Mes: Juliol de 2010

Catalunya des de fora

Vaig buscar i rebuscar, ho prometo. Però no vaig veure res publicat sobre la manifestació del 10-J a Barcelona a Canadà (tot i una interessant anàlisi des d’un punt de vista neutral al the Globe and Mail). Un gros ‘ooooh’. Tampoc no vaig trobar gaires referències a El País, El Mundo o ABC, ni en opinions provinents de la Meseta, que vull atribuir a un lapsus mediàtic per l’altra notícia del dia i no pas per una situació permanent de desconeixement total de la pressió arterial del català emprenyat. Tot i així, Barcelona i Catalunya desperten molta simpatia al Canadà, malgrat certs dubtes de caire geogràfic-espacial, però ja no continentals. Perquè Barcelona és un referent europeu, segons els meus càlculs empírics. Coneixen la senyera, els castells, Dalí i a Gaudí, un primer pas a 7.000 milles més enllà. De fet la marca turística “España” -a banda de vendre’s gràcies als jugadors de la selecció- compta amb Gaudí en la seva alineació internacional, com a davanter centre disposat a xutar a porteria del resort vacacional en …

Els darrers mohicans

High streets pastades -en el cas de Toronto, parlem de Yonge Street, el carrer mes llarg del mon- amb el seu pertinent Zara, Mango -de Galicia i Barcelona, respectivament-, H&M, Esprit o Abercrombie & Fitch en el mon anglosaxo. Ciutadans que, a 7.000 milles de distancia, repeteixen modelet, tararegen la mateixa tonada i la seva way of life, pensaments i idees no son tan distants. De fet, tenim els mateixos referents en ciutats que perden la seva personalitat a favor d’una homogeneitzacio global. A Canada sense perdre la seva ‘maple leaf’, a tots els logotips de McDonald’s, faltaria mes. Si mes no, Canada no te mes de 200 anys d’historia, tot i que els Huron i els Mohawk hi estaven emplacats des d’uns 11.000 anys abans. S’inspiraven en la natura que rodejava el llac Ontario, fins que la van perdre de vista a partir de l’onada d’immigracio europea a Canada en la Segona Guerra Mundial. D’aqui que aquests primers natius deixessin de banda els esquirols i s’inspiressin en nous i omnipresents referents, com en Mickey …

4 anys de pedrafoguera

“Go Gaga!”. Greater Toronto, l’area metropolitana mes extensa del Canada -i on, per contra, no hi te cabuda la capital del pais, Ottawa- no se’n va estar de rebre, amb un molt d’extravangancia i poquissimes entrades, totes elles a preus desorbitats, a la-dona-a-unes-ulleres-de-sol-enganxada, la Lady Gaga. Un “som-hi Gaga” en una botiga a la Queen Street West es el que servia per a caldejar l’escenari en el pas de la ianqui rossa per la ciutat. I un “som-hi” ho es, per a mi, les aportacions, els comentaris i les critiques -sempre constructives- en aquest blog, en els seus 4 anys intermitents, des d’aquell ja llunya juliol de 2006. Moltes merces. I aquest, l’apunt numero 250. Som-hi doncs, continuarem la cronica, ara mateix des de la residencia de la Ryerson University de Toronto, amb un ordinador per a 500 persones.

‘Soccer’ a la CBC

Ens feiem pas entre la xafogor extrema a aquesta banda del llac Ontario i el sorprenent entusiasme que desperta a la multicultural Toronto el mundial de Sud-Africa. Eren les dues del migdia, i una munio de francesos, arabs, espanyols, italians i algun llatinoamerica -i jo, natural de la Vilaniu de Narcis Oller, observant el panorama- caminavem rumb a qualsevol lloc a on el preu d’una cervesa no acabes amb el pressupost setmanal. Anavem perdent efectius a mesura que alguns es feien un lloc als pubs -amb un sorprenent overbooking-, fins que ens vam topar amb els estudis de la CBS, la Canadian Broadcasting Corporation o la Societe Radio-Canada, com preferiu, a la St. John Street de Toronto, on vam poder seguir la retransmissio en viu de l’esdeveniment des del plato muntat per l’ocasio. Alemanys que es mossegaven les ungles, espanyols vestits amb l’anomenada ‘la roja’ i que celebraven cada oportunitat de gol, i d’altres, tafaners canadencs que s’unien a la festa de l’ole-ole-ole als bars potser per contagi dels nervis que suraven a l’ambient o …