Mes: febrer de 2011

El paper del paper

Les Enri, les Guerrero o les Moleskine, aquestes últimes per als qui volen emular a Hemingway o Picasso, han caigut en desús entre els periodistes. Ara, el que es porta a la professió es abocar les idees en forma de tuït a les Blackberry, els iPhone o els iPad –com l’Oprah, potser?-, però no per a tothom, encara. Així es va fer palès al #bcnmedialab, una tertúlia oberta mensual en què s’analitzava, en aquesta ocasió, el paper del paper en una trobada on el fum no sortia dels bolígrafs Bic, sinó del colpejar les tecles de Macbooks i altres succedanis. Si en un apunt anterior ens alegràvem d’escapar als quatre vents que el quiosc estava de moda, res més allunyat de la realitat: de 4.000 punts de venda a Madrid i de 2.000 a Barcelona, en uns set anys s’han reduït a uns 200. La veritat és que “les properes generacions no relacionaran el paper amb la premsa, potser sí amb els llibres”, és rotund Toni Piqué, periodista i consultor. Tac-tac-tac-tac, les frases de Piqué, José Sanclemente …

Palpant la Barcelona del futur

A tres mesos vista pel maig, al bell mig d’un fins ara descampat pavimentat i gris -on s’hi ha projectat el Disseny Hub Barcelona (DHUB)-, a la vora de les coloraines i llums  de la Torre Agbar que s’encenen al capvespre sense seguir cap mena de criteri horari, ha brotat l’exposició “Barcelona Direccions. Una cita amb l’avui i el demà de la teva ciutat”, a més d’una renovada boca de metro i un jardinet que esquitxa de vegetació el 22@ uns metres més enllà. I una estació de tren que superarà en superfície a l’Aeroport del Prat i és el major soterrament ferroviari d’Europa. Poca broma. “La ciutat és el desafiament als déus”, diu l’urbanista Jordi Borja en un llibre de referència com és La ciudad conquistada, “la torre de Babel, la barreja de llengües i cultures, d’oficis i d’idees. Sense memòria i sense futur la ciutat és decadència”.  Aquesta és l’essència que hom capta a l’entrar des d’uns barracons d’institut de secundària a l’exposició en vellut negre i farcida de tríptics i publicacions -com la ‘no-definitiva’ de Màrius Serra…, o és …

Bershka posa de moda el quiosc

Fa uns quants mesos vam trobar evidències que els diaris en paper eren peces de museu. Res més lluny de la realitat. Ho hem vist al Passeig de Gràcia [tirant cap al mar, no a la muntanya]. Vegem-ho:  L’última tendència que proposen els qui tenen la paella pel mànec a l’imperi Inditex -ja no comandat per Amancio Ortega, per cert- és llegir premsa. I si és internacional, molt millor. A més de gavardines fetes a Cambodja, a les vitrines d’aquest Bershka de Barcelona hi trobem un quiosc, d’aquests en perill d’extinció, amb uns mossos i unes mosses amb intenció de comprar Le Monde, The Times, Aujourd’hui, El País i l’International Herald Tribune. Però llàstima que avui, comprar un diari en paper sigui gairebé més car que fer-se amb una samarreta de Bershka.  I, ep!, és que la joventut s’interessa per la premsa? Almenys al Passeig de Gràcia ens presenten això de comprar el diari -llegir, el que es diu llegir, no ho fan pas- com quelcom in per a la propera temporada primavera-estiu, a l’alçada de …

Les Decennals, de tothom

Abans que les 260.000 lluminàries del centre de Valls s’apaguin, la conversa s’encèn a la sobretaula de les llars vallenques en l’últim diumenge de Decennals.  Amb 16 anys, aquestes eren les seves segones Decennals. “A les vuit del matí sé de gent que feia cua per a veure a Dani Martín a la Vela del Fornàs“, explica. Porta tres braçalets a la mà esquerra: el de la CandeFlaix, el del concert del líder del Canto del Loco i el de les Decennals electròniques. Mentre em descriu com anava (des)vestida l’Alaska fa uns quants dies, noto certa afonia causada per la disbauxa. Amb 61 anys, no em fa recompte de quantes Decennals ha vist. “Què guapa i quina veuassa té l’Ainhoa Arteta“, no s’està de dir. El concert de gala a la Vela és el que més li ha fet el pes, però que déu n’hi do amb els actes de carrer. El Gegant del Pi l’ha vist ballar al camí a la carretera de Montblanc. Però diu que no ha trobat gaires coneguts al carrer, que tot …