Uncategorized
Comments 11

Bombolles extrasensorials

De fruits secs, xocolata, cafè, regalèssia, menta i d’espècies de tot tipus. Resulta que si acostes el nas a les bombolles d’una cervesa, i ensumes, pots identificar aquestes olors de les maltes amb què s’elabora la cervesa. Aquesta és una de les lliçons que ahir i abans d’ahir es podia aprendre a la cata popular i atípica de cervesa artesana a la Firagost, l’anomenada festa major del camp català, en un any de crisi. Cartells amb eslògans com “sempre es dit… si el preu no va bé, planta l’avellaner“, ja ho diuen tot.
L’any passat, en aquest bloc, vam brindar també per la Firagost, però amb els vins i caves fets a l’Alt Camp i amb Denominació d’Origen, que encara avui us animo a tastar, i que personalment els trobo un gran encert. Enguany també hem brindat, però amb cerveses artesanes fetes a la comarca, com la Rosita, la cervesa tarragonina feta a Alcover, o les Clandestines, d’estil anglès però made in Montferri, que a l’estiu sempre venen de gust sense que arribin a estar gelades, al seu punt, vaja. Ambdues tenen varietats molt arrelades a la seva terra d’origen: la primera en té una amb 12 grams d’avellanes i la segona, que n’ha tret una altra amb un toc de farigola. N’hi havia moltes més a les paradetes: la Moska -a la fotografia- de Girona, que fins i tot sap a poma, la Glops o la Cervesa Guineu, amb colors molt clars fins a gairebé negres. La trobada de la plaça dels Alls, a Valls, els va servir a molts i moltes per a trobar cerveses artesanals per a triar i remenar, i tastar i inspirar-se amb el gust i la textura, és clar.

Què poc s’ho imaginava el montblanquí Pere el Catòlic -segons les meves investigacions, hi ha qui diu que va ser Pere II- quan va donar el privilegi reial de celebrar mercat els dimecres als vallencs l’any 1210, que després de 799 anys d’aquella règia decisió el primer dimarts i dimecres d’agost més de 100.000 persones acabarien pelegrinant a Valls. Ara ja toca esperar la de l’any vinent…

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

11 Comments

  1. soc poc cervesser però aquest ventall d'aromes que expliques (i segurament la caloreta) em fan entrar moltes ganes de firagost i … de cervessa! 🙂

    M'agrada

  2. La Rosita ja la vaig tastar i… No li vaig trobar res d'especial. Tinc molta curiositat per les Clandestines, la Moska, la Glops,… I encara em falta la Cap d'Ona. :)Sobre el que dius al principi del post, què hauríem de fer amb la Samichlaus, que amb prou feines té espuma, i molt masses bombolles? Té 14º, això sí. jajajajajaP.D: Vaig a veure si puc afegir totes aquestes noves cerveses a la web de 97bottles.com.

    M'agrada

  3. buah ara mateix estic morint pensant en tanta cervesa per tastar, amb lo que m'agrada! llàstima que em sigui difícil aquests dies arribar-me fins a Valls perquè no estaria mal tastar-ne unes quantes d'aquestes

    M'agrada

  4. Si estigués a Valls quasi segur que ara em trobaries bevent cervesa. Sóc un amant d'aquesta beguda. Que t'ho passi bé a la fira i ja cal que les provis totes:) abraçades!!!

    M'agrada

  5. A la plaça dels Quarters, tot just pujant les escales, hi havia una paradeta on venien una cervesa de la Catalunya Nord… Bestial! Era boníssima. Llàstima que no recordo el nom, deia nosequè dels països catalans.

    M'agrada

  6. Òscar, jo cervesera, cervesera tampoc no del tot, però a l'estiu no dic pas que no, hehehe. A mi em va sorprendre molt això de les aromes… :)Aniol, doncs a mi la Rosita m'agrada bastant. Les vaig tastar quan encara les xapes encara eren vermelles (ara són verdes), però aquesta nova d'avellana no vaig tenir ocasió de tastar-la (i avui també llegia que n'hi ha una amb aroma de pètals de rosa!). Amb la Samichlaus, doncs deus acabar amb el nas ple d'escuma, després de tant d'ensumar XDIlla dels Monstres, llàstima, ja sé que vaig fer tard posant el post (l'havia d'haver posar dimarts) perquè dimecres ja va acabar el tast de cerveses, que no estava gens malament per la varietat.Jaume, bona doncs aquesta de la Catalunya Nord? 😉 No m'hi vaig fixar en aquesta parada! Així que ens la recomanes…! Ens l'apuntem! :)Josep, hahhahahahahaha, quan estava escrivint que Pere el Catòlic era montblanquí m'estava recordant de vosaltres! De Montblanc havia de ser! (però avui Valls era la protagonista, ehhh…)

    M'agrada

  7. hola! ostres, doncs després de llegir això m'entren unes ganes de beure cervesa! hehe llàstima! però sabent-ho… aquesta cervesa on es pot trobar?petonets

    M'agrada

  8. Doncs no està gens malament aquest resum que ens has fet de les cerveses catalanes! Jo que pensava que fora de Lúpols i Llevats, Damm i Moritz tota la cervesa que es prenia a Catalunya era de fora. Això si, si aquestes cerveses tinguéssin un preu competitiu ja serien la meva consumició exclusiva, però el problema és que les capacitats no permeten donar unes tirades excessívament grans i els preus se'n deuen ressentir.Aisss no parlem de cervesa que després de tant de temps veig que em tornaré vehement!

    M'agrada

  9. Quim, i tant que val la pena anar a la Firagost!!! I si no ho diem i ho defensem els de Valls, malament rai…Laia, sé que la Rosita i les Clandestines de Montferri es poden degustar al Ganxo d'Estiu (a Masmolets) i crec que també als dos mítics König (tant el de la Vallvera com el de Barri Antic) de Valls. La Rosita suposo que a molts més llocs de Tarragona ciutat. Totes les altres, als cellers especialitzats, ja que són unes cerveses un xic especials.Bobbin, doncs no, pel que em van estar explicant a la Firagost n'hi ha moltes. Jo només coneixia (i havia tastat) la Rosita de Tarragona, i totes les altres eren unes desconegudes per a mi (la veritat és que algunes ho segueixen sent de gust). I jo que pensava que la San Miguel (no sé perquè però subliminalment la relaciono amb el Barça) era també catalana i resulta que venia de Filipines…

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s