Uncategorized
Comments 5

El G-20, a la banqueta

*Sempre podeu llegir aquest apunt amb un brunzit de vuvuzela, clicant aquí. Gràcies.

El 2009 va ser el torn de la cimera de Pittsburgh (EUA), ara és Toronto (Canadà) la que acull la nova trobada del G-20, en què s’ha de discutir sobre la crisi global -la més gran des de la Gran Depressió-. No obstant la gravetat de la qüestió, Angela Merkel i David Cameron han declarat que diumenge treuran temps per a veure l’Anglaterra-Alemanya.
Com també ho fa la Policia Muntada del Canadà, en una fotografia enviada per un lector al rotatiu The Star, de Toronto, que “demostra l’efectivitat del bilió (a Nord-amèrica són 1.000.000.000 dòlars) de dòlars en personal de seguretat”. Però ni el bilió de dòlars, ni el Mundial, ni els 3 quilòmetres de tanques al bell mig de la ciutat. Tampoc els anti-sistema ni els talons de monsieur Sarkozy: els de Toronto volien que es parlés de la seva ciutat, la més gran de Canadà, amb 3.500 mitjans internacionals acreditats. I no se n’ha parlat gaire (fins ara mateix, que escalfen motors als portals web informatius).

Però no, els canadencs es queixen d’haver quedat en un segon pla per culpa de la soccer extravaganza in South Africa (aquella extravagància del futbol a Sud-àfrica) -i també de que a la CNN s’hagi parlat més del llançament del nou iPhone que no pas de la cimera, per cert-. De la visita dels líders europeus, asiàtics i llatinoamericans conclouen a Canadà que són més les ganes d’enfrontar-se tête à tête en un camp de gespa que en petit comité (amb la presència de l’Estat espanyol com a país convidat, entre d’altres) pel trobar el nord pel que fa al creixement econòmic i les retallades per a reduir els dèficits nacionals. Ah, i de descobrir qui és la jove que ha viatjat amb Berlusconi. Veieu com és internacional això del safareig?

P.D. La crònica post G-20 seguirà en aquest bloc, des del mateix Toronto -i unes 10 hores de vol des de Barajas-, durant el mes de juliol.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

5 Comments

  1. Ji ji ji, si algun dia arribo a president tinc clar que les grans decissions, les que afecten desfavorablement a un major nombre de persones, s'han de prendre quan es juguin partits importants de fútbol (finals de champions, lliga o… mundials) que és quan tothom està distret i s'obliden de crisis globals o individuals i de qualsevol altra cosa que no sigui el fútbol.La vuvuzela és un èxit! fins i tot youtube ha incorporat una icona en forma de pilota als videos per poder veurel's amb la remor de fons!En quant al bilió, no m'ha quedat clar si al final és un bilió USA (10⁹) o dels nostres (10¹²), però bé, tant se val, quan hi ha tant de zero gairebé no importa si n'hi ha 3 més o menys.Que vagi molt bé per Oh Canadá!Petons 😀

    M'agrada

  2. Lonlilon, hahahahahaha… ja veig que has après bé la lliçó dels polítics d'avui en dia: cimera que coincideixi amb el mundial 🙂 Ja diràs quan t'haguem de votar. I això de la vuvuzela… segur que és una estratègia per a que ens xiulin les orelles i ens haguem de distreure amb els otorrinos, així no pensem en res més.Moltes gràcies per l'apunt del bilió. Tens raó, l'americà són 10 elevat a 9 i l'europeu 10 elevat a 12. Culpa meva. Ho corregeixo tot seguit. Merci i petons!!! 😀

    M'agrada

  3. Vaig realitzar un treball a la uni en aquest últim trimestre sobre el G-20. La veritat és que estan clarament marcats els interessos d'Europa, més del que representaria el volum econòmic al món. Potser seria més lògic crear un G-20 de països menys afavorits. Però bé, al cap i a la fi, són molt rics i tot el que vulguis però s'aclaren en res.

    M'agrada

  4. Ahhhhh punyetera, quina sort tenen alguns:) I el futbol el fan servir per alleujar tensions. Per cert estic fins als mismíssims de la Merkel i la seva pose de professora pedagoga d'europa. Ella i el seu país són els menys indicats per donar lliçóns a ningú.

    M'agrada

  5. Jordi, a Toronto, pel que es veu, va passar de tot menys que s'aclarissin ni que arribessin a cap acord. Tots anaven a la seva. La Unió Europea té els seus interessos, els Estats Units uns altres… de fet, van acordar que cada país faria el que li rotés. En fi.Noctas, la meva teoria és que el futbol calma tensions perquè el camp de gespa és verd. No hi trobo cap altra explicació 😀 A la Merkel encara li queda una legislatura sencera (i pel que sembla, bastant de temps la veurem). Saludus crack!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s