Uncategorized
Comments 13

Fum, fum, fum

De cop i volta, els mitjans van descobrir que a les cantonades dels carrers de la metròpoli hi havia prostitutes. I tots vam girar el cap i en vam començar a parlar. Com si mai no les haguéssim vist, sota el para-sol de la N-240, a les Rambles, al carrer Montera de Madrid. Comença el debat polític.

Tot d’una, Matías Prats, després d’una pausa enmig de l’entonació informativa, va esmentar a Belén Esteban al telenotícies: el Defensor del Menor vol arrabassar-li la custòdia d’Andreíta, que a aquestes alçades no cal que expliqui qui és. I tots ens vam apuntar al grup de Facebook i vam corejar l'”¡Arriba la Esteban!”. Com si durant tot l’estiu no haguéssim estat al corrent de la brega Esteban-Jesulín-la Campa. Més debat polític.

De sobte, un esternut. Del company de fatigues del nen sobre el seu llibre de P-5 del primer trimestre de Visual i Plàstica, de 24,95 euros, que vam fer l’intent de folrar ahir a la tarda. El virus H1N1 al col·legi. I tots vam córrer a planyer-nos de la grip escolar, ja que no sabíem del cert què fer. Com si no haguéssim tingut prou d’alertes en aquests mesos. De nou el debat polític.

I tot d’un plegat, van intentar boicotejar l’actuació de la Noa, cantant israeliana, estendard de la pau del conflicte arabo-israelí, que va venir convidada i fins i tot va entonar el Cant dels Ocells en català. I tots en vam parlar, d’una polèmica treta del no-res, i a molts ens va saber greu l’incident. Més fum, més tel davant els nostres ulls, ella n’era conscient. Com si no estiguéssim prou desorientats i emprenyats els catalans amb tant de fum. Tot i que, aquí, el debat no sé si arribarà gaire lluny.

Fotografia: A la N-240, atenent un cotxe vermell. Vista des de l’autobús.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

13 Comments

  1. jejeje Doncs sí, del no-res ens n'han colat uns quants de debats. Sort que no estic gaire pendent del que diuen els mitjans informatius "tradicionals" i rebo informació més variada, si no m'acabaria desmoralitzant. :)P.D: Éssaaa íjjjaa la-é paríííó yóóó!! XD

    M'agrada

  2. Jo proposo que el govern de la Generalitat gasti menys diners en estudis sobre "la felicitat dels catalans", i que els inverteixin en propostes per "tornar-la" a tots aquells que ens l'han arrabassat. Per cert, m'agraden molt els teus comentaris i l'enfocament que li dones a les coses, molt fresc, fresc com l'aire que no corre per Catalunya…

    M'agrada

  3. Quim, moltes gràcies per enllaçar l'article. És un xic desafortunada la frase de l'escrit de la Noa i dóna a entendre segones interpretacions, però les seves conclusió és vàlida: "mutual compromise". El que ja és més personal és el seu "own peace plan", cadascú té el seu propi pla de pau… Jo vaig veure no apropiat el boicot perquè recordo un cd de la Noa que tenia jo per casa, el de l'"Eye in the sky" si no recordo malament, en què ella explicava tot aquest propòsit seu de pau. Des de sempre he trobat molt, molt, molt complicat entendre el conflicte d'Israel i Palestina, i sempre hi he dedicat esforços a veure si podia lligar caps i sempre acabo més confosa. I no he dit més sobre la qüestió de la Noa perquè no hi volia ficar la pota, crec que es necessita bagatge i comprensió per parlar-hi amb propietat. Hi ha més que Hamas i Al-fatah, és clar, molts interessos internacionals de per mig. A veure si hi dedico un temps a reflexionar-hi i en trec alguna cosa de tot plegat. Òscar, hehehehe, espera't! Que si el Nadal de l'any passat va ser rata recordem, no vull pensar en el d'aquest any! Toni, moltíssimes gràcies! Jo també he descobert el vostre Pati Descobert! M'hi aniré passat, m'agrada com tracteu els temes! Aniol, són uns debats que ens tindran entretinguts fins que agafem la grip A, que calculo que serà pel voltant del principi de novembre XD Ets un privilegiat en el sentit aquest de que pots rebre més informació que la dels mitjans tradicionals, no tothom va més enllà del botó 8 del comandament a distància de la tele.P.D. [Mode ironia on]¿ME EN-TIEN-DES?? YO POR MI HIJA MAAA-TOOOO XD [mode ironia off] Poca broma, que avui a Sálvame (què feia jo mirant Sálvame?) han dit que existeix "un boicot para cargarse a la Esteban". Estic preocupada, com el 40% de les persones que han contestat a una enquesta de La Razón que mirarien un debat de la Campa-Esteban en lloc d'un Zapatero-Rajoy (un 47%, els altres NS/NC).Anònim, però fa temps que no surt a la llum cap enquesta sobre l'estat anímic dels catalans! L'última vegada va ser la del "català perplex", i això va ser l'estiu passat! No sé jo ara si mesuressim com està Catalunya… merci pel que dius i sobretot merci per passar-te per aquí! :DAlbert, molt de marro ara mateix. Et vaig llegint per estar a l'aguait!

