Uncategorized
Comments 9

Il Cavaliere diu: no llegiu premsa

“… i caseu-vos amb un ric, com jo, per exemple”, consell de Berlusconi, en edat de merèixer, vàlid tant per a noies com per a nois, així que ja ho sabeu (via El Mundo). Passarem per alt aquesta part en què el primer ministre italià s’oferia ahir a les ragazzi del seu partit, un molt bon pretext per a demanar el telèfon a una de les assistents a la reunió d’Il Popolo della Liberta’, relaten les cròniques. No li tindrem en compte. De fet, el perdona tot Itàlia, els seus mitjans de comunicació controladíssims -però no pas La Repubblica– i la Unió Europea, que vés ara que hem de dir nosaltres.

I per què Berlusconi recomana als joves no llegir la premsa –sic-? Segons ell, és el mètode Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit durant la dècada dels 80: “no es pot governar llegint els diaris perquè deprimeixen”. És clar, Durão Barroso no és eixerit de mena com Sara Carbonero, d’on no n’hi ha no en raja. Així, Il Cavaliere explicava cofoi que va començar a demanar als seus col·laboradors que li portessin un dossier depremsa tan sols amb els articles i opinions positives sobre el seu govern [controlant ell el 80% del missatge periodístic a Itàlia]. Per tant, el propietari de Villa Certosa reconeix, sense complexes, que governa passant-se pel folre l’opinió pública. Que no vé de nou això,però una declaració com aquesta sí és depriment: és una falta de respecte a la ciutadania italiana i a la democràcia en general.


Amb tot, existeix una diferència de percepció entre el que
feia la Thatcher i l’aplicació del mètode per Berlusconi, hi afegeixo jo. La Dama de Ferro deia no llegir els diaris per falta de temps, com la majoria de mortals, com la nostra joventut que va de bòlit i destria titulars d’un web, i Berlusconi perquè “la premsa té un complot” contra ell. Tant de bo fós així i que la joventut italiana sabés que informar-se i anar més enllà de la versió oficial els allunya de l’anestèsia d’un tirà mediàtic. Menys abbraci de ragazzi i més llibertat de premsa a Itàlia!
Última il·lustració: Revista Rolling Stone edició italiana de desembre de 2009. Silvio és proclamat personalitat de l’any pel seu estil de vida rock&roll. Indiscutiblement merescudíssim.
This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

9 Comments

  1. Tenia un company de facultat italià que ens explicava que la gent en començava a estar farta d'aquest personatge però que en realitat, a l'hora de les eleccions, sempre l'acabava votant.

    M'agrada

  2. Amb altres paraules: No llegiu i no us culturitzeu. Sigueu tontos, lerdos, babaus i putxinelis al meu servei i aneu-me votant que molo molt!Eeeeccccsss!! Aquest home em fa venir vasques!!Un petonet!

    M'agrada

  3. Itàlia pateix un Berlusconi com Espanya pateix un Zapatero o un Rajoy. La diferència és de personalitat, però les accions en el rerefons són les mateixes: cas omís al poble, menyspreu de la població i megalomanía aconselladora sense gaire capacitat per fer-ho.

    M'agrada

  4. Oh, quina gran ocasió per a posar-se a jugar a l'advocat del diable! M'encanten les causes perdudes!Doncs en defensa de Silvio, diré que la meva avia també s'ho deia a les mosses de casa meu, això de casar-se amb home de casa bona i ric. I jo a casa havia sentit algun cop que llegís, però no en excés, que mai m'oblidés de quan era la verema ni de que un ha de cuidar l'hort i el treball. Que llegir massa és de bohemis i no porta a res.I qui pot jutjar amb convicció les paraules d'un home ja gran, el pensament del qual, ja de per si tronat per altres temps, és alterat sovint per la còlera de l'enroc i l'aïllament, i el força a fer declaracions arraconat, contra aquells que per cert, no l'han fet fora? I qui s'espera altra cosa que menyspreança per part de l'home a qui acusen dia si dia també dels mals de un país, precisament quan els detractors venen de quelcom que no és tampoc la panacea?No se m'acut gaire més a dir, pobre home.BTW: T'he de felicitar per la nova capçalera del bloc. A part de maca – no se si s'hi ha fixat gaire gent, però jo si – és una gran contribució a la llengua per aquells que l'abracin l'escriure "llançant pedres" i no "llençant pedres". I ara que llegeixo el llibre de la Rahola sobre Artur Mas, me'n adono que no s'hi troba la diferència a tot arreu.

