Uncategorized
Comments 11

La bona nova global

This is what change looks like”, Huffington Post, Estats Units
Obama: ‘Ein Seig für das amerikanische Volk’“, Frankfurter Allgemeine

“Obama se’n surt”, El Periódico, Baix Llobregat

“Hacia el sueño de Obama”, El Mundo en Orbyt, Espanya
“The world can wait for Obama”, The Australian, Australia
Les portades dels diaris digitals del món sencer coincideixen -menys el Gramma de Cuba, que segueix en l’any 52 de la Revolució, el Haaretz d’Israel, o l’Asahi de Japó, que prefereix parlar de Leonardo di Caprio (a jutjar per la fotografia)- en la notícia que marca un abans i un després en la way of life americana. I vistes les capçaleres -occidentals- també marca el rumb del nostre hemisferi globalitzat. No és per menys: 30 milions de nord-americans tindran accès a cobertura sanitària.

El Huffington Post, que s’ha convertit en mitjà de referència, dedica a la notícia un apartat sencer: “Some big news is so big it needs its own page”. En canvi, molts dels rotatius europeus -però sí els de l’Estat Espanyol, que m’imagino que han fet un pols al tancament d’edició- no han tingut temps d’incloure-ho a la portada de l’edició impresa. Guanya, en aquest cas, la immediatesa de l’edició digital, però demà ja tindrem anàlisi i reflexió en paper.

Si més no, la notícia és que un polític ha complert el que prometia (yes, we can!). Aquí, primavera estant, seguim a l’aguait de si almenys germinen els brots verds. Seguirem regant.
PD. La vinyeta, de Giannelli, a la portada de Il Corriere della Sera (Itàlia) d’avui dilluns.
This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

11 Comments

  1. Quan he escoltat avui que amb les reformes els malalts greus o en estat terminal, ja no hauran de patir per un acomiadament laboral que fins avui era segur i els enviava a la ruïna, m'he esgarrifat. Ostres, que diferents que són Europa i els EEUU, cadascú amb les seves coses bones i dolentes. Cal felicitar Obama.

    M'agrada

  2. La veritat és que era una cosa impròpia d'un país desenvolupat com els EEUU. Un lloc on prima l'individualisme per sobre del colectivisme, on tu t'has de guanyar les garrofes i on, malauradament tambe era així en el tema de la medicina. Com bé dius, esperem que la Way of Life americana millori, encara més, i tots ens en beneficiem.

    M'agrada

  3. I l'Obama encara no ha tingut tots els vots dels demòcrates, crec que alguns del seu partit encara hi han votat en contra. Això veure-ho al Congrés espanyol seria novetat també, amb lo santificada que tenen la disciplina de partit i el vot no-lliure.

    M'agrada

  4. L'Imperi s'està esfondrant. Cada dia vol imitar més la caqueta d'Europa i aquest paternalisme de pa sucat amb oli. Si no treuen aquest bocamoll de la casa Blanca l'imperi se n'anirà a la merda. I jo em faré un fart de riure de veure com els Xinos ocupen el seu lloc. Tot i així cal celebrara aquesta mena de seguretat social almenys pels qui no tenen un duro per anar al metge. Però instsiexo aquestes mostres d'humanisme faran caure al gran Imperi!

    M'agrada

  5. Diguin el que diguin tots els analistes, s'haurà d'esperar a veure com l'administració americana aplica el nou sistema sanitari. Alguns dels paisos amb l'IDH més alt del món també són els que tenen un sistema sanitari públic més potent, però també trobem situacions oposades.

    M'agrada

  6. Jaume, tinc entès que moltes famílies havien d'empenyorar-ho tot per a rebre atenció sanitària als Estats Units. La promesa d'Obama era ambiciosa, però crec que és un gran avenç per a tots. I tant que, encara que sembli la gran democràcia, els USA tenen els seus punts negres. Jordi, en aquest món de la globalització tots ens beneficiem, d'alguna manera o altra. Els Estats Units són bastant contradictoris en la seva política, que molts admirem… :)Aniol, tens tota la raó amb això de tot pel partit… però també tot per un mateix, d'aquí els trànsfugues. Si no m'equivoco, el vot pot ser lliure, oi? Ja veurem què passa amb Obama…Doommaster, oi que sí? Un polític que compleix! Això no s'havia vist mai! 😀 Que n'aprenguin!Noctas, no ho havia vist pas així… no ho sé si amb aquestes dosis caurà l'Imperi o no. Els xinesos, i tant! L'altre dia van explicar que d'aquí un parell d'anys, començaran a controlar els centres comercials de Catalunya… Jo Obama, que el veia com a l'home-màrqueting i que ja no em creia res, ara el veig una mica millor, però és clar, que sempre s'ha de ser un xic escèptic, ja ho dius bé. Saludus crack! :)Josep, com el nostre XD XDMiquel, és clar, caldrà veure com funciona després d'un temps de rodatge del nou sistema. Potser analitzar-ho ara mateix és precipitat. Merci per comentar! 😀

    M'agrada

  7. Alerta! Hi ha més polítics que compleixen amb les seves promeses com, per exemple, en Jan Laporta. Algú em dirà que no és polític… què innocent qui pensi tal cosa. I ja que els americans ens "roben" les idees als europeus, nosaltres hauríem de fer el mateix: jo voto per copiar això del dret a tenir armes de foc.

    M'agrada

  8. Sr. Manel, discrepo amb vostè (com és habitual, no s'ho prengui malament…!). (Nota mental: fer un post sobre Laporta). En Jan va prometre obrir un dia, a les 12, el seu web on hi hauria un missatge molt important. A les 12, esperant a veure si deia alguna cosa revolucionària, i res de res. LAPORTA NO ES VEIA. El que sí ha promès és un llibre, que ja el veig signant el bestseller per Sant Jordi…[ironia on] Esperi's, doncs, que aviat els amercans ens robaran a Belén Esteban [ironia off]. Que consti que jo l'he avisat.

    M'agrada

  9. Srta. Esther, discrepo de la seva discrepància: En Jan fa política subtil i arribarà al poder usant al Barça i manipulant a la gent gran amb dinars gratis (això ho fan tots). He tingut un flashforward i ho he vist, i també he vist que la cambra americana rebutjava la proposta obamil…http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=324511Si les armes fossin legals aquí, ja hagués acabat amb la Belén. Jo per ella ma-to.

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s