Uncategorized
Comments 7

El dia de la música en català

“Nena, saps que tinc un grup? […]”. “Un grup de què?” “De música”. “Ah”. “Sí, sí, de música”. “És que… jo el rock català, no…” “No…?” “No…” “Bé, tampoc és que…” “Que què?” “Que no és ben bé…”

Que no, que no és “rock català”. I doncs, què n’és, tot plegat, i a què o quin fenomen reten homenatge 8.500 persones -poca broma- via Facebook avui 9 de desembre, constituït amb cert quòrum com a “dia de la música en català“?

El mitjà és el missatge, que diu McLuhan, i el tret distintiu és el lloc on anem a trobar resposta: al MySpace d’Els Amics de les Arts hi diu que el que fan és “electro/pop/folk”. Naveguem un xic més. El dels Manel no ho especifica, ni el de l’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, però tenen presència en aquesta xarxa social de música, on hi ofereixen el seu menú degustació que podem tastar-lo, jutjar-lo i classificar-lo, si en gosem, amb la dificultat afegida d’aventurar-se amb aquestes mélanges musicals, una barreja d’estils, multiculturalitat, lletres i ironies a l’alçada de la idiosincràsia dels catalans d’avui. Què en som de complicats. No obstant això, Xazzar va més enllà i descriuen la seva música a MySpace com a “folk rock, fusió i pop” o, per posar un altre exemple, El Petit de Cal Eril se’n va al gènere “folk, psicodèlic i rock”. El mateix rock que el d’Els Pets de Constantí (ep, que també són a MySpace, faltaria més!) o el de L’Empordà dels Sopa de Cabra?

No pas. Que aixequi la mà qui tingui avui una casset al cotxe amb un remix de greatest hits de l’Anna Roig o de la Núria Feliu! [veig una mà aixecada allà al fons? Va de debò? No fotem!]


No dic que la música en català de les darreries de la primera dècada del 2000 sigui 2.0, perquè no deixa de ser un recurs fàcil repetitiu i fatigant com la tornada de la cançó de l’estiu per a catalogar-ho absolutament tot. Però la melodia dels més mediàtics se segueix a Facebook, a Twitter, en bloc o RSS, a l’Spotify i via tot allò que belluga a la xarxa. I resulta que el nou panorama ha connectat -mai més ben dit- amb les noves generacions i sí, també amb aquells que fruïen als concerts de Sau als anys 90. Som al bell mig d’un canvi en el nostre consum (i cultura?) musical.

Marquen la diferència a la indústria discogràfica els 107 milions de reproduccions d'”Alejandro” de Lady Gaga a Youtube. Però jo trio, ja que estem amb això de la viralitat, “Corro sota la pluja” d’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien. Bon dia de la música en català!

PD. Per cert, les lyrics que teniu a dalt són de la cançó 4-3-3 d’Els Amics de les Arts.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

7 Comments

  1. Jordi, Gaga diu que les seves influències són Bowie, Madonna i Freddie Mercury… però la Feliu, jo crec que és la diva per excel·lència de la música catalana, i un referent… Que n'aprengui la Lady Gaga! 🙂

    M'agrada

  2. Jo no sé perquè, però des de que ha començat el curs m'he aficionat a escoltar música en català. De fet, al meu iPod, -on no fa més d'un any hi havia Lady Gaga's, David Guetta's i coses de l'estil-, ara només hi ha música en català i "indie" en anglès. I cada dia descobreixo un nou artista en català que em crida l'atenció. Crec que s'hauria d'"explotar" més la música catalana, per exprimir la nostra cultura, faltaria més.

    M'agrada

  3. Miquel, encara no hem vist la Gaga vestida amb samarreta de ratlles i ben marinera… Tot arribarà.Laura, jo he començat a escoltar aquests grups (bé, el Petit de Cal Eril només de passada, per curiositat, perquè he sentit a dir que els Manel van ser de 2009, Els Amics de les Arts de 2010 i aquests de 2011) per recomanacions d'amics. Crec que ets de les que escoltes ràdio Flaixbac (pel que em dius!) i "nostre senyor Guetta" hi és omnipresent. La radiofórmula també ha influit molt en els gustos musicals (cada vegada menys, ara tenim Youtube, Spotify…), si sabessim els interessos de les productores en aquesta cadena dels 40 èxits, em sembla que ens duríem les mans al cap… Tot i així, a Catalunya tenim molt de talent musical, no cal anar fora. Merci per comentar.

    M'agrada

  4. Una molt bona tria i, segur, molt millor que l'Alejandro, Fernando o Roberto (ben bé no sé a quí coi li acaba cantant) de la Lady Gaga.Òbviament, dono tot el suport del món (i més) a la proposta d'en Jordi. Veig ja a Núria feliu lluint un vestit fet amb bistecs mentre canta "Baixant de la Font del Gat". Excels!!!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s