Mes: gener de 2010

Dret low-cost a Tarragona

Amb prou feines havíem posat les mires en un (molt) hipotètic i sofisticat tast de truita de patates deconstruïda en la reobertura de El Bulli el 2014, que ja hem hagut de pensar en la jubilació: la de Ferran Adrià -que s’havia dit que es retiraria als 50 anys- durant la primera meitat de la setmana, i la nostra pròpia -touchés!-, que els mitjans ens han ajudat a pair el divendres, dissabte i diumenge. Així, els nascuts el 1959 seran els primers de jubilar-se als 67 anys. Però feta la llei, feta la trampa*: “En termes econòmics”, assenyala el sociòleg Josep Espluga, pujar a dos anys l’edat de jubilació “és molt rentable per a l’Administració, però no hem d’oblidar que hi ha treballadors que per l’ocupació que tenen, arriben molt justos als 65, pel que l’elevació de l’edat de jubilació podria suposar un cost sanitari afegit“. Pinten bastos, i en donem la culpa a legisladors i a la legislació, que ara per ara, encara és una proposta. Però d’altres, que també tenen la llei per …

Aquí, no!

El debat territorial està en voga. La mare dels ous de la dialèctica aeroportuària al Camp de Tarragona va ser una pregunta al president d’AENA per part de la Cambra de Comerç de Tarragona a principis del passat mes de novembre, recordem-ho. Les vegueries, però, han quedat aturades ara per ara. La disputa merament nominal i/o anecdòtica dels últims mesos cedeix pel seu propi pes.Els esforços malbarats, que han nodrit de contingut grupuscles pro-batalles de campanar a les xarxes socials -i que la premsa té part de culpa-, ara s’haurien d’unir pel debat nuclear, greu i imprescindible. Radioactiu, si més no. És necessari per a Catalunya un Magatzem Temporal Centralitzat -bonic eufemisme-, un projecte que preveu que s’hi dipositin els residus radioactius de totes les centrals nuclears espanyoles? El d’avui ha sigut un NO rotund al cementiri nuclear a Ascó. De fet, els carrers del municipi de 1.600 habitants de la Ribera d’Ebre s’omplien aquest matí en una manifestació contra la candidatura per allotjar al terme municipal el magatzem nuclear. I és que, a canvi …

Floquet d’Hereu

No. No parlarem en aquest bloc de ja-sabeu-què i de ja-sabeu-quan. Ni de neu, que en tenim un empatx. Però sí d’us-podeu-imaginar-d’on. De Barcelona, que està de moda. Fixeu-vos-hi, doncs, a les bosses de les rebaixes: Mango BAR-CE-LO-NA.Perquè ahir, a l’entrevista publicada a les pàgines salmó -que a Madrid són blanques per alguna raó inescrutable- de La Vanguardia feta a l’alcalde Hereu hi llegíem una idea ben interessant i encertada: ¿La marca Barcelona está debilitada?  No, todo lo contrario. […] Es de las cuatro o cinco marcas más potentes de mundo. Siendo una ciudad mediana, compite con las grandes metrópolis del mundo y está más fuerte que nunca. […] Por tanto, cuidado con la marca, porque no es patrimonio ni mío ni de este Ayuntamiento, sino de la ciudad. Lluís Bassat, cèlebre barceloní, deia al seu Libro rojo de la publicidad que les marques són “emocionals”. Barcelona, la ciutat, és emocional? Les ciutats, en general, són emocionals? Els que es mouen per emocions, per extensió, són els seus ciutadans, concloc jo. Que són els que fan ciutat. Bassat, responsable publicitari …

L’Alt Camp, enfarinat per la neu

Trenta quilòmetres separen la sorra de la platja de l’Arrabassada de Tarragona d’aquesta terrassa, la del restaurant Les Espelmes. Tot just darrera hi queda la serra de Miramar, que limita al sud amb l’Alt Camp i al nord amb la Conca de Barberà. Davant, però, s’hi desplega tot el Camp de Tarragona, on els flocs de neu han fet acte de presència, però s’han fos davant l’expectació de la gent local abans d’arribar al terra. A l’horitzó d’aquesta imatge d’avui a la tarda, el mar Mediterrani. Miramar està més o menys acostumada a enfarinar-se per la neu, de la mateixa manera que Cabra del Camp o Querol. Però no és gens habitual que nevi en cotes tan baixes i en les localitats del litoral, l’última vegada a Tarragona va ser al 2006. A Valls és difícil veure-hi algun floc, per trobar-se a 215 metres del nivell del mar, però tot just en aquest punt del camí que puja el Coll de Lilla hi ha uns 500 metres, 593 en el seu punt més alt. Els …

I el teletext resisteix

De fet, la BBC anglesa mai no ha emès publicitat comercial. Però fan pagar per família un cànon (license fee) de 142,50 lliures a l’any, al canvi, 160 euros (13 euros/mes) per veure la televisió pública. Sinó, multa. Als invidents, però, els fan un 50% de descompte en el cànon televisiu -humor anglès aplicat a la vida real-. L’any passat, per aquestes dates, en aquest bloc parlàvem de Sarkozy i de la polèmica entorn a la supressió de la publicitat a l’ens públic France Télévision, només a la franja nocturna. 365 dies després, els francesos han vist avançades mitja hora les emissions estel·lars del vespre -el que en argot televisiu es diu prime time– i la cultura més present a la graella televisiva, seguint el clàssic model de televisió paternalista d’informar, formar i entretenir a tothom. No n’han tret gaires conclusions més. A l’Estat Espanyol, Televisión Española ha començat el 2010 amb una programació “sinpubli”, de la que ja s’ha parlat prou. Això sí, sempre una mica més tard: quan la BBC ja emitia als …