Uncategorized
Comments 8

Gestos i gestos

Desmond Morris, zoòleg anglès, en parla al seu llibre “El mono desnudo” (The Naked Ape, 1967). Aquest i d’altres autors expliquen que de petits ningú no ens ensenya ex profeso la gestualitat i que és per això que no ens adonem dels gestos que arribem a fer. Així, el gest pot ser innat o après, per imitació durant l’etapa de la infància, quan es censuren alguns gestos.

Censurable com el d’Aznar, també de la collita de la Duquesa d’Alba, així que no és exclusiu de l’ex-president. Però d’això ja en parla el diari romanès Adevarul o Il Corriere della Sera.

I d’altres imitables. Fins a l’extenuació.
Com el fist bump d’Obama (cop de puny), que el Washington Post presentava ara fa dos anys en un article com “alguna cosa molt més espontània i autèntica que una abraçada”, en paraules d’una experta en gestos, durant aquella campanya presidencial de 2008 que ens comença a quedar lluny en el temps. Aquest emblema -un gest que supleix una paraula o una frase sencera- és, diuen, tota una moda als Estats Units.
El fist bump i l’aixecament de dit mig d’Aznar compleixen dues condicions dels gestos: han sigut captats per algú i comuniquen una informació. Un gest aïllat d’un polític qualsevol en un context determinat, captat per una càmera d’un fotoperiodista o relatat per un redactor, pot ser una bomba de rellotgeria. Per a bé o per a mal. I pot arribar a donar la volta al món. Queda demostrat.

A la foto, del 26 de gener, un soldat intercanvia un fist bump amb uns nois a la capital de Haití, Port-au-Prince, durant una missió de les Nacions Unides. Imatge captada per un reporter de l’agència Reuters.
This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

8 Comments

  1. Els gestos ens retraten, tot i que no sempre hi ha un fotògraf per captar-ho.A Aznar, ni que la seva peineta no s'hagués inmortalitzat, els seus gestos ja fa anys que l'han deixat del tot retratat.

    M'agrada

  2. No puc deixar de pensar en què passaria si Aznar fes el fist bump i Obama tragués el dit a passejar. Potser a aquest l'aplaudirien, igual que s'ha fet quan un suposat monarca es rebaixa a manar a callar d'un mode poc educat. El gest denota una informació, però la interpretació (i donada a conèixer) pertany a una relativitat tan gran que depèn de com es miri (o intepreti) pot resultar una presa de pèl.P.D: Enhorabona per rescatar al profesor Achilipú. Genial.

    M'agrada

  3. A la meva carrera tenim una assignatura que se'n diu Recursos Humans. D'entre moltes temàtiques, una d'elles és les tècniques a aplicar a les entrevistes personals de feina.I una de les coses o advertències que més ens dónen és la gesticulació. Els entessos comenten que en una entrevista de feina, els entrevistadors es queden amb la gesticulació en un % molt més alt que la paraula.

    M'agrada

  4. Jo diria que aquest gest, el fist bump, seria l'equivalent a xocar la mà a la nostra cultura. És molt freqüent fer-ho per saludar si et trobes un conegut o un amic pel carrer o per la cafeteria sense tenir temps per aturar-te a xerrar.

    M'agrada

  5. Jo he estat al Carib, concretament a Jamaica i Haiti, i aquest gest a Jamaica forma part de la salutació, "peace" "love" and "respect". Pel que fa a les gesticulacions, només heu de veure la cara que fotia el Montilla al costat dels alcaldes de Reus i Tarragona el passat cap de setmana a Tarragona, un somriure més que forçat i de circumstàncies…

    M'agrada

  6. Òscar, diu més la comunicació no verbal que no pas el que diem. Ens retrata, sí. Tot un art ser-ne amo i senyor de cadascún dels moviments que fem. La majoria dels mortals no en sabem. I sí, amb Aznar no 'hase falta dicir (substituïm-ho per 'ver') nada más'…Bobbin. He estat pensant molt sobre això (molt, eh, no et pensis!). Si Obama tragués el dit a passejar ho victorejaríem i li donaríem, no el Premi Nobel, perquè ja el té… l'Oscar que no es mereix la Penélope!!!! Això és el que diuen les padrines: "Vale más caer en gracia que ser gracioso". PD. El Informal, tot un referent audiovisual. A això hi he de dir: me congratula que te congratule! XDJordi, sí…? doncs no ho sabia això!!! Així els entrevistadors es queden amb un tant per cent de la gesticulació… Jo sabia que el que valia era la primera impressió, però això no! Gràcies per explicar-nos-ho! :DMiquel, suposo que en la nostra cultura deu equivaldre a això… Però no ho havia vist mai, almenys per aquí a Catalunya. És clar que als Estats Units, tot ha de ser bastant diferent…!Anònim, ei…! Moltes gràcies! Així, el soldat de la foto de baix li està dient 'peace', 'love', 'unity' i 'respect'…! 😀 Ara li trobo una explicació millor.Sobre la cara de Montilla, crec que ja sé a quina foto et refereixes: (http://estaticos.diaridetarragona.com/resources/archivos/2010/2/22/12668211029312202politicatgnc3.jpg). Un somriure no gaire natural, et dono la raó, però bé, almenys jo prefereixo això que quan posa la cara de pòquer habitual. O no? 🙂

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s