Mes: Mai de 2010

Estudiar comunicació?

4 anys a la URV + 1 any a la URJC. No és el moment de fer balanç, sinó el d’un “¡al loro, que no estamos tan mal!” i de mirar endavant. Per això, per a aquells qui s’enfrontaran aviat a la nova selectivitat i la vaga de funcionaris, amb el conseqüent rau-rau de triar carrera, aquesta presentació -d’abuelo Cebolleta- que fa un parell de mesos vaig fer als alumnes de Batxillerat de l’IES Narcís Oller, d’on vaig sortir ara fa cinc anys. És molt bàsica, però espero que li sigui útil a algú 🙂 PD. Sento l’absència blocaire aquests quinze dies. Dret de la informació, Creació i gestió d’empreses de comunicació i d’altres succedanis en tenen la culpa. De les últimes llicenciades, que aviat només tindrem graduats i graduades.

diagonal.si/diagonal.no

[Servidora a la gran ciutat, per qüestions de gestió, que guaita un xiringuito de participació ciutadana inèdit a comarques. Colors llampants. S’acosta per la banda dreta una noia amb una carpeta i -ho deixo a la voluntat de l’atrezzista- un grapat de fulletons informatius, amb no sabem si la voluntat d’informar sobre la consulta, enquestar per a algun treball o el que sigui. Somriure per part de les dues.] – Hola! Ets barcelonina? – Sóc de Valls. Però visc a Barcelunya. Puc votar? – No. FI. Es tanca el teló. Foto feta davant el Hard Rock de Barcelona i el senyor que fa ballar ninots de paper a plaça Catalunya el passat dimecres al migdia. És un dels 5 punts exteriors de consulta presencial sobre el futur de la Diagonal de l’Ajuntament de Barcelona. Atenció: l’escenari no correspon amb el guió, esdevingut en un altre punt de la ciutat.

Humor polític britànic

(Vota els Conservadors, o mataré aquest gatet. En realitat, cap gatet ha patit danys. Encara.) Aquest NO és el cartell electoral de David Cameron, possible primer ministre de Regne Unit, si aconsegueix pactar amb els liberals. Però sí el d’una campanya viral dels laboristes (passant-se pel folre el No pensis en un elefant), mydavidcameron.com, inspirada en la celebèrrima my.barackobama.com, que animava els americans al canvi creant comunitat online. Els impulsors de mydavidcameron.com expliquen com han fet front a la campanya conservadora de 500.000 lliures gairebé a cost zero i en treuen cinc lliçons força interessants sobre el màrqueting viral a Internet i la democratització del Photoshop. (Fot el camp, piju [referit a Cameron]. Vota laborista. O alguna cosa.) (Traducció lliure) Però els laboristes anglesos també han tastat la seva pròpia medicina, la infosàtira. Vegeu una colla de teletubbies (vaig conviure allí amb un nen de 3 anys fa uns quants estius i us puc dir que són líders de masses al United Kingdom) campant pel manifesto 2010 laborista. A conservativehome.com demanaven als tories la rèplica …

Tragèdia grega

Avinguda Marquès de Montoliu [de Tarragona] avall, passo llista mentalment. Porcelanosa, la Iglesia de los Santos de los Últimos Días i la senyora quiosquera amb dues piles de diaris gratuïts estratègicament col·locats a la seva vora. Poso falta a la redundant taverna griega “El Griego”, que té la persiana baixada i ha prescindit de les columnes –jòniques o dòriques, vés que mai no ho he sabut- estampades en blanc-i-blau grec i/o periquito al rètol que presidia la façana. També poso falta a les broquetes amb arròs embolicat en fulles de parra, el iogurt amb mel i nous més típic i tòpic que aquella nostrada fal·lera eurovisiva d’esperar dotze punts de Grècia per les arrels de la reina Sofía a la península dels Balcans. “Es traspassa”, hi resa el cartell fosforescent d’”El Griego”. Fallida hel·lènica, se’n diu d’això. De fet, dijous al vespre el Dow Jones es desplomava gairebé un 9% per pànic a la tragèdia grega. El daltabaix corresponia al moment en què a les televisions nord-americanes mostraven a Nova York els enfrontaments entre policia …

Santes Creus, de pel·lícula

“SILEEENCE, S’IL VOUS PLAÎT!” “MOTEEEURRR!”. Santes Creus resta en silenci, encara més que de costum. Només l’aigua de la font de Sant Bernat contradiu a producció. La veu de Vincent Cassel (marit -en la vida real- de Monica Bellucci), en la pell de l’hermano Ambrosio, començava a fer eco a l’església del monestir ahir al vespre.“COUPEEEEZ!”. El director francoalemany Dominik Moll (Harry, un amigo que os quiere, Lemming) és exigent amb els actors i figurants, però també amb les localitzacions. Si més no, els paratges de Santes Creus, a l’Alt Camp, són de pel·lícula (n’havíem parlat en aquest bloc), i cinc anys enrere ja havien acollit una altra producció de la cadena italiana RAI i Televisió de Catalunya, amb Lluís Homar. Tot i així, El Monje, la pel·lícula que s’està rodant ara al municipi d’Aiguamúrcia, marca la diferència amb 11 milions d‘euros de pressupost i una estrena mundial amb gran visibilitat prevista pel Festival de Cinema de Cannes, el d’enguany no, que està a tocar cap a mitjans d’aquest mes de maig, però ben segurament …