Mes: febrer de 2010

Gestos i gestos

Desmond Morris, zoòleg anglès, en parla al seu llibre “El mono desnudo” (The Naked Ape, 1967). Aquest i d’altres autors expliquen que de petits ningú no ens ensenya ex profeso la gestualitat i que és per això que no ens adonem dels gestos que arribem a fer. Així, el gest pot ser innat o après, per imitació durant l’etapa de la infància, quan es censuren alguns gestos. Censurable com el d’Aznar, també de la collita de la Duquesa d’Alba, així que no és exclusiu de l’ex-president. Però d’això ja en parla el diari romanès Adevarul o Il Corriere della Sera. I d’altres imitables. Fins a l’extenuació. Com el fist bump d’Obama (cop de puny), que el Washington Post presentava ara fa dos anys en un article com “alguna cosa molt més espontània i autèntica que una abraçada”, en paraules d’una experta en gestos, durant aquella campanya presidencial de 2008 que ens comença a quedar lluny en el temps. Aquest emblema -un gest que supleix una paraula o una frase sencera- és, diuen, tota una moda …

Low cost (II): el carnet de conduir

Si fa dues setmanes això anava de juristes a preus baixos, avui us presentem l’autoescola low-cost, seguint amb l’esperit crític i de servei públic d’aquesta bitàcora. Els cartells en qüestió, d’una nova autoescola de Reus amb aires orientals -guaiteu el misteriós missatge en mandarí del cartell, i defugiu la tipografia nevada-, han esquitxat el passeig de l’Estació de la capital de la comarca més septentrional d’allò que en diuen vegueria del Camp de Tarragona. I és que el sector de les autoescoles ha notat un recès en aquests últims mesos: un 55% menys de matriculats, amb un carnet B que costa, de mitjana, uns 1200 euros, a Catalunya i a l’Estat espanyol, sense comptar renovació de papers i successions de suspensos. Els joves ja no tenen l’ajut del carnet per un euro al dia del govern espanyol, tot i que continua funcionant el web a dia d’avui -curiós-, i han frenat a l’hora de matricular-s’hi. A tot plegat cal sumar-hi el cost de manteniment de l’utilitari, el fet que amb deu euros només t’ensenyin la …

8000 currículums per 550 llocs

Dues torretes amb les seves respectives flors de Nadal, que encara no han fet figa a aquestes alçades de febrer, presideixen el hall del magnànim edifici de la plaça Imperial Tarraco de Tarragona -junt amb el bé de déu de sutzura de colom*-, aka la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, i encara més antic, el col·legi la Salle. Avui, IES Tarragona provisional i seu de reclutament de candidats per al nou Corte Inglés de Tarragona, en construcció. Alguns es van assabentar per la ràdio i, el que més va funcionar, el boca-orella. Jo vaig passar-m’hi per curiositat dimecres -la fotografia és, doncs, del segon dia de recepció de currículums- quan els candidats anaven entrant de manera esgraonada, però sense parar. S’hi planten, agafen aire, i entren, cadascú amb un currículum més o menys ple o buit, sensació directament proporcional a l’optimisme del candidat. La cua comença tot just vora les flors de Nadal, tan sofertes com els demandants de treball. Un cartell indica que els currículums s’han de lliurar al 3r pis de …

Le Monde, 65; NY Times, 161…

En una meditada execució d’una irreprotxable campanya global de relacions públiques, el capo de la poma, Steve Jobs, mostrava al món la passada setmana quelcom que, diuen, ha arribat per a quedar-se: l’iPad d’Apple (iCompresa, en anglès americà), que ve a ser un iPhone però en versió familiar, en detriment del llibre digital, allò que ens havia d’enlluernar tant aquest Nadal. L’home del jersei de coll alt negre grapejava la pantalla tàctil fins que arriba el moment que, amb quatre ditades, hi encabeix el New York Times del dia. Tinta electrònica d’un diari fundat fa més de 150 anys en menys de 9,7 polzades, gràcies a una aplicació com les ja emprades pel telèfon d’Apple. Ens ho podem prendre com tota una declaració d’intencions? L’hecatombe del paper? “Innovez ou mourez” (Innoveu o moriu, en francès, que sempre és més intimidatori), així acabava una anàlisi de Le Monde del 19 de desembre de 2009, el del seu 65è aniversari, que per aquelles casualitats va caure a les meves mans. Ho exposen prou clar, Le Monde és …