Uncategorized
Comments 13

Floquet d’Hereu

No. No parlarem en aquest bloc de ja-sabeu-què i de ja-sabeu-quan. Ni de neu, que en tenim un empatx. Però sí d’us-podeu-imaginar-d’on. De Barcelona, que està de moda. Fixeu-vos-hi, doncs, a les bosses de les rebaixes: Mango BAR-CE-LO-NA.


Perquè ahir, a l’entrevista publicada a les pàgines salmó -que a Madrid són blanques per alguna raó inescrutable- de La Vanguardia feta a l’alcalde Hereu hi llegíem una idea ben interessant i encertada:

¿La marca Barcelona está debilitada? 
No, todo lo contrario. […] Es de las cuatro o cinco marcas más potentes de mundo. Siendo una ciudad mediana, compite con las grandes metrópolis del mundo y está más fuerte que nunca. […] Por tanto, cuidado con la marca, porque no es patrimonio ni mío ni de este Ayuntamiento, sino de la ciudad.

Lluís Bassat, cèlebre barceloní, deia al seu Libro rojo de la publicidad que les marques són “emocionals”. Barcelona, la ciutat, és emocional? Les ciutats, en general, són emocionals? Els que es mouen per emocions, per extensió, són els seus ciutadans, concloc jo. Que són els que fan ciutat. Bassat, responsable publicitari de ja-sabeu-què va passar el 1992, tenia Barcelona com a “producte a vendre”, ara fa 18 anys. Però és ara el moment de tornar a vendre la ciutat de Barcelona?, m’ho pregunto jo al nord de les comarques tarragonines, s’ho pregunten als Pirineus, s’ho pregunten els que han vist aterrar el primer avió a Alguaire-Lleida, i els barcelonins també, amb disparitat d’opinions arreu de Catalunya

En termes tècnics, Barcelona és una ciutat global gamma de 4 punts. Déu n’hi do. Una traducció fidedigna al llenguatge de carrer seria un “al loro, que no estamos tan mal“, del president d’un club de futbol que ha passejat el nom de Barcelona pel món sencer. Que segur que s’ha embadalit amb els velers de la Barcelona World Race i que ha ensumat la nova colònia de Custo Barcelona. 
Però vet aquí el problema: quan la ciutat escull ser actor mundial i internacional i perd de vista els vertaders protagonistes, els ciutadans

O quan la política perd els seus orígens, la polis. Això passa bastant sovint, amb exemples per donar i per vendre, i parlo de totes les ciutats. Barcelona només era l’excusa per parlar-ne.

PD. La vinyeta, de Fer, apareguda a l’Avui el 15 de gener.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

13 Comments

  1. Tens raó en què possiblement el govern d'Hereu ha pecat de poc proper. El discurs de CiU ha estat ben senzill. Nosaltres pensem en tots els ciutadans que estan a l'atur, vosaltres penseu en el 2022. El que pretenia Hereu era que Barcelona i en general Catalunya tinguessin un nou projecte col·lectiu. Una nova il·lusió que reanimés als catalans per fer reflotar la confiança en els ciutadans. Ara bé, el 2022 no és com el 1992. BCN en aquells moments estava vivint un temps únic. Necessitava desenvolupar-se i mostrar-se al món. Tenia set de projectar-se de fer-se atractiva i de posicionar-se com a una de les ciutats més importants del planeta. Però ni Hereu és Maragall ni els ciutadans pensen ara en Jocs Olimpics.

    M'agrada

  2. És que imagina't al senyor Hereu fent balanç del que ha fet per la ciutat mentre ha estat alcalde. Fer pujar tant una marca com Barcelona, fa que la por perquè caigui en picat i perdi tot el renom també sigui gran. I ningú vol ser l'alcalde protagonista d'una devallada de la popularitat de la ciutat que encapçala. Potser per això necessita treure cap. Que aviat hi han eleccions, i cal començar a demostrar mèrits. Però bueno, només són suposicions, ja que no sóc de Barcelona i tampoc és que ho conegui prou. Per cert, per la resta de catalans Barcelona vindria a ser una espècie d'Estats Units si ho extrapolem a nivell mundial: la majoria no som d'allà, però tots atents a què hi passa. Bueno, en part perquè els mitjans barcinocentristes també estan tot el dia parlant-nos d'Hereu com si a tots ens hi anés la vida.

    M'agrada

  3. Jo m'estalviaré parlar de la problemàtica de Barcelona, i només parlaré del tuf de la mateixa. Aquests jocs son molt macos, i dir que no vull que la meva ciutat concentri les mirades del món es ésser un hipòcrita, però no hauriem d'oblidar que els jocs olímpics van ser una obra de execució miraculosa en una ciutat il·lusionada, però que no estava preparada per acollir-los. Des de llavors, hem esdevingut una fira constant, una façana plena de banalitat, que s'esvau en creuar per exemple el llindar de les rambles per anar al Raval. I tenim la sort de que la obra de Cerdà poc a poc es va acomplint, com aquell qui diu, per la porta del darrere, reinterpretada i desdibuixada amb favors urbanístics de dubtosa utilitat (2004).Crec que abans de enbarcar-nos en projectes faraònics altre cop, ens hauriem de preguntar a qui es complaurà al realitzar-los, que crec jo que és a tots aquells que no hi son de pas i que al cap i a la fi, son els que decideixen, els que paguen i els que rebutgen.

