Mes: Setembre de 2009

La Blackberry de Saura

Blackberry és a Obama com mullader a Palau de la Música, o sensacionalisme és a periodista, en aquests temps que corren. Tant se val, el cas és que avui estic constitucional. “Saura aguantó un “tostón” de hora y media” és el  titular d’una reprotxable notícia que Público ha publicat avui amb la fotografia que teniu a la dreta: un primeríssim primer pla d’un sms que el conseller d’Interior havia enviat a Jaume Bosch, president d’ICV al Parlament, en el trascurs del debat de Política General al Parlament de Catalunya. Recordem els antecedents. Mariano Rajoy, en el seu dia, també va qualificar de “coñazo” la desfilada del 12 d’octubre de l’any passat davant d’un micro que no sabia que estava obert. Sí, els polítics són com la majoria de mortals: s’avorreixen i rebutgen el tedi. I nosaltres, en canvi, fruïm amb l’anècdota.  Tot i així, preval la llibertat d’expressió de la premsa -comunicar i rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió- damunt el dret a l’intimitat? Diu la Constitució,  -que no tinc l’Estatut a mà, llàstima-, que es garanteix el …

Com la tinya

Amb el nas encetat per uns mocadors Bosque Verde, he gosat sortir de casa i mostrar-me en públic amb la nàpia enrojolada per un constipat incipient, desobeint Sanitat, desobeint la llei social no-escrita de la grip A. He entrat a l’aula de la facultat i he segut en una punta, capficada per la meva condició de refredada. En un moment x, m’he vist en la necessitat de recórrer als papers de marca blanca. (Falta onomatopeia). Alerta vermella -tot i que he de reconèixer que el meu estat era lamentable-. Així, el meu nas encetat, la meva congestió nasal i jo hem optat per anar-nos-en. Abans, però, m’he fixat en el parabrises del cotxe, que havia aparcat al Parc Central de Tarragona  i m’he trobat amb aquest missatge oportú i escaient (sic): la salud antes de todos.

Tintín a Valls

Ja havia fet cap al Congo, a Amèrica, al país dels soviets, a la Lluna, al Temple del Sol i al Tibet, jo ja n’havia perdut el compte. Només li faltava Valls, i és per això que enguany Tintín (teeen-ten tal com es diu en francès, amb una vocal neutra d’aquelles que fa mandra pronunciar-les bé) aterra a la ciutat dels calçots, castells i campanar, en la la cinquena trobada tintinaire de Catalunya. Martorell, Sabadell, Figueres i Mataró han sigut la seu en d’altres edicions, i enguany, en el 80è aniversari de Tintín -que no l’ex-blaugrana Ronald Koeman, atenció- Valls acull diverses mostres i activitats. Serà el proper 4 d’octubre, a la Plaça del Pati i al Teatre Principal de la capital de l’Alt Camp. Tintinaire és qualsevol persona que gaudeix llegint les aventures de Tintín. Ergo, són pocs a la sala els que no són tintinaires, oi? Si més no, les aventures del reporter belga han fet la volta al món, amb algun carraspeig de desaprovació que titllava el còmic de colonialista i racista, tal com s’hi …

Fum, fum, fum

De cop i volta, els mitjans van descobrir que a les cantonades dels carrers de la metròpoli hi havia prostitutes. I tots vam girar el cap i en vam començar a parlar. Com si mai no les haguéssim vist, sota el para-sol de la N-240, a les Rambles, al carrer Montera de Madrid. Comença el debat polític. Tot d’una, Matías Prats, després d’una pausa enmig de l’entonació informativa, va esmentar a Belén Esteban al telenotícies: el Defensor del Menor vol arrabassar-li la custòdia d’Andreíta, que a aquestes alçades no cal que expliqui qui és. I tots ens vam apuntar al grup de Facebook i vam corejar l’”¡Arriba la Esteban!”. Com si durant tot l’estiu no haguéssim estat al corrent de la brega Esteban-Jesulín-la Campa. Més debat polític. De sobte, un esternut. Del company de fatigues del nen sobre el seu llibre de P-5 del primer trimestre de Visual i Plàstica, de 24,95 euros, que vam fer l’intent de folrar ahir a la tarda. El virus H1N1 al col·legi. I tots vam córrer a planyer-nos de la …

Mazinger Z, de l’Alt Camp al món

«¡Puños fuera!», retumbaba en el Mas del Plata la voz de Mazinger Z desde un sistema de altavoces a finales de los setenta. Hoy, el eco del Mazinger Z de doce metros de altura, en Cabra del Camp, llega hasta Málaga. El Sur, el diario malagueño de más difusión, titula «un enorme Mazinger Z» en su suplemento diario ‘Vivir verano’. El artículo sigue toda una página: «aficionados al manga de todo el mundo peregrinan cada año a un pueblo de Tarragona donde hace treinta años se erigió una estatua del personaje de los 70».  Así pues, en Málaga conocen de la existencia de la estatua de Mazinger Z en el Alt Camp, y de su atractivo turístico, así como en otros puntos de la península, incluso del exterior, en parte gracias a Internet. Este icono de toda una generación es parada obligatoria de excursiones que se organizan ex profeso para visitar el que fuese el más popular dibujo animado. Ahí sigue, desde que se plantó en 1978, desafiante en su misión de protector de la …