Mes: Novembre de 2010

El 2011 o la crisi dels cinquanta

– Contesa electoral [creu al calendari].– La clàssica victòria del Barça contra el Reial Madrid [creu, creu, creu, creu, creu]. El 2010, a més de filtrat per Wikileaks, està finiquitat com aquell qui diu. Alguna bagatel·la queda per a aquest mes de desembre que tot just avui encetem, però seran minúcies que prendran forma d‘il·luminació nadalenca i d’indignació pels pocs o massa il·luminats, res que ens vingui massa de nou, esperem que així sia. Per tant, com a deferència a l’amable lector o lectriu, servidora ha consultat The World of 2011 de The Economist d’algun quiosc de l’àrea metropolitana per a saber a què ens atenyem, on trobarem el marro i, vaja, que no ens agafin desprevinguts, que no és poc. Entre els molts highlights -i un obituari final a la bombeta incandescent-, em quedo amb l’efemèride de l’any 2011, que jo farceixo d’ironia, però que crec que va de debò i és, si més no, significativa: Agost: “Barack Obama, que va néixer a l’any que es va construir el Mur de Berlín, fa 50 anys”.  Tot …

A dieta de formatgets

Un formatget -en caixa de 16 o de 24- té unes 37 calories. I fins a un 42% de matèria grassa. Un escó del Parlament de Catalunya -dels 135 actuals- representa un nombre indeterminat de vots, que es determina per la Llei d’Hondt. I que ve avalat pel tant per cent que hagi anat a votar. Però vet-ho aquí: la gran majoria està a dieta. La matèria grassa d’aquesta campanya electoral pot haver acabat obstruint les artèries democràtiques del cens electoral. I és que n’hem tastat de tots colors: des del roquefort de Carmen de Mairena, una fondue en tovallola de bany amb la Montserrat Nebrera, el formatge de cabra andalús de Puigcercós, el Queixo Tetilla amb denominació d’origen de la Lapiedra i Solidaritat Catalana, per no parlar de la delicatessen orgàsmica socialista i el formatge light (que també té calories, ep!) sense estridències de la campanya de CiU. Durant la ingesta de lactis, Quim Monzó i Sergi Pàmies s’hi referien el passat diumenge a la Vanguardia: “hasta los medios serios quieren preguntas bestias porque dicen que, si no, nadie lee las entrevistas a los …

Campanya sobre rodes

Rodola, i no per les rodoneses de la Carmen de Mairena -en principi-. Sinó perquè va en transport. A la regió metropolitana barcelonina, súmmum del desplaçament català, amb més de 15 milions de viatges en dia feiner (segons l’última Enquesta de Mobilitat Quotidiana, de 2006), intenten no desaprofitar aquest espai urbà estratègic, si no és que ja no els teníem prou clissats als candidats. Diuen les cròniques que, a Barcelona, la Montse Nebrera es “passeja” en un anunci als taxis, i servidora ha vist l’Alícia Sánchez-Camacho i a l’Artur Mas “viatjant” en autobús de TMB, encara que la “garantia de progrés” del PSC aprofita el roig corporatiu del celebèrrim bus turístic per a donar tombs pel centre de la capital. Pel Clot hi circula un automòbil fúcsia d’UPyD, amb aquesta pantalla de plasma tan estupenda sense recer i a mercè dels plugims inesperats de la tardor, i d’altra banda, el metro de Barcelona s’ha convertit en una galeria temporal de candidats emmarcats, els que teniu a dalt, l’Aida Gascón i en Joan Herrera, amb les mans a la butxaca ambdos, curiós. Ara falta que aconsegueixin transportar el …

I s’eleven per a tota la humanitat

De Valls al cel. Que és el que no han deixar de tocar amb la punta dels dits els i les enxanetes des de fa 200 anys. De Valls a tot Catalunya, amb una seixantena de colles en actiu que “fan pinya” a viles, ciutats i també a universitats, i de Valls al món, perquè avui, senyors, la Unesco ha declarat els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, amb una proclamació descarregada a Nairobi, Kènia, però amb un assaig bicentenari que començà a la capital de l’Alt Camp. Per a la Unesco, els castells “proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, de cohesió social i de solidaritat”. Algunes empreses han emprat el mètode casteller per a que els treballadors fessin pinya, i també els nouvinguts més joves han après a conviure uns amb els altres (fa un parell d’anys ho vaig intentar explicar en anglès). Avui, de la nostra tradició, se’n fa ressò el Huffington Post. I res que no sabíem ja: el del món casteller és un bon leitmotiv, no només per a la plaça, sinó per a qualsevol àmbit de la vida: …

Crònica de BCN des de Madrid

He deixat passar dos dies prudencials des del 7-N: els mitjans comencen a mirar cap a un altre costat, els qui l’esperaven i els qui no l’esperaven han deixat de clamar-ho als quatre vents i ja decau el debat per les declas (intros, totals, talls de veu) de Benet XVI. Les aigües han tornat a lloc. El que m’interessa -i el que ens hauria d’interessar a tots com a ciutadans de Barcelunya– és el paper que ha jugat la que vol ser la nostra ciutat global, aquella marca i imatge que en parlàvem, en aquesta retransmissió de partit de la Champions League, per allò de nivell europeu i B16 sembla ser que té seguidors arreu del planeta, com CR7, no per res més. Deixant de banda els mitjans digitals, avui he agafat els de paper, arraconats, llançols i de butxaca, que van d’un extrem a l’altre segons el país. Ni The Times (Regne Unit) ni l’International Herald Tribune (New York Times, Estats Units) del cap de setmana i dilluns [no he trobat Le Monde] no en parlen, de …