    M'agrada

  4. Estic d'acord amb molts dels comentaris, en aquests moments BCN i el seu model de ciutat s'està veient abocada a reinterpretar-se i reinvertar-se cada vegada de forma més ràpida per mantenir el seu estatus dins de la jerarquia de ciutats. Barcelona, el que hauria de fer en aquests moments, primer que tot és decidir que vol ser quan sigui gran, deixar aparcat el projecte del 2022 i focalitzar els esforços en la BCN del 2010, 11, 12…

    M'agrada

  5. Osti Esther, podríem crear la Ràdio Bloc Catalunya o alguna cosa així no? estaria bé :). Entre estudiants d'últim any que ens entenem per la quantitat d'hores que arribem a pringar per aprovar, només dir-te que tinguis molta sort i que això ja s'acaba :).

    M'agrada

  6. El meu poble és un bon exemple d'això també. El preocupant és que molts dels ciutadans estan també més preocupats per la imatge o marca que no pas pels serveis o qualitat de vida. Els preocupa més tenir el millor castell de foc o carnaval de Catalunya que un bon geriàtric o llar d'infants, per exemple. Donat que la marca genera beneficis (turisme, etc) s'ha de cuidar, però a qualsevol preu?

    M'agrada

  7. Dani, al contrari. El problema que jo hi veig aquí és que el govern d'Hereu ha pecat de voler ser massa proper. D'un discurs ultra-elitista (no només d'ell, que quedi clar, de tots els polítics!) que ha fet que l'abstencionisme estigui com està s'ha passat a voler ser l'amic del poble, això en termes de comunicació. Però jo celebro el seu reeixit interès per Barcelona, que de retruc ens toca a tots els catalans. Tu vius més a cavall de Barcelona, així que em guiaré pel que em dius. Gràcies per comentar.Illa dels Monstres, tens tota la raó. L'alcalde Hereu té totes les paperetes per sortir-ne no tan ben parat com els seus successors, i hi pesa una responsabilitat gran a sobre. I és que sembla que sí, que la cursa electoral ja comença (i encara queda més d'un any!). D'acord amb això dels mitjans barcinocentristes, bona definició, però crec que la tendència està disminuint.Bobbin, doncs se'n van sortir molt bé dels Jocs del 92, encara diuen que són els millors de la història! 😀 I la il·lusió encara queda ara… jo no sé gaire d'urbanisme i de tot plegat, però ho trobo molt interessant com s'ha anat construint la ciutat de Barcelona, amb algun "total fail", però què hi farem. I un dels posts que m'han quedat de l'any 2009 ha sigut el de l'Any Cerdà! Poc se n'han recordat els mitjans per lo molt que ha significat per a tal com és avui en dia Barcelona… molt poc ressò, gairebé res! Això demostra que es parla del que a algú li interessa i ja està. A veure si el faig i no ha arribat encara el 2011.Més tuf que Tarragona ciutat no crec que faci. No per això, sí, caldrà preguntar-se a qui beneficia tot plegat, humm…Doommaster, així es demostra que no es cert que "Vicente va donde va la gente" :)Anònim, no podria estar més d'acord. Barcelona -i qualsevol ciutat- ha de saber què vol ser quan sigui gran, no escampar als set vents una decisió que estava consultada, però no ha tots els que havien de ser consultats. Una bona observació al post, "Barcelona està abocada a reinventar-se i reinterpretar-se…". Estarem a l'aguait de com comença a forjar-se aquesta Barcelona dels propers anys i no la d'anys llum. Merci per passar per aquí!!Jordi, molta sort a tu també 😀 I sí, això s'acaba senyors….! Una ràdio bloc Catalunya? Doncs no estaria malament la idea!!! Potser un podcast algun dia… Ànims amb els estudis!!! 😉

    M'agrada

  8. Coses2, és clar, la marca val molt diners. És, si no m'equivoco, un valor intangible. Però un altre valor intangible d'una ciutat és el benestar dels seus ciutadans… Aquí, al Camp de Tarragona, també ho tenim això. Corren rius de tinta, analògica i digital pel tema de la capitalitat, i cada vegada la troca està més embolicada. A veure si hi posen remei al teu poble! ;)Miquel, de fet, amb aquest apunt volia deixar més de banda el tema de l'esquiada del 22 i centrar-me en el model de la ciutat de Barcelona, que s'ha deixat més de banda a la polèmica dels mitjans. Ja que m'ho demanes -i fent un esforç d'empatia, tot i que no sé realment quins són els problemes reals del ciutadà barceloní en el dia a dia, tot i que vaig llegint-ho a la premsa-, jo crec que aquestes només són paraules, i les paraules se les endú el vent. La tònica general a Catalunya, ara mateix, és la de la desil·lusió i, no es pot oblidar, les eleccions, que estan aquí. A més, avui La Vanguardia publicava que la decisió de les olimpíades és fruit d'un altre estudi o informe, o alguna cosa per l'estil…

    M'agrada

  9. Els jocs d'hivern se'ls poden ficar on els hi càpiga. Sembla mentida que tal i com estan les coses haguem de caure en aquestes infantolades de l'Hereu que solament ens vol engatusar fent veure que aqueñi no passa rien. Vergonya ens hauria de donar de ficant-se ara amb aquesta mandanga dels jocs d'hivern. Primer la crisi i després ja ens posarem a ballar el mambo…saludus i perdoneu que remugui:)!

    M'agrada

  10. Cada vegada han de dir-la mes grossa i posar cortines de fum mes gruixudes per amagar la penosa realitat. Aixo del 2022 es pura extravagancia. Salut!

    M'agrada

  11. Noctas, pel que veig, la crispació va en augment. Estàs perdonat de remugar, fa dies que intento escriure alguna cosa un pèl més positiva, però és difícil. Miquel, cortina de fum? No pas! Cortina de neu, en tot cas… innovació en aquest camp! Salutacions! 🙂

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s