Uncategorized
Comments 8

Precampanya: estat de la qüestió

O “state of the art“, com en diuen els anglosaxons. Perquè, no m’ho discutireu, això de demanar el vot avui en dia s’ha convertit en una autèntica disciplina artística i ha arribat a la màxima sofistificació de la figura retòrica feta metàfora o 140 caràcters fugint del que ara no toca, la correcció política. Sense projecció d’escons al Parlament ni teoritzar sobre el vot ocult -no em correspon-, sinó que l’ànim és veure cap on va això de la comunicació en la campanya del “canvi qui pugui, que ja és prou interessant. A continuació, unes pinzellades per a posar-nos al dia.

– L’increïble home normal vs. la llum al final del túnel.
*A tenir en compte d’entrada: l'”increïble home normal” és una campanya de les joventuts socialistes (en diríem infosàtira del resultat) i la metàfora de la llum al final del túnel és un cartell de precampanya de CiU. El rebombori mediàtic de la primera ha sigut considerable, avui l’analitzen a la Vanguardia, per exemple, i els experts ho consideren tota una apel·lació a l’electorat més jove.

Així, doncs, tenim dos protagonistes principals -el repartiment és ampli aquesta vegada- en aquesta contesa electorial: PSC i CiU, que segons les enquestes seran les dues forces polítiques més votades el 28-N. Primer se’ns van presentar en espots audiovisuals, un més positiu i l’altre un xic més seriós -i negre, perquè no dir-ho- als cinemes. Després van emular Obama: “comença el canvi” i “el canvi real/el cambio real“en banners i cartells escampats per tots els mitjans digitals i per la geografia catalana. I ara, vist el panorama de la desafecció a Catalunya i a l’Estat espanyol, se’ns presenten amb superpoders, com els de Hiro Nakamura a ‘Herois’, vaja.

Ens trobem al túnel de la crisi existencial i econòmica i benvinguda sigui la llum? O ser un “home normal” és un atribut a tenir en molt bona consideració en els nostres dies? La metàfora, que es presta a moltes interpretacions.

– No hi ha face to face (ni darrera la pantalla d’un ordinador)

La precampanya de cara a les eleccions del dia del Barça-Madrid té el debat sobre el possible “cara a cara” entre Artur Mas i José Montilla -el primer entre dos candidats a Molt Honorable- en el seu punt àlgid. Matx de missatges, pilota a la xarxa en la qüestió de la llengua -català, castellà?- en què s’ha de debatre, temps mort per a les negociacions, joc per a la cadena que ho retransmeti, amb permís de les audiències, faltaria més.

La televisió és mitjà de masses, sí. Però el partit (i la xerrameca) sembla que serà per a Internet i les xarxes socials -d’aquí al 28-N poden passar moltes coses encara!-. Les campanyes al Messenger ja són història (i tan sols fa dos anys d’això) i Facebook i Twitter, com en la campanya de Barack Obama el 2008 o la presidencial britànica d’enguany, tenen molt a dir-hi. Una de les iniciatives és la Twittervista electoralDeixarà a l’abast dels internautes els candidats –menys Mas i Montilla, i Herrera- d’alguns dels partits que es presenten a les eleccions per a fer-los-hi preguntes en menys de 140 caràcters i que ells els hi responguin en 140 caràcters en dia i hora convinguda. No queda gaire clar.

Deien que les eleccions no es guanyen a Internet. Però recent tenim l’exemple de Tomás Gómez, que “agrada” més a Facebook que Trinidad Jiménez, fins i tot abans de les primàries del PSOE a Madrid…

– Nuesa, què faran els partits independentistes i el target jove (interessen els ‘ni-ni’?)
Ciutadans es torna a despullar -literalment- i promet una “revolució taronja”, que a mi em fa pensar en el banc de Matías Prats i el fresh banking, més que en Ucraïna. Seguim pendents de com es comuniquen Reagrupament, Solidaritat i els més nous, i com no, dels clàssics PP, ERC i Iniciativa. Algun apunt caurà sobre com es dirigeixen per a captar el vot més jove (d’edat, no d’esperit, que sé que tots ho sou :D), però deixarem un temps prudencial per a seguir llegint, pensant i analitzant la comunicació vers el 28-N.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

