Uncategorized
Comments 8

Pere, el de la banyera

“Aquest és el formatge que menjava Pere el Gran!”, deia aquest matí un noi provist d’un col·lossal formatge -tan gran i majestuós com el fill de Jaume I- en una paradeta al bell mig de la plaça de Sant Bernat, sota les parquinsònies podades, que és el que toca ara a l’hivern i per la Fira de Santa Llúcia. I és que Santes Creus, al poble d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp, torna a ser epicentre cultural, set-cents anys més tard. No ben bé com a l’Edat Mitja, però sí un xic més mediàtic, un concepte gens medieval però sí bastant feudal dels nostres dies. El monestir, que l’any vinent celebra el seu 850è aniversari, ha cedit el seu protagonisme a en Pere, el de la banyera, ara atípic i peculiar reclam publicitari per vendre formatge, com Paul Newman ven quètxup.

Així, doncs, la tomba del rei Pere II (o III, les discussions sobre la qüestió són vàries) el Gran és avui la notícia, una molt bona notícia, i ja no és tan sols una llegenda, com tantes altres d’entranyables sobre els pastors que posaven creus allà on havien vist llum a la nit, a la vora del riu Gaià, on jau el monestir, que ens explicaven quan érem petits. Avui, a Santes Creus pregunten i demanen per Pere, el de la banyera, i sucumbeixen al saber que la llosa que refugia les despulles d’aquest rei de la Corona Catalano-aragonesa pesa més de 900 quilos. Un rei enterrat en una banyera -perquè, diuen, era un home alt i no hi cabia enlloc més- portada ex profeso de l’Orient per l’almirall Roger de Llúria, i un rei presumptament consumidor de formatge, pel que he sentit avui a plaça.

Però Santes Creus és molt més que la banyera, Pere el Gran i els seus lleons mesopotàmics -tot i que és una troballa molt i molt rellevant-, i fins i tot el formatge de la Fira de Santa Llúcia. Perdeu-vos per l’albareda de Santes Creus, pulmó i bosc únic de ribera a Catalunya, i preneu un cafè al Casalot, o al Bar Esport, guaiteu a la plaça de Santa Llúcia, el mirador de l’est de l’Alt Camp, i si us la vista us hi arriba, potser hi arribeu a veure Vila-rodona. Tanmateix, no us deixeu els capitells i el claustre, i la ressonància de l’antic dormitori, però sobretot passeu també pel Carrer de la Ferreria, el més pintoresc que us pogueu trobar a aquesta banda de la Catalunya de les discussions de campanar, i respireu-hi la tranquil·litat. I formatge, compreu formatge, que és el que menjava Pere el Gran (teniu temps fins avui al capvespre, fi de la Fira de Santa Llúcia).

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

8 Comments

  1. L'altre qüestió és que a la tomba de Jaume I hi ha dos caps perquè quan les van moure no sabien exactamente quina era la calavera correcta… coses de l'arqueologia… 🙂

    M'agrada

  2. Ostres, Esther! No ens dónes massa temps per visitar-lo als que no som de la comarca eh. M'hagués agradat però, anar a la fira de Santa Llúcia que esmentes. De fet a Santes Creus i he anat molt perquè quan era juvenil, jugava a futbol en el Mataró i acostumàvem a jugar molt contra el Santes Creus, era un rival molt complicat.Un petó molt fort!

    M'agrada

  3. Ui Esther, has anat a tocar un tema molt espinós. Compte que no et vingui algun aragonès recriminant-he que hagis dit que Pere II era rei de la Corona Catalano-aragonesa i no de la Corona d'Aragó!!.Diuen, els aragonesos, que Catalunya mai va tenir una monarquia pròpia, però tots ells ignoren que els reis de la Corona d'Aragó també eren comtes de Barcelona i que tots ells van residir a Barcelona. EN el fons tot són bajanades. El que sí que es cert és que el rei Martí l'Humà va ser l'últim rei català, que morí al 1410. A partir de llavors tots els reis van ser castellans.I després d'aquesta petita classe d'història, dir que em quedo amb ganes d'anar un dia de visita a Santes Creus.

    M'agrada

  4. Està bé, jo vaig ser-hi i vaig tastar el formatge de cabra amb romaní, deliciós… Per cert vam marxar de Santes Creus amb una secallona, una llonganissa de calçots i una ampolla de vi Cota+500 del Pla de Manlleu, de la terra, com Déu mana. Un diumenge rodó, com el formatge del Pere de la Banyera…

    M'agrada

  5. Miquel, doncs això encara fa més interessant que s'hagi trobat la tomba de Pere el Gran sense profanar… Suposo que amb l'ADN podran saber quina és la calavera de Jaume I… és molt interessant l'arqueologia, sí! ;)Jordi, tens raó per aquest toc d'atenció… que no us he donat temps per veure la Fira de Santa Llúcia…! Havia d'haver escrit aquest apunt abans 😀 Així que el Santes Creus era un rival complicat? hehehe Petons!!! :)Elliot, no coneixia aquesta reivindicació aragonesa. Pel que tinc entès i pel que m'havien explicat a l'escola i a l'institut, totes les cronologies deien que es tractava de la Corona Catalano-aragonesa. Vaja, si s'hi va expandir el català (fins arribar a l'Alguer, passant pel "valencià" del País Valencià, el Carxe de Múrcia i ses Illes) suposo que alguna cosa hi tenia a veure Jaume I el Conqueridor i que devien ser catalans. No tinc gaire fresca aquesta època! :PPerò… crec que el príncep Felip és duc de Montblanc (no sé si això té gaire rellevancia per la qüestió) i el títol de comte de Barcelona ara el té Joan Carles I, que passa al qui ostenta la corona espanyola, si no m'equivoco.En fi, que és un embolic, però t'agraeixo la classe d'història! :)Aniol, no. Era formatge de cabra! XD Això del formatge era un recurs per no sempre parlar del tema de la mateixa manera avorrida, però és totalment cert el reclam de Pere el Gran!Anònim, vas ser-hi a Santes Creus? 😀 Hi havia una gentada! Pel que expliques, vas sortir-ne content/a. La secallona de calçot és tota una delicatessen :)__ I el vi, és clar que sí, amb DO Tarragona i de l'Alt Camp!!! Els del Pla de Manlleu són molt bons, has fet una bona elecció…! Un dia he de tornar a fer un post sobre els vins de l'Alt Camp.

    M'agrada

  6. El formatge és el meu aliment preferit. Sempre em perdo aquestes fires de poble que tant m'agraden. Com sempre he fet tard i he llegit el post quan la fira ja s'ha acabat. En fi Esther que de turisme se'n pot fer al costat de casa. Dóna-li records al Pere el Gran:)…saludus des de Vilanova!!!

    M'agrada

  7. Noctas, ui, doncs amb el formatge hem fet ja salat! I tant, a vegades menyspreem el que tenim al costat de casa, que no deixa de ser tot un descobriment. Li donaré records al Pere el Gran de part teva 😀 Saludus crack!!!!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s