Mes: Mai de 2011

Un equip global que no perd l’essència de casa

“Yeeah, we like Savi! And Pusol!“. A uns 6.000 kilòmetres de casa, fa poc menys d’un any, a uns xiquets de l’Aràbia Saudí els espurnejaven els ulls quan em parlaven del soccer d’aquest segon Dream Team després de dir-los-hi que jo venia d’una ciutat a prop de Barcelona. Que coneguéssin el Barça no se’m va fer estrany, feia un any l’equip havia deixat a l’Stadio Olimpico de Roma a un Cristiano Ronaldo sense esma. Però que els noms de Xavi i Pujol, jugadors internacionals però més nostrats -per dir-ho d’alguna manera-, fossin els primers que els venien al cap a la jovenalla dels Emirats Àrabs era, si més no, curiós. Messi era el Pilota d’Or aleshores. A aquells nois de nom impronunciable, els impronunciables per a ells Sabi, Pusol, i el Barça al complet els hi creava il·lusió, vaja, que la cara els delatava. Havent viscut en primera persona el fervor dels saudís, arribo a entendre la fal·lera de la Qatar Foundation per ser patrocinadora del Barça: quan els valors en l’esport i el savoir faire es tradueixen …

Fòrum de la #indignació

“Una altra forma de pensar és possible”, resa un tendal gegant publicitari en un lateral de Plaça Catalunya. De fet, és en aquest punt neuràlgic de Barcelona des d’on el passat dilluns 15 de maig xoquen i es troben idees, punts de vista i reivindicacions heterogènies a l’Acampada de Barcelona. La #catalanrevolution, com ja circula viralment a les xarxes socials i en els petits comités d’una Plaça Catalunya convertida en un fòrum indignat, es desmarca del moviment Democracia Real Ya, que va convocar a Internet la paral·lela Acampada de Sol, a Madrid. No obstant això, el malestar amb el sistema econòmic i polític actual és el nexe comú de les dues segudes de protesta, tot i que menys multitudinària a Barcelona, que ahir [pel 18 de maig] a la nit va reunir a 1.500 persones. Aixequen la veu, s’erigeixen portaveus de la seva causa per cinc minuts i, al seu voltant, es forma un cercle de curiosos que assenteixen o divergeixen del discurs del seu interlocutor. D’història en història és possible creuar tot Plaça Catalunya, …

El bitllet de metro com a mertxandatge polític

De tant en tant alguna paradeta esquitxa -electoralment- les Rambles de Barcelona. El tríptic i la xapa, lluny d’estar demodé, són cars. La cartelleria segueix aquest mateix criteri d’austeritat a la capital catalana. El Periódico buscava desesperadament en aquesta campanya d’eleccions municipals a Ricard Gomà, candidat d’ICV, i ningú no els va dir que s’amagava a l’estació de la Sagrera, el que diuen que ha de ser el proper hub de la ciutat. I té la seva explicació. Així, doncs, alguns enclavaments estratègics subterranis a Barcelona fan que les parets d’algunes estacions resultin encara més disputades que l’alcaldia de la mateixa Can Fanga. De fet, les estadístiques del sentit comú indiquen que els votants s’aglomeren en aquest transport públic, matí, tarda, vespre, i a la nit no, perquè està tancat: el metro va tenir 381,22 milions de passatgers l’any 2010. Potser l’estratega s’assegura així algun impacte en una societat desencisada per la política. Encara que ho podia semblar, el passat divendres a la tarda ni els Manel ni la Pantoja eren a Virrei Amat (línia blava). La multitud s’amuntegava a la boca del …

Valls puja al carro dels Tres Tombs de Catalunya

Carros de bocois estendards del tipisme, genets i noies engalanades, ponis, cavalls, mules, matxos, carruatges de luxe, carros de pagès i el superb Carro de Traginers de la Societat de Sant Antoni de Valls, únic a Catalunya per les seves dimensions. Després de Vallmoll i Martorell, Valls va acollir el passat diumenge la 14a edició anual de la Trobada del Tres Tombs de Catalunya que serveix per a cloure la temporada, tot i que els tradicionals Tres Tombs de Valls són els més matiners, pels volts del 16 de gener. L’esforç d’animals i traginers no hi va faltar a la baixada de la plaça del Blat ni al Barri Antic, amb tota l’essència de la festivitat vallenca concentrada en el seu pas a l’entrada del carrer Major, que va fer fruir al públic ben fidel dels Tres Tombs, vilatans i forasters. Més fotografies, aquí. P.D. Avui m’ha arribat que a aquest bloc li han concedit un accèssit del XXV Premi Cristina Requena i Giró de periodisme, de la Fundació Ciutat de Valls, per l’apunt “Les …