8 Comments

  1. El "homes normals" no fan grans coses i això és el que li ha passat al Montilla. Les grans coses i els grans canvis els han de dirigir grans homes, o dones, que no s'arronsin davant l'adversari i que sàpiguen donar el cop de puny damunt la taula quan faci falta. En Pujol va ser un "gran home" que va fer grans coses per aquest país. Al Mas se li suposa que pot ser un "gran home". En Montilla passarà a la història d'aquest país com un "home normal", un home que va aconseguir governar la Generalitat sense haver guanyat unes les eleccions al Parlament de manera individual. Els homes normals, prometen donar diners als NINIS i els grans homes proposen aprimar una administració engreixada a mida del tripartit, que han fet servir la Generalitat com a agència de col·locació. Quin exemple són en Montilla i en Benach, persones sense estudis, per als estudiants i els NINIS actuals? Doncs cap…Molt bon post Ester

    M'agrada

  2. A mi no em convenç la campanya del super home normal, em sembla força cutre, i no sé si arribarà als joves… Ara que, tot ha estat ben controlat, pq dos dies després anuncien les ajudes per als "Ni-ni"… A veure què tal va a twitter-entrevista… Lamentable l'absència de Montilla, Mas i Herrera…

    M'agrada

  3. La campanya de Montilla és lamentable. De fet amb Montilla no poden fer gran cosa. Es estrany que un inútil com ell hagi presidit la generalitat durant vuit anys. La imatge del tunel i la llum al final, tot iq eu massa mística, la trobo més apropiada. Abraç

    M'agrada

  4. Anònim, però no discutirem pas el mèrit d'un "home normal" (ei, que no ho dic jo, que suposo que comptarà amb el seu vist-i-plau la campanya viral) d'arribar a President de la Generalitat. Recomano l'article d'ahir de la Vanguardia de Magí Camps en aquesta línia d'anàlisi: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20101018/54024875958.htmlHe estat pensant d'on podia haver sortit això d'"home normal" aquests dies, i tan sols se m'ha acudit que ho hagin pogut treure de la cançó dels Manel "Gent Normal"…Sobre el tema "ni-ni", als que portem anys i panys estudiant i treballant a la vegada per a pagar-nos els estudis (que ens haurien de portar a un futur) ens ha fet mal a tots. De molt mal gust aquesta proposta, res més.Alba, jo sempre intento ser de sucre en aquests temes. Ara bé, si em poso en la pell d'un 'supporter' de Montilla, no m'agrada l'etiquetatge d'"home normal" per al meu líder. Ja és obvi que és un home normal -no oblidem el "fets, no paraules" iniciàtic-. No és la identitat que voldria per al meu líder i president. Si em poso el barret d'Esther, la campanya m'agrada (i molt) en el sentit que ha conseguit visibilitat, que se'n parli (tot i que la gent diu obertament que no li agrada, i no és veritat allò que diuen que 'es bo que parlin d'un encara que sigui malament'), ha corregut pel facebook… i se n'han fet apunts als blogs (;-D). Escolta això: http://www.racalacarta.com/audio/audios_versio/20101015_gag_supermontilla.mp3Només per aquests 3 minuts de muntatge sonor a RAC1, ja han aconseguit molt.Que danya la imatge de Montilla…? No… ja ho sabíem que era un "home normal". Noctas, bé, els primers quatre anys van ser de Maragall… Tot és cosa dels pactes electorals. El del túnel és genial, jo la primera vegada que el vaig veure, anant de Valls a BCN en tren i després de sortir d'un túnel. Salutacions!Merci per comentar…!

    M'agrada

  5. Doommaster, eiii!!! Gràcies per l'enllaç!! No ho havia vist, el remei de RCat és una bona pensada. A veure si d'aquí uns dies faig un resum de què passa amb els partits independentistes, que sinó em quedava l'apunt més llarg que un dia sense pa!Petons i merci! 🙂

    M'agrada

  6. Que Montilla hagi tolerat aquest cartell per part de les JSC diu molt de la seva "normalitat". Un candidat amb dos dits de front no ho hagués acceptat. Tinc entès que la Twittervista no acabà de funcionar com s'esperaven però la campanya a la xarxa tindrà un pes molt important.

    M'agrada

  7. Miquel, sí, alguna cosa he escoltat jo de la twittervista. Suposo que era la primera i que, si n'han de fer més, ja hauran solucionat problemes i el mètode…El concepte, si més no, és interessant.Salutacions!! 🙂

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s