Mes: Setembre de 2011

Cinc anys després, estrenem www.pedrafoguera.cat

Ja tocava.  Avui, en aquest bloc, estem d’enhorabona. Inaugurem el domini http://www.pedrafoguera.cat, amb les tentines del primer dia, amb 25 euros menys a la butxaca després d’aquesta primera transacció amb l’ICANN, però amb l’experiència, les crítiques constructives i els consells de tots els que han passat per aquí en els primers cinc anys d’aquest quadern de bitàcola periodístic. Gràcies! 🙂 Fa quatre anys, vaig escriure, i ho subscric al 2011: Els blocs no es poden crear i deixar escampats pel ciberespai, a la seva sort, oblidats i plens de teranyines en algun disc dur de l’altra punta del globus terraqui. Doncs no, senyors, els blocs han de ser com el propi fill, cal atendre les seves necessitats, fer-los créixer amb reflexions interessants i estar-ne pendents, sense tallar-li les ales (a la llibertat d’expressió), ja que són ben útils. Aquest petit lloc no pretén ni aglomeracions de blocaires ni megabytes inútilment malgastats. Avui, amb 140 caràcters a Twitter  la societat global gosa desfogar-se. De l’encís del Yes, we can!, amb un Tea Party a la defensa, al Nadal …

Curt de cafè

El català prenia el cafè servit pel castís cambrer madrileny al Congrés, fins la setmana passada. Ho venia fent des del 1978, des dels temps d’Adolfo Suárez, i per companyonia, amb el diàleg amb el riojà i el canari, també amb l’andalús, el basc o el gallec, el d’esquerres i el de dretes, i com no, amb el conservador i el liberal. Fruit d’un consens difícil, convertit en efemèride, es va determinar que hi hauria cafè per a tots. Tot i les suspicàcies de cadascun dels presents, que miraven de reüll la tassa de cafè del veí, l’acord va acabar per plaure a tots els allà reunits. A la barra central, doncs, tots prenien cafè, quin remei. No obstant, l’amic català els ha tastat tots al llarg dels trenta anys: cafè aigualit, descafeïnat, americà, i amb llet batuda quan les vaques eren grasses. Quan ha calgut, n’ha cedit un glop al col·lega. I quan la dosi de cafeïna servida, per a desvetllar-se i funcionar, no feia justícia a l’acord, s’exclamava clar i català. Com hagués fet qualsevol altre. En els …