Mes: Abril de 2010

Tarragona, capital del desnivell

Només els cal agafar el bus 85 de l’EMT des de Sant Salvador i ja hi són al centre. Per a l’Anna Maria Caparrós i en Carles Balañá, com tot tarragoní, és ben fàcil plantar-se a Tarragona ciutat. “Tot i topar-nos aquí amb alguna barrera arquitectònica, ho fem cada vegada més amb l’incivisme”, s’exclamen. Per qui es desplaça en cadira de rodes el fet que algú hagi aparcat a la parada de l’autobús esguerra els plans. Entre parada i parada de brocanters a la Rambla Nova, ens aturem a analitzar la Tarragona més accessible. I també la de menys accessibilitat: “perquè hem de ser crítics qual cal”, diu Carles Balañà. Ja fa tres anys que el grup Tarragona Sense Barreres treballa per fer més accessible l’àmbit local en contacte amb el consistori, la guàrdia urbana i les empreses de transport, essencial per a moure’s des de la residència de grans discapacitats físics de Sant Salvador, on viuen. “Volem que la nostra experiència serveixi als tècnics municipals”, afegeix l’Anna Maria. Comencem a avançar, l’Anna Maria i …

Eyjafjallajökull

En ràdio i televisió, un “Zapatero” amb la seva zeta castellana enmig d’un degoteig de paraules en català i plena projecció de veu cap a la carxofa pot ser motiu d’una pífia monumental, i més si és en directe. O un “Generalitat“, plena de vocals neutres i una inoportuna consonant postalveolar sonora de bon començament. Per no parlar del dilema moral de l’emissor de la veu en off catalana d’escollir entre “eur[o]” o “eur[u]“. Difícil, molt difícil. Ningú no s’atreveix amb “Eyjafjallajökull” (copio i enganxo, sort en tenim de control+c i control+v). Els islandesos, però, ens il·lustren amb aquest vídeo, basat en la pronuncia de la BBC anglesa: Ni un prudent Matías Prats, agosarat sempre en aquests casos, que s’ho repensa i llegeix del teleprompter “ese volcán islandés”. Així, Eyjafjallajökull té 16 lletres i 47 punts a l’Scrabble (ho diu el New York Times). “Eyja” és “illa”. “Fjalla” és muntanya. “Jökull” is glacera. Un bon embarbussament, us deixo la transcripció fonètica en català, del portal esadir.cat, per a que practiquem tots plegats, des d’un aeroport …

Teràpia de grup

Un centenar d’estudiants de Periodisme i tan sols un diari de paper (en concret El Punt, amb la independència de la Canonja en portada) a la sala. Es tractava, però, de la 5a Trobada de Joves Lectors de la Premsa Comarcal. Que llegim i ens informem és clar -som alumnes de comunicació de vuit facultats d’arreu de Catalunya i del País Valencià –però el neguit de no saber què llegim la societat d’avui i a on ens va dur als qui aviat ens llicenciem en Periodisme a fer debat rere debat a Canyamars, al terme de Dosrius, al Maresme, durant aquest divendres i dissabte. Les intervencions van moure’s entre el catastrofisme, el dubte existencial i, com no, en la molta il·lusió per trobar solucions entre els presents en l’època de “la febre d’or“ -que molt bé va relatar en el seu dia Narcís Oller- pels mitjans de comunicació digitals i la davallada d’un 25% de la facturació de la premsa. I la de la “censura en positiu”, aquella pràctica de copiar fil per randa la …

Rèquiem per un televisor

Amb vint-i-tants s’ha de donar molta guerra, però, ai làs si no tens un euroconnector, quelcom dissenyat pels francesos el 1978 i obligat per llei, des del 1981, a tots els aparells gabatxos de televisió. A l’altra banda dels Pirineus, l’Elbe S-94 MD no va tenir aquesta sort. Encara gràcies que el seu dissenyador industrial la va proveir d’antena telescòpica i comandament a distància, arranjat amb cel·lo curosament per una servidora. Ara roman silenciosa, prescindint de la seva boira ocasional i sense entossudir-se en no canviar de canal: la TDT se l’ha acabada enduent a l’altre barri, víctima de la renovació del parc de televisors, fa ja dos dilluns. Andròmina tecnològica arraconada que espera el seu torn per a la deixalleria o on vulgui que vagin aquelles Telefunken, Grundig i Thomson que acollíem a casa i a les que teníem cert apreci. Hi vam endollar la Sega Mega Drive, ens vam estremir amb les maldats del Ramon de les Olives i, gràcies a l’Elbe S-94 MD vam ser testimonis de l’esfereïdor atac a les Torres …

Penitència

(arran d’una troballa rere un inhòspit prestatge a la secció de rebosteria al Carrefour del centre comercial les Gavarres, a Tarragona) Penitència. La dels mitjans de comunicació quan vulguin dirimir responsabilitats. Però els safarejos, estires-i-arronses i enraonies enllaunades en programes de dubtós gust hauran acabat ja amb la poca credibilitat que els quedava. Amb aquests personatges, noves i mediàtiques divinitats, que del paper couché salten a les mundanes paelles de la nostra crisi de cada dia. No valdran indulgències per a aquesta pena. Salveu el periodisme.