    M'agrada

  5. jo de gran vull ser com el Silvio, empaitar jovenetes tot el dia, alé ja ho he dit, jo hem podeu criticar xD. Això si, a ser possible amb la cara no tant estirada que fa una micona d'angunia

    M'agrada

  6. Jordi, aquest estiu he tingut una companya de classe italiana que deia el mateix. La meva conclusió? Que ni els mateixos italians ja saben com justificar-se. El del lideratge de Berlusconi i els italians és un tema, si més no, digne d'estudi detallat :)Doommaster, la veritat és que no poden anar més enllà del què dicten els mitjans de Berlusconi perquè no es pot. "Aneu-me votant que molo molt", aquest és el missatge, sí! Petons!Lluís Miquel, no veig a Zapatero o Rajoy en la mateixa òrbita que Berlusconi, però sí a aquest últim que s'apropa al juantxisme (*caràcter esperpèntic, exhibicionista, fiestero, però que no té cap sentit del ridícul i que té certes infules artístiques, segons la definició oficial de la CORI). Ara bé, que ZP o Rajoy sí s'han berlusconitzat en les seves ocurrències i pixades fora de test amb el pas del temps (vegi's la "niña de Rajoy"), o fins i tot Esperanza Aguirre vestida de "chulapa", tot i que és un cas a part. Estic d'acord amb tu, la diferència és la personalitat o el saber estar que creiem que ha de tenir un líder a l'Estat espanyol, però el que tenen en comú és l'actitud vers el poble, que no el tenen gaire en compte. Bobbin (o advocat del diable). En aquesta vida cal ser lluitador, però no somniador. A més, s'ha de ser pragmàtic, com Berlusconi. Amb la bona fe i visió de futur de la teva àvia, i de les tietes i padrines de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, Silvio es va veure amb l'obligació de procurar el bé a les pubilles italianes per la via fàcil. Tot i així, jo no sóc d'aquest parer. Perquè al bon feiner mai li manca el menester. Sí, l'acusen dels mals d'un país. Però quina coartada pot tenir un primer ministre que li ha dit a la víctima d'un terratrèmol: "puc palpar-la una mica, senyoreta?". Causa perduda, sí senyor.PD. Gràaaaaacies ^^ La meva intenció era fer el campanar de Valls (que, btw, és el més alt de Catalunya) amb una "pajarita de papel" al capdamunt emulant a King Kong, amb el Photoshop. Vaig estar-m'hi… ¿una tarda sencera perduda barallant-me amb les capes? fins que aquella capçalera no va superar l'autocensura. "La màscara del rei Artur"… des de l'entrevista a la Noria -sí, he de confessar que dissabte vaig veure-ho- i aquest tuteig descarat de la Rahola a Mas que em té encuriosida el llibre.Francesc, aquella cara estirada no li desitjo ni al meu pitjor enemic. És que Berlusconi sap el que fa, així com la Demi Moore amb l'Ashton Kutcher… (reverència d'admiració a aquesta dona).

    M'agrada

  7. Quin perill d'home..mira que les seves sortides de to em solen fer gràcia, però és un perill..el feixisme s'amaga dessota el rostre simpàtic d'aquest home! abraç

    M'agrada

  8. Dos mesos per Itàlia i encara sense entendre com pot triomfar aquest home….De fet sembla que l'era Berlusconi està a punt d'acabar. Fini, fins fa un dos mesos mà dreta d'Il Cavaliere ha marxat del PdL i ha creat un nou partit. Al Parlament Berlusconi ja no té la majoria (maggioranza) tant important en la política italiana perquè sense majoria al Parlament el President de la República està obligat a buscar una nova majoria parlamentària per crear nou govern.Tornant al tema. Sorprent que Berlusconi digui que no s'han de llegir els diaris quan ell és propietari d'un important: Il Giornale. I sembla que podria estar interessat en comprar Il Corriere della Sera.Potser el que volia dir és que no es llegeixin els diaris de l'esquerra, però que els seus, cap problema. Aquest home, que es creu que és Déu, veu complots contra ell per tota banda…. increïble.

    M'agrada

  9. Elliot, alguna cosa es va dir per aquí que Berlusconi i Fini han partit peres, però que tot i així, Fini li proposa fer un pacte de govern per a la propera legislatura amb el seu partit. No ho sé pas, ja amb prou feines em costa controlar el que passa a Catalunya i entendre l'embolic electoral, que a Itàlia ja no hi arribo XDCrec que fan falta més de dos mesos a Itàlia per a comprendre a Berlusconi 😀 Jo suposo que, en el fons, els diaris no li deuen importar gaire, sinó el negoci que generen (o no). I sí, les paranoies dels complots també hi deuen tenir a veure… Però, ja et dic jo (de primera mà) que ho té tot controladíssim.

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s