Els qui viuen a les cases afectades han de fer front a despeses que no els paga l’assegurança i que superen, en alguns casos, els 6.000 euros.

Tot i el paisatge de la Conca que s’aprecia des del tossal de l’Església, els barberencs del nucli antic alcen la vista per a vigilar les esquerdes a les façanes dels seus habitatges. És el tema que esquerda la tranquil·litat de Barberà. Des de la plaça de l’Hospital i fins a la costa de Sant Francesc es pot recórrer Barberà resseguint l’escletxa de 200 metres i les seves bifurcacions, amb una quarentena d’inmobles afectats al seu pas, i també les seves famílies.

“Quan pararà i què passarà amb l’escletxa? La incertesa és total a la vila”, assegura Jordi Bona, regidor de Parcs i Jardins del municipi. La hipòtesi principal és que l’origen de l’esquerda és el moviment de les aigües freàtiques, però també hi poden tenir a veure la matèria argilosa del sòl i les pluges abundants de fa un parell d’anys.

Representants de l’Ajuntament de Barberà de la Conca es van reunir amb tècnics de l’Institut Geològic de Catalunya ahir. A la tarda, els carrers del centre històric lluïen les marques on a partir de la setmana vinent s’hi faran cinc forats de 40 metres de fondària per instal·lar-hi uns inclinòmetres, que enregistraran dades per determinar a què es deu l’escletxa. El cost de l’obra ronda els 70.000 euros, “una xifra complicada d’assumir per a un consistori petit com el nostre”, afegeix Marc Rovira, primer tinent d’alcalde.

Amb l’escletxa i l’ai al cor
Les famílies de Barberà, que acull el primer celler cooperatiu de tota la península Ibèrica, viuen aquests dies la fi de la verema. També la preocupació per l’esquerda. En els habitatges d’obra antiga els parteix per la meitat i n’afecta l’interior, i en els de recent construcció es pot apreciar en un lateral de la façana i en el pati exterior.

“Aquestes cases han passat de generació en generació, amb tot l’esforç que hi van invertir els pares, que treballaven al camp”, es lamenta el barberenc Joan Ramon Guardia. Va reformar la casa heretada, en la què viu amb la família, i un bon dia va adonar-se’n que a la planta baixa “la paret havia retrocedit dos dits del terra”. Les esquerdes també van fer acte de presència a les parets, però l’asseguradora es va desdir de pagar les reparacions dels desperfectes causats per les escletxes.

“L’assegurança no cobreix danys als habitatges com les goteres o les filtracions, i tampoc no hi compten aquestes esquerdes”, explica Guardia. En el seu cas, els treballs de reparació a la seva llar sumen 6.000 euros entre reforços i uns tirants instal·lats de punta a punta per a comprimir la casa. Altres veïns, alguns de més de 80 anys que han viscut de l’agricultura, segueixen a l’espera de trobar solucions econòmiques per a assumir el cost de les despeses.


El nucli antic, tancat als vianants
“Qualsevol escletxa és susceptible de continuar avançant, diem que l’esquerda és viva” s’hi refereix el regidor Jordi Bona. Rere l’església de Santa Maria, amb referències del segle XI, ha caigut un mur de pedra, i l’esquerda que continua per aquest carrer, tapada amb ciment el passat juliol pel consistori, ja torna a tenir cinc mil·límetres de gruix a finals de setembre. “L’ajuntament treballa per a assegurar la via pública, les canonades, el clavegueram i les instal·lacions de gas”, garanteix el tinent d’alcalde Marc Rovira.

Per a la seguretat dels veïns, s’ha prohibit l’entrada del trànsit rodat i l’accès dels vianants a la plaça de l’Església. La clau de volta i el timbà romànic del santuari, així com la rosseta central, han quedat greument afectats. L’Arquebisbat de Tarragona començarà a rehabilitar aquests elements arquitectònics, junt amb tota la construcció, a partir de la setmana vinent.

Ara per ara, l’esquerda avança pel tossal de l’Església, un dels dos turons sobre els que es va construir Barberà de la Conca. A més de la sol·lució als esvorancs dels últims mesos, que han atret els mitjans de comunicació de tot l’Estat i han fet de Barberà de la Conca un municipi mediàtic, el poble també lluita pel finançament per a una escola. “Tant de bo tornin els periodistes al desembre, que ens toqui la Grossa de Nadal per a tapar els forats”, comenta divertida una veïna.

Crònica publicada al Diari de Tarragona el 23 de setembre de 2011

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s