Uncategorized
Comments 4

Primavera calenta, Cacaolat gelat

…posa’m un Cacaolat!“. Sense estadístiques oficials, podríem afirmar que aquesta frase representa, pel capbaix, una de cada quatre comandes a les cafeteries catalanes de les 7.00h a les 11.00h del matí. Tot i que no pas a Madrid. Durant l’any que hi vaig viure vaig provar sort en els castissos Rodilla i a d’altres bars de la Meseta, i vaig constatar que el Cacaolat és un producte desconegut a la Comunitat. De la mateixa manera que a Catalunya un croissant servit a la planxa, amb forquilla, ganivet, mantega i melmelada de maduixa o prèssec, és un concepte inconcebible. 

La ‘barrita de pan con tomate’ madrilenya, si un català gosés acompanyar-la amb quelcom, ho hauria de fer amb un Okey, que té el monopoli absolut del batut de xocolata a la Madrid. A València, regna el Choleck, i a Andalusia, los batidos Puleva -fins i tot de llet merengada!- amb denominació d’origen Granada. A grans trets, si haguéssim de dir qui té avui l’hegemonia induscutible en el mercat del batut de xocolata a l’Estat espanyol, de ben segur que hauríem de concedir l’honor al batut Hacendado, marca blanca de Mercadona. A Catalunya, però, el Cacaolat nostrat és molt més que un batut: representa els valors de quan un era infant i el nostre subconscient ho lliga a la terra on hem crescut, emoció condensada en un envàs groc-i-marró D’aquí el #salvemelcacaolat que ahir va sacsejar les xarxes socials.

El moviment neix arran d’una presumpta desaparició del Cacaolat dels lineals dels supermercats -que no de l’hosteleria- per la manca de liquiditat per a comprar envasos tetra-brick arran de l’ensulsiada de Nueva Rumasa, i d’una campanya que llança el programa de ràdio El món a RAC1 i resulta viral. Aquest “alarmisme” té una raó de fons. Ho explica el publicitari Lluís Bassat, a El libro rojo de la publicidad: “Celo, Tippex, Wamba, Chiruca, Nocilla o Donut són marques que han arribat a superar el producte i li han donat el seu nom […] No són companyies amb actius tangibles i beneficis, sinó també marques, l’autèntic valor de les quals no apareix sempre en els balanços de les empreses”. És exactament el que passa amb el batut de la família Viader. I els seus consumidors s’han involucrat per a ‘salvar el Cacaolat’.

Un exemple proper al de #salvemelcacaolat és el del nou Frappuccino d’Starbucks, que no acaba d’agradar al personal i ho expressen al mur de Facebook de la multinacional. No és el cas de Cacaolat, però el producte també ha evolucionat des de la dècada dels anys trenta del segle passat al Cacaolat light d’avui -vegeu els anuncis que il·lustren l’apunt-, al ritme dels seus consumidors. La similitud es troba en aquesta implicació dels ciutadans, que indica que el valor de la marca és molt rellevant. S’acabarà salvant? De moment, “puja la temperatura, estic al límit, primavera calenta, Cacaolat gelat!“.

P.D. Primer anunci, del Flickr de xmaluquer.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

4 Comments

  1. Ostres, ara que has anomenat l'Okey, recordo fa temps que a Filiprim Okey regalava Suzukis Vitara. Només havies d'enviar una etiqueta en un sobre i per participar en el concurs. Si anés a Madrid intentaria provar el mític "Bocadillo-calamares", que em pica la curiositat.Per cert, el Ruiz-Mateos intenta salvar Cacaolat amb participacions que donaran un 30% a un any… ;-)Veig que segueixes enganxada al twitter…

    M'agrada

  2. El Cacaolat és únic i no té res a veure amb els seus competidors. Si tants aficionats té, no hem de patir per la seva desaparició. I si desapareix per manca de demanda, no m'importarà: és la llei del lliure mercat, la mateixa llei que va crear el Cacaolat.

    M'agrada

  3. Jordi, hehe, doncs no m'imagino l'avi de Filiprim explicant les benaurances de l'Okey. Però si al senyor Bachs amb l'etiquetatge en català… :)Si mai has de tastar un bocadillp-calamares, ves directament a un bar que hi ha prop de l'estació d'Atocha, qualsevol t'ho podrà indicar :DMartí, és clar, la llei de l'oferta i la demanda. El problema, però, és que existeix aquesta demanda, i més tractant-se d'un producte perible, però no es pot satisfer perquè falla, no la matèria primera -la llet, el cacau- sinó l'envàs… De fet, durant la guerra civil de l'Estat ja es va deixar de produir el Cacaolat fins a 1950 perquè no arribava cacau per a produir-ho. De moment, sembla que hi ha bastants converses sobre la taula per a salvar el Cacaolat… Merci per l'aportació!

    M'agrada

  4. No conec la trajectòria empresarial de la marca, però encara me'n faig creus que Cacaolat acabés enfonsant-se amb el conglomerat de Rumasa.

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s