Uncategorized
Comments 15

El que cap en una capsa

Barcelona ha volgut fer-se la nadalenca amb una ultra-il·luminació amb un extra d’acoloriment artificial.
Vet aquí que unes simples caixes de cartró li han arribat a fer ombra.

Entre les desenes, centenars, milers d’ànimes consumistes que tafanejaven sense bosses i ansiaven càpsules de cafè al Passeig de Gràcia, ahir al Bulevard Rosa hi vam trobar l’antítesi de tot plegat: una botiga de caixes buides per a regalar. “No, que està plena d’amor”, confiava als clients la voluntària de l’Hospital Sant Joan de Déu, d’Esplugues de Llobregat. I potser sí que les deu unitats de petonets s’amaguen entre els plecs de la caixa que tinc a casa. Almenys ho diu al dors:

“Sí, és cert, costa de veure l’amor. Però això té una explicació fàcil: l’amor no és per veure’l, és per regalar-lo”.
Així, a l’aparador del local hi llueixen 365 abraçades molt fortes, 1.039 carícies o 1 quilo d’amor. Això ni de marca Hacendado, ni al Corte Inglés, ni tan sols al BuyVip. A cinc, deu, quinze, fins a trenta euros, o la voluntat. El que val cada caixa és una aportació per al programa Cuidam de l’Hospital Sant Joan de Déu, que treballa per fer possible que qualsevol infant malalt, sigui quin sigui el seu país de procedència, pugui rebre el tractament que necessita i una assistència mèdica d’alta especialització.

Aquesta és una cadena de favors. Les caixes, el local, les dependentes, fins el 5 de gener. És, doncs, una de les iniciatives més lluminoses d’aquesta Barcelona que pretèn amagar certa foscor amb lluminària sintètica. Val la pena no tenir, almenys, el cap buit aquest Nadal.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

15 Comments

  1. Que bonic! Molt bona iniciativa, crec que ha de fer molta il·lusió que et regalin alguna cosa així i sobretot, que amb això contribueixis ajudant als infants. Entre tant de consumisme nadalenc, ja va bé alguna iniciativa com aquesta!

    M'agrada

  2. Una gran iniciativa. Diferent si més no i que espero que tingui molt d'èxit. A vera si em puc passar pel bulevard Rosa i observar la botigueta. Quina història tan entranyable Esther. Si és que aquestes històries, a mi, em fascinen.Un petonet, Esther.

    M'agrada

  3. Una iniciativa molt maca, l'altre dia vaig ser-hi i vaig comprar una caixeta de 10 petons per l'amic invisible. Trobo que tothom, si pot, en comptes de comprar coses inútils i que acaben a la brosa o regalades de nou, hauria d'invertir els diners en coses així. Molt bon post Esther.

    M'agrada

  4. Iniciatives com aquestes són les que et fan reflexionar sobre el vertader esperit del Nadal i en el que s'ha convertit avui la tradició.Salut!

    M'agrada

  5. M'agrada aquest post sobre aquesta iniciativa, si vaig a Barcelona miraré d'anar al Boulevard Rosa i compraré una capseta. Crec que si les administracions fessin bé la seva feina i centressin els seus esforços en arreglar els problemes d'aquí, no caldria fer iniciatives com aquesta. Ja se que el comentari és poc correcte "políticament parlant", però és que darrerament cada dia que passa em faig la següent pregunta: d'on venim i cap a on anem?

    M'agrada

  6. Estic d'acord amb el comentari de l'anònim en part, però que penso que els governs i els països desenvolupats han de continuar ajudant als més subdesenvolupats. Les diferències existeixen i en comptes de reduir-se any rera any s'aniran fent més grans. M'agrada aquesta iniciativa, llàstima que totes queden concentrades al Nadal, que passa, que a la resta de l'any no hi mancances?

    M'agrada

  7. Francesc, hahahahaha… que no és bonic que et regalin això!!??? 😀 A l'espera estarem tots!!!!Alba, i tant que sí. Si ajudes als infants, ja està tot dit! 🙂 Jordi, esperem, esperem que tingui molt èxit! Ja saps, al Bulevard Rosa està…! Jo almenys he volgut explicar la història, que val la pena!!!! Petons, Jordi!!! :DAnònim 1, sí? Així que ja te n'has fet amb una? Molt bona pensada aquesta de comprar-la per l'amic invisible… en lloc de gastar els diners en una tonteria, es fa una bona obra. Moltes gràcies per passar-te ;)Jordi, cap dubte, no!!!Òscar, i tant… pel que sembla, aquestes són festes de comprar i de menjar… aiii, després, al gener que patirem cremant els torrons al gimnàs… hehehe.Miquel, ja ho pots ben dir… cal reflexionar-hi, i trobant-hi el sentit a aquestes caixes és una bona manera de fer-ho. Salutacions!!! :)Anònim 2, doncs ja saps. Al Bulevard Rosa, al Passeig de Gràcia, tot just al costat de la botiga Nespresso. Aquest 2009 hem après que a les administracions els encanta gastar els diners en "pongos" inútils, com els informes (entre molts d'altres exemples, ara no em ve cap més). D'on venim i cap on anem? No ho sé pas, no ho sé pas… merci per comentar!!!!Anònim 3, ho haurien de fer… però sempre queden els interessos, com el del deute extern, encara que desconec com està la qüestió ara mateix. Tot i així, tens tota la raó, les diferències són abismals i ho trobem tan normal. I m'agrada aquesta reflexió que fas… tan sols al desembre, amb la Marató i el Nadal ens estovem. La resta de l'any, l'únic pel que mirem és per la nostra butxaca.

    M'agrada

  8. Hummm, jo havia vist aquesta iniciativa abans de llegir-te i pensava que fos el que fos, era molt cínic. Ara que se que és per una bona causa, potser me'n faig amb alguna, per a regalar a aquell a qui vulgui donar el meu amor sense demostrar-li-ho físicament. Però pel be de l'afecte i la interacció personal, pels meus calers pidolaré ni que sigui una cleca piadosa.P.D: Hehe. Quan vaig veure les caixes, no vaig poder evitar pensar en http://img12.imageshack.us/i/ch930825wm4.gif/

    M'agrada

  9. Bobbin, m'alegro que algú em porti la contrària i que em digui que tot plegat és una mica cínic… 😀 (però no ho és, ja ho has vist que és per una bona causa!)Ara que he tornat a copiar i enganxar l'enllaç i ja he vist la imatge, que abans no hi havia manera! hahaha, què cert… c'est la vie!! :)PD. Calvin i Hobbes em recorden a quan era petita! Devien sortir al Cavall fort que sempre ens portaven a classe de primària -ufff, quants anys!- o algun lloc, quina mala memòria que tinc!Wostin, originalitat sobretot! Una abraçada per tu també! Toni, moltes gràcies!!!!!!! :DDoommaster, ja ens explicaràs si n'has comprat alguna! :)Sento molt no haver pogut actualitzar durant aquests últims dies, però entre les pràctiques pels matins, treball els caps de setmana, exàmens, treballs i classes interminables m'ha sigut totalment impossible! Però prometo ser més constant…!!! Moltes gràcies per passar-vos per aquí, us ho agraeixo molt! 🙂

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s