Uncategorized
Comments 8

Estudiar comunicació?

4 anys a la URV + 1 any a la URJC. No és el moment de fer balanç, sinó el d’un “¡al loro, que no estamos tan mal!” i de mirar endavant. Per això, per a aquells qui s’enfrontaran aviat a la nova selectivitat i la vaga de funcionaris, amb el conseqüent rau-rau de triar carrera, aquesta presentació -d’abuelo Cebolleta- que fa un parell de mesos vaig fer als alumnes de Batxillerat de l’IES Narcís Oller, d’on vaig sortir ara fa cinc anys. És molt bàsica, però espero que li sigui útil a algú 🙂

PD. Sento l’absència blocaire aquests quinze dies. Dret de la informació, Creació i gestió d’empreses de comunicació i d’altres succedanis en tenen la culpa. De les últimes llicenciades, que aviat només tindrem graduats i graduades.
This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

8 Comments

  1. Yo ando a falta de 2 notas para el aprobado, pero creo que aprobaré. ¿Tienes ya curro pal verano? Aquí todo el mundo ha hecho entrevistas para todos los sitios… y yo tengo curro hasta el 20 de julio y después a comerme los mocos aaaaah!!jeje¿Te quedas en Tarragona?

    M'agrada

  2. La meva tieta era periodista i a mi sempre m'hagués agradat ser-ho. Finalment em vaig decantar pel comerç internacional. Quan torni a casa a la nit veuré la presentació.

    M'agrada

  3. Ja que la Myriam ha parlat del tema queixar-se i URV, a la meva promoció (vam ser els segons!!) l'esport nacional era queixar-se i renegar de qualsevol cosa que passava en aquell seminari. D'acord que la carrera tenia les seves mancances i coses a millorar, però a vegades explicaves a algú que estudiava comunicació a Barcelona i flipava que toquéssim tanta càmera, plato i estudi ja a primer (només per posar un exemple).Bueno, m'estava desviant del tema… la pregunta aquesta d'Estudiar comunicació em fa recordar que un cop, en no sé quina fira, dos xavals de 12 anys o així em van veure amb la càmera i em van preguntar si valia la pena estudiar algo de comunicació. Em sembla que els vaig espantar, perquè els vaig dir que estudiar-ho i viure-ho podia ser genial, però que laboralment potser era un suïcidi jajaja No sé si vaig frustrar futurs gabilondos, a saber.Bueno, no res, molts ànims que això ja ho tens, acabar la carrera és una gran satisfacció a la vegada que el buit que et queda és bastant bèstia, ja que t'has passat literalment tota la vida estudiant i xoca que arribi setembre i no comenci cap curs, i que arribi l'estiu i ni te n'adonis perquè clar, no vas estressat preparant treballs i examens. Ara, jo vaig celebrar-ho perquè vaig acabar una mica cremat, la veritat. Tot i que dos anys després, com si d'un ionqui de fer colzes em tractés, m'hi he tornat a posar.Deu ni do quin totxaco… algú deia abuelo cebolleta? Perquè jo n'acabo de fer una demostració.

    M'agrada

  4. Estrella de mar, pues a mi me faltan 4 asignaturas por saber… sólo temo por Derecho de la Información y su ley 07/2010, pero por lo demás yo creo que bien. Este verano, aún no es seguro al igual que mi título de periolista, pero creo que me voy a ir con la beca del MEC a mejorar mi inglés con acento catalán, que los últimos 5 veranos me los he pasado currando (pero si hay que trabajar, yo trabajo) y este es mi último verano de "mecaria", y en época de crisis hay que aprovechar. Ya iré informando!!!Jordi, jo vaig estar a punt de matricular-me a ADE o a Econòmiques, però Periodisme sempre m'havia agradat, potser des del dia de l'11-S i quedar-me enganxada a la tele veient com explicaven lo de les Torres Bessones. I de molt abans!!! Salut! :)Myriam, síiiii…!!!!! Però tot i així, jo he enyorat molt aquest any el Seminari, i la xocolata del claustre dels de teologia XDDDDIlla dels Monstres, és que als de la URV ens agrada queixar-nos. Tret d'excepcions, crec que amb pocs recursos i bona voluntat hem fet molt. Però és clar, Barcelona és Barcelona i, pel poc que he vist fins ara, sembla que tinguin preferència els estudiants de les universitats de Barcelona, mentalitat centrista. Que a la UPF fan els vídeos de classe amb l'editor de vídeo de TVC, però… i què? Que a la UAB tenen gespa…? L'oportunitat de barallar-te amb el balanç de blancs des de primer, ni a Barcelona ni a Madrid, que és el que et trobaràs quan tinguis només dues hores per carregar el trípode, editar i au. Jo no els vaig voler espantar gaire perquè, a la sala de 60 alumnes, hi havia només 3 que volien fer Comunicació. I a més, a mi ningú no em va espantar en el mateix moment que ells, i fins aquí he arribat XD Ja es trobaran amb aquelles hores extres que no preveus però que les fas perquè en el fons t'agrada pringar, els no-sous, i d'altres que em sembla que encara no me les he trobat. Tot s'ha de dir, 5 anys de Periodisme són molts, i potser haver estudiat alguna altra cosa, més que res per tenir alguna base, hagués sigut millor. Però el que penses als 18 anys no és el mateix que als 23, quan te n'adones que, fins al moment, has estudiat per inèrcia, perquè tocava, i ara no saps ben bé el què. Gràcies pels ànims!!! 🙂

    M'agrada

  5. Jo crec q lo mes difícil ve ara. Els cinc anys de carrera han estat durillos, però més ho serà el que ve ara… només es pot suportar amb molta vocació!

    M'agrada

  6. Alba, ja ho pots ben dir… i a més, que de l'esforç dels últims dies m'he quedat baixa de defenses….:(tant se val. Ho superarem, i tant!!!! 😀

    M'agrada

  7. To be a upright human being is to be enduring a amiable of openness to the in the seventh heaven, an ability to group unsure things beyond your own restrain, that can take you to be shattered in hugely exceptionally circumstances for which you were not to blame. That says something uncommonly impressive about the get of the righteous life: that it is based on a corporation in the fitful and on a willingness to be exposed; it's based on being more like a plant than like a prize, something kind of dainty, but whose mere item attractiveness is inseparable from that fragility.

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s