Uncategorized
Feu un comentari

Les garrofes ben guanyades, a la Firagost de Valls

Guanyar-se les garrofes segueix essent quelcom feixuc pels agricultors catalans. No obstant, a la 57a Firagost, la fira exposició del camp català per excel·lència, s’exhibeix l’empenta dels qui treballen en aquest sector i la seva aposta per la qualitat i el saber fer artesanal. Són 350 expositors els que s’apleguen a Valls (l’Alt Camp) en la tradicional mostra de productes agrícoles i maquinària des d’ahir dimarts i fins avui dimecres 3 d’agost.

A la Plaça del Blat de Valls, durant la jornada d’ahir es quantificava què costen les garrofes. En concret, el seu preu de cost és de 0,32 euros per quilo, i el preu de liquidació és de 0,19 euros, amb un saldo negatiu, segons una anàlisi de costos de producció de fruits secs a cura de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Si més no, els costos de l’ametlla són dels únics dels que se’n desprèn un bri d’optimisme: el productor pot treure 19 euros de guany per quilo recollit, “114 euros per passar tot l’any, podrem anar de vacances”, resava un cartell en l’espai del recinte firal ocupat per la Societat Agrícola de Valls.

Els daltabaixos de la recessió econòmica, però, han respectat el preu dels vehicles i de la maquinària agrícola, pels que avui es paguen imports que s’han mantingut des del 2009. Els interessats en comprar un tractor, durant els dos dies de Firagost, en poden trobar un al centre de Valls a partir de 30.000 euros i fins a 90.000 euros, amb uns 150 cavalls de potència.

El bo i millor, del territori

Protegint-los del sol sota els tendals, tots els productors mostren amb justificat orgull el fruit de les seves finques i el resultat del seu esforç als visitants de la Firagost, que sumen més de 100.000 edició rere edició. Les tarragonines patates de Prades, les avellanes de Reus i, com no, el calçot de Valls, indicacions geogràfiques i denominacions d’origen protegides catalanes, fan acte de presència a la Firagost, tot i que una carabassa de 73 kg exposada al capdamunt del carrer de la Cort és el màxim exponent enguany de la capacitat, i també de la voluptuositat, del camp català avui.

Així, l’emprenedoria és un factor comú dels qui es mouen en el món agrícola, sobretot en qüestió de producció de proximitat. “És imprescindible per a que el sector continuï funcionant, sinó pleguem”, d’aquesta manera titllen la defensa de l’artesania i de la promoció del territori la Mireia Jordana i l’Elisabet Carbonell, impulsores d’Els Fruits Saborosos, empresa de Vila-rodona nascuda el 2002 que es dedica a elaborar melmelades de fruites i verdures, fins a trenta-sis varietats.

A les noies d’Els Fruits Saborosos no els hi paren de demanar pots de confitura de figa i de taronja amarga, també de maduixa pels nens. Una part de la matèria prima és de collita pròpia d’Els Fruits Saborosos, i l’altra de pagesos veïns: “cal apostar pel territori”, afegeix Elisabet Carbonell.

De fet, Jordana i Carbonell són sòcies de la marca col·lectiva “Fet a l’Alt Camp”, una associació sense ànim de lucre coordinada pel Consell Comarcal de l’Alt Camp que vol promocionar els productes d’una vintena de petits productors i les cooperatives de la comarca, “amb qualitat reconeguda”.

“Intentem conèixer els nostres arbres i respectar-los”, es refereix David Pascual, de la Masia Jornet de Santa Margarida i els Monjos, sobre l’elaboració dels seus caves, exposats a la Firagost de Valls amb etiqueta de la Denominació d’Origen Penedès. El jove productor és contundent sobre la màxima que ha de moure d’ara en endavant l’agricultura a Catalunya: “la qualitat és salut i la feina s’ha de fer ben feta”.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s