Uncategorized
Comments 2

El paper del paper

Les Enri, les Guerrero o les Moleskine, aquestes últimes per als qui volen emular a Hemingway o Picasso, han caigut en desús entre els periodistes. Ara, el que es porta a la professió es abocar les idees en forma de tuït a les Blackberry, els iPhone o els iPadcom l’Oprah, potser?-, però no per a tothom, encara. Així es va fer palès al #bcnmedialab, una tertúlia oberta mensual en què s’analitzava, en aquesta ocasió, el paper del paper en una trobada on el fum no sortia dels bolígrafs Bic, sinó del colpejar les tecles de Macbooks i altres succedanis.

Si en un apunt anterior ens alegràvem d’escapar als quatre vents que el quiosc estava de moda, res més allunyat de la realitat: de 4.000 punts de venda a Madrid i de 2.000 a Barcelona, en uns set anys s’han reduït a uns 200. La veritat és que “les properes generacions no relacionaran el paper amb la premsa, potser sí amb els llibres”, és rotund Toni Piqué, periodista i consultor. Tac-tac-tac-tac, les frases de Piqué, José Sanclemente -president d’Imagina Media- i Louis-Charles Tiar -editor de les revistes en paper Madriz i Barcelonés- s’anaven escampant a la xarxa: un senyor que compra un diari li interessa a un venedor de qualsevol cosa“, “gràcies a les revoltes i a Wikileaks s’està generant un nou periodisme” o los periodistas no tenemos abuela.

El debat navegava entre les aigües de la crítica constructiva, la auto-fustigació periodística i el dubte existencial. Ningú, però, va vaticinar quan naufragaria el paper, protagonista de la vetllada: “Que què passarà? No crec que mori, sinó que hi haurà menys diaris, és absurd que a Espanya en tinguem 134”, s’exclamà Sanclemente. Un dissenyador gràfic es planyia dels seus quatre anys amb cúter, escaire i cartabó fent tentines en paper a la facultat, els i les periodistes es llepaven les ferides i a la sala ressonava l'”això té pinta d’anar a pitjor“, que es va repetir, pel cap baix, en tres ocasions.

Però, a grans problemes, grans remeis per al paper, “el millor per a llegir alguna cosa amb substància”. I per a cultivar aquesta “substància”, al #bcnmedialab es va apel·lar a la “creativitat”, el tornar a “il·lusionar als lectors” i a la “consciència”. Perquè “el periodisme s’ha de renovar tot, és una gran oportunitat per als joves”, segons Toni Piqué. I sembla que se’ns gira feina.

PD. La imatge és una maquina expenedora d’El Periódico -quiosc sense intermediaris?- al costat de la màquina expenedora de llet fresca a l’estació de ferrocarrils de la Generalitat a Sarrià. 

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

2 Comments

  1. No acostumo a llegir diaris en paper, ho confesso. Però també he de dir que informar-se per internet també té els seus inconvenients. Internet m'agrada per rebre informacions curtes, titulars, vaja (d'aquí el gran èxit de Twitter). Però si he d'aprofundir en un tema, no hi ha res com asseure's davant d'un diari obert de bat a bat i llegir amb calma. Textos llargs i farragosos a la pantalla són per mi impossibles.Així que potser sí que es reduiran el nombre de diaris en paper, però jo sostinc que no desapareixeran.

    M'agrada

  2. Alba, les portades d'ahir en paper eren molt curioses (deixem a banda la del Mundo Deportivo i Shakira que encara hi dono tombs…). Tots ja sabíem que Bardem no s'havia dut l'Oscar, qui més qui menys ja havia criticat a la Hathaway i a la gala sense gaire interès (i això sense veure-la!) i ens sabíem de memòria tots els premis de la nit… Però cap diari (mira, dubto amb l'Ara) prescindia dels Oscars de diumenge passat a la portada.Jo estic d'acord en què els diaris en paper no desapareixeran (de moment) si saben aprofitar per fer més crònica, més opinió i avançar-se a l'actualitat (no és fàcil!) amb bons temes. Però tampoc no veig que el tractament d'avui de la informació per parts dels mitjans d'Internet com la definitiva… No em convencen, vaja, i hi falta una "vuelta de tuerca". En fi, que els primers que desapareixeran seran els gratuïts… aquest any ha de pujar molt el preu del paper de diari i no ho aguantaran. (i em sembla que no continuaré escrivint aquests apunts tan especialitzats, si és que sóc una freak del periodisme…!)Una abraçada! 🙂

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s