Uncategorized, Xarxes Socials
Comments 6

Els moviments dels polítics a la Xarxa, nova font d’informació periodística?

Ahir començava, de nou, la pre-campanya electoral, però ara de cara al 20-N. N’havíem parlat en aquest bloc de la convocatòria d’aquestes eleccions al juliol. De fet, en poc més d’un anys els catalans hem sigut cridats a les urnes en tres ocasions: eleccions autonòmiques, municipals i, ara, generals amb tres sondejos de resultats pastats en diferents mitjans de comunicació que es publiquen avui diumenge (Instituto Noxa per a La Vanguardia, Sigma Dos per a El Mundo, NC Report per a La Razón).

I en les darreres setmanes, hem pogut constatar com els espais d’alguns partits, que romanien en la letàrgia des de les eleccions municipals de maig, es desvetllen i agafen embranzida, poc a poc, tuït a tuït. D’altres, però, no s’han aturat i han sigut generadors de notícies a la premsa en general, o sinó pregunteu-li a Mariano. Però, realment, als polítics els serveix d’alguna cosa fer acte de presència a la xarxa? M’ha vingut al cap, de nou, la pregunta que durant tot aquest passat any m’ha tingut (molt) ocupada -d’aquí les poques actualitzacions d’aquests mesos-: els moviments dels polítics a la Xarxa són una nova font d’informació periodística? 

.prezi-player { width: 550px; } .prezi-player-links { text-align: center; }

Hi ha pocs estudis, seriosos i universitaris, sobre el tema. En la meva tesina de final de màster vaig estudiar el cas de les eleccions municipals de Tarragona ciutat i la resta del Camp de Tarragona, i els resultats apunten a que així és: els moviments dels polítics a la xarxa són noticiables, en alguns casos. Ara bé, i les eleccions generals espanyoles? Què ens depararà el camí al 20-N? N’estarem a l’aguait. Us deixo la presentació del meu treball en Prezi. Tota mena de feedback i qüestions al respecte seran ben rebudes, és un tema en què hi segueixo pensant 🙂

This entry was posted in: Uncategorized, Xarxes Socials

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

6 Comments

  1. Ei Esther! M'he llegit amb atenció el teu treball (de fet, mai havia vist això del Prezi i em sembla espectacular). Però a banda de la presentació, m'ha encantat la idea: ja era hora que algú es mirés amb cura aquest tema, felicitats!

    M'agrada

  2. La cosa aquella, moltes gràcies!! 🙂 El Prezi és una alternativa als PowerPoints, que ja estan prou vistos, una mica més visuals. Això només és un petit aperitiu del treball, és bastant espès, però crec que hem de tenir en compte les noves maneres de comunicar i d'arribar a la gent, per si són efectives, i més ara, en crisi d'idees i de tot! Merci per passar per aquí :)Anònim, com aquesta, un munt de notícies. En les edicions en paper es camuflen més, però als digitals les ressalten. I si… el periodista s'hagués convertit ara en mestre de cerimònies del circ de la sobreinformació? Gràcies per l'aportació!

    M'agrada

  3. Aquest cas ja és escandalós http://politica.elpais.com/politica/2011/10/13/actualidad/1318517364_590762.htmlDoncs jo no crec que Twitter sigui capaç d'aportar res positiu. Simplement existeix, la gent s'hi ha apuntat i arribarà el dia que apareixerà una nova xarxa social més innovadora i aquesta caurà en desús. El que ha aportat Twitter, això sí, és una forma molt directe d'arribar a la gent. De fet no és nou invent perquè, recordem que el titular té menys paraules que un putu tuit. La diferència és que a darrera hi ha una noticia per aprofundir-hi. Tot i que, potser, les noticies en general cada cop són més superficials i no aprofundeixen. Això sí donaria per fer un treball. "Los superficiales" de Nicholas Carr.

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s