Uncategorized
Comments 2

Alegria, que és festa major!

És estiu, fa calor (en teoria), hom deixa la metròpoli i posa rumb allà on el metro no hi arriba. Avui us proposo quatre pinzellades, a mode d’agenda cultural, per a gaudir de les festes majors a comarques, arreu de la nostra geografia catalana. A gaudir-ne!

[proposta] Sopar popular a la fresca o sota un toldo, els més afortunats
[dia i hora] Dissabte al vespre, tres quarts d’hora més tard del que digui el programa de festes.
[lloc] Plaça de l’Església, Plaça Major o Plaça de l’Ajuntament
[us ho expliquem] Juliol i agost són els mesos del sopar a la fresca per excel·lència. N’hi per triar i remenar. Les varietats culinàries que hi podeu trobar depenen de la zona geogràfica on es trobeu o del poder adquisitiu de l’associació de veïns en qüestió.

Sardinades i aquella oloreta de socarrim que perdura durant tota la nit o els típics tres canelons amb minsa beixamel del càtering més econòmic que s’ha trobat. Tot s’hi val en aquest sopar de germanor, amb l’únic objectiu d’unir els veïns sota guarniments de banderetes de tots els països. Tot i així, el que més trobareu és la versió casolana: el típic pa amb tomàquet estovat i untat fa més de tres hores i el tradicional concurs de truites de patata, memorable. Ja ho sabeu, fent país amb el sopar a la fresca.

[proposta]Xerinola a l’envelat o la “verbena”, així, a seques.
[dia i hora] Just després del tradicional sopar a la fresca, després de l’obligada sobretaula.
[lloc] Plaça de l’Església, Plaça Major o Plaça de l’Ajuntament
[us ho expliquem] I com no, no podia faltar un dels moments estel·lars de qualsevol festa major. La ballaruca és l’ànima de la festa, amb reconegudes orquestres i cantants sorgits de programes de la televisió nacional com “Lluvia de Estrellas” o “Gente de Primera”, o amb el senyor amb alopècia de l’organillo, depenent del pressupost. Això sí, sense oblidar tampoc els esforços de vestuari, llampants, amb un toc festiu kitsch dels anys 80, quan van ser estrenats.

Com ja sabeu, cal respectar el protocol de sortida a la pista de ball: primer sempre la tercera edat. Atenció en el moment en què sona el “No rompas mas mi pobre corazón”, cal assajar-ho prèviament a casa per evitar posteriors lumbàlgies. Les versions lliures de “Viajar hasta Mallorca”, “La bomba” o “Bailar pegados” de Sergio Dalma són els grans èxits que no poden faltar en cap bon repertori, i que queden distorsionats després del cava i la coca resseca. I que no us importi ballar el ball del fanalet amb el senyor del quart A, que és festa major!

[proposta] Exposicions de garatge, totes les modalitats artístiques
[dia i hora] Durant tota la setmana que duri la festa major
[lloc] El garatge de l’artista, a prop de la plaça de l’Església, Plaça Major o Plaça de l’Ajuntament
[us ho expliquem] I no pot faltar la cultura. Les festes majors no només són gresca i ressaca matutina, sinó també l’exhibició de l’art i el saber fer dels artistes locals. Res millor que eixamplar els horitzons donant un cop d’ull a les últimes innovacions artístiques dels membres del teixit associatiu del municipi.

Manifestacions artístiques de tot tipus: col·leccions de plaques de cava, figuretes fetes amb fang, fotografies de tota mena… o comprovar els avanços en la tècnica de ganxet de l’associació de dones de la nostra escala no té preu. Aquestes temàtiques i d’altres les recullen aquestes mostres d’art contemporani. No us les perdeu.

[proposta] Recital d’havaneres
[dia i hora] Diumenge al vespre, després de fer la becaina i recuperar forces
[lloc] Plaça de l’Església, Plaça Major o Plaça de l’Ajuntament
[us expliquem] I per últim, un dels concerts més multitudinaris, amb totes les cadires de fusta ocupades edició rere edició. Les havaneres desperten passions entre el públic, que coregen les cançons que han interioritzat després d’anys i anys. Acordions, percussió i veus de mariners de terra endins, que han vist Calella només en foto. I de fons sona la mítica “El meu avi va anar a Cuba”.

Grups com Tela Marinera, Peix Fregit, o Blau Mediterrà fan gires durant tot l’estiu, i amb una mica de sort, els podreu veure en directe, i gaudir amb les seves tonades, cançons de la mar i jerseis de ratlles blanques i blau marí. A més, a qui no li agrada barallar-se per aconseguir un got de plàstic amb una miqueta de rom cremat? Doncs, tots a gaudir de les havaneres, el punt final d’una festa major com déu mana.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

2 Comments

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s