    M'agrada

  4. Esther, aquest és un tema que més d'un cop m'he plantejat. A grosso modo, diríem que ara mateix el país té una sèrie de problemes que afecten a una part molt important de la població (atur, acomiadaments massius, impossibilitat de pagar l'hipoteca…) però llavors resulta que l'establishement polític i mediàtic del país (que responen als mateixos interessos) deixen de parlar de la crisi i comencen a treure temes que a ningú interessa o si més no desvien l'atenció dels problemes reals de la població. Com bé dius, ara parlem de la Campanario i la Esteban, de que si s'han de tancar les escoles per la grip A, les putes de la Rambla, etc.Com a historiador podria dir que aquesta és una tàctica molt recurrent al llarg dels temps. Hi ha un problema "X" i el govern de torn, per desviar l'atenció de la població, es treu de la màniga el que sigui. Històricament un recurs molt utilitzat ha estat el de declarar la guerra al teu veí. Ara això ja no queda bé, es clar i s'han d'inventar altres coses: Grip A, l'amenaça terrorista…Com a periodista que ets, aquest fenomen com l'explicaries? I per què els mèdia ajuden als polítics a desviar l'atenció dels problemes reals de la gent?

    M'agrada

  5. Aquest país ja fa massa temps que per una raó o una altra te massa fum, pot ser també pels fums que gasten alguna mena de líders (per dir-ho d'alguna manera).En temes banals, sobra informació l'opi del poble. I en temes d'interés general… s'intenta sempre dirigir la mirada en sentit invers, no fos cas…La pena, es que ni que marxi el fum, aviat ens arribaran les boires i el panorama serà encara més tèrbol si això és possible. Aaaiiisss!Esther, gràcies per donar-me a conèixer la notícia de la nominació. Ni m'havia assabentat!Petons!!!

    M'agrada

  6. Elliot, la pregunta que fas donaria per una tesi doctoral 😀 Intentaré explicar-ho més o menys, com a aprenent que sóc, des del punt de vista de la comunicació.Nosaltres vivim en una democràcia mediatitzada, i el contingut dels mitjans està dictat per la lògica política. Aquesta lògica és que govern i oposició volen incloure temes que els hi són beneficiosos i apartar els que no són favorables. No interessa al govern central parlar de l'atur que s'apropa als cinc milions, ja que la campanya electoral és contínua, per molt que només en tinguem consciència de l'oficial, que acaba amb el dia de reflexió.Així, a principi de la setmana, des dels partits es llança una agenda mediàtica per a condicionar la setmana. Hi ha milers d’agendes que intenten introduir-se, i això acaba sent una lluita, la llei del més fort, per dir-ho d’alguna manera. I existeixen també "pseudoevents" (grip A? El defensor del Menor que denuncia a l’Esteban? Les putes de la Rambla?), per a captar i desviar l’atenció dels mitjans, que no tenen res a veure amb la realitat (vaja, que se’ls han tret de la màniga) i que no estiguin a l'aguait d'altres qüestions. I una mentida repetida mil vegades ja saps que es converteix en realitat. El que és important és que el teu “esdeveniment” modifiqui l’agenda, i que tots els altres s’hagin d’adaptar a la teva agenda. I pobre del mitjà que no parli aquesta setmana de l'Esteban, que no vendrà (aquesta és la teoria de l'"espiral del silenci").Bé, això de l'agenda és obvi i no té gaire secrets. Tu preguntes per què els media ajuden als polítics a desviar l'atenció dels problemes reals de la gent. Els media i els polítics treballen junts, són amics de conveniència, es beneficien un dels altres. El mitjà dóna cobertura i visibilitat al polític, el polític li dóna una "exclusiva" per premiar-lo i com el mitjà no vol perdre el flux de notícies també recompensa el partit, moltes vegades fent pública la seva agenda. I resulta que els mitjans no ens diuen què hem de pensar, però sí que pensem sobre allò que ens informen, així que per això ens embadalim amb les cortines de fum. En resum, que és una cooperació entre mèdia i polítics, a més d'haver-hi un conflicte d'interessos. Si els mitjans reflectissin de veritat la realitat no hi hauria construcció d’agenda, i no hi hauria negociament mitjans-polítics, i el joc s’hauria acabat perquè els polítics no representarien a ningú. Però el que no tenim en compte ara mateix és que la gent no és tan manipulable com es creuen mitjans i polítics, i s'obliden de la ciutadania i de l'audiència, el respectable. I això acabarà passant factura a la llarga… crec que aquesta legislatura ho anirem veient, perquè a més visibilitat d'aquestes qüestions-fum, més vulnerable serà l'emissor.Com el pa i circ de l'Imperi Romà, o la religió, opi del poble que en deia Marx, oi? No havia caigut jo en això de que declaraven la guerra al veí…

    M'agrada

  7. Esther, gràcies per la resposta. Això m'ha fet pensar en què ja han passat uns anys des de que vaig deixar de treballar en un mitjà local. Tot el que dius és ben cert, ara recordo que quan treballava a la tele la planificació diària dels periodistes venia marcada per l'Ajuntament. Una mica tot girava al voltant de les rodes de premsa que l'equip de govern feien cada dia. A partir d'aquí, el temps que quedava lliure es destinava a cobrir la resta d'actes, però sempre qui tenia prioritat era el Govern local. I evidentment el Govern tenia molt poder per introduir aquells temes que li venien bé i deixar fora de banda tot allò que informativament li podia ser contrari. En fi, per sort Internet i el cansament de la ciutadania està canviant tot això.

    M'agrada

  8. Molt encertat el post. En primer lloc, destacar el paper de la Belen Esteban a la televisió. És una geni i no ho dic irònicament. En segon lloc dir que tenim un problema amb els comunistes i la seva judeofòbia. El que va passar amb Noah ho va deixar clar. I en tercer lloc, darrera de cada puta hi ha deu clients….saludus!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s