Mes: Juny de 2009

Thriller a l’ascensor

Els Prínceps d’Astúries i el president de la Generalitat, José Montilla, han estat tancats durant 25 minuts en un ascensor per una avaria després de la cerimònia constitutiva de la Fundació Príncep de Girona.e-notícies, 26/06/2009 Hom en el moment d’escoltar i/o llegir aquesta notícia deu haver imaginat amb quina conversa trascendental (o no) van omplir les autoritats el buit de l’ascensor. Posats a pressuposar, entre les moltes cabòries que tenen al cap i per la sobressaturació mediàtica, algú va esmentar que havia mort en Michael Jackson, que ha deixat orfes a la Generació X -nascuts entre el 1971 i el 1981-, els qui són ara a la trentena. Capbaixos, van fer que miraven al terra uns segons, en senyal de dol. Un va fer: “era todo un artista!” (opinió que comparteixo al cent per cent), mentre un altre, tímid -no goso dir qui-, començava a enfilar la tonada del Thriller. I si pressuposem encara més, durant els 25 minuts a la cabina gironina -on el pas del temps deu ser més lent, dic jo- també …

Adéu Madrid, hola Valls

La meva crònica a Madrid la volia acabar així: amb la Menina de Velázquez en xandall rosa inmortalitzada en art pop, d’una exposició del valencià Antonio de Felipe que vaig veure a correcuita al Retiro anomenada “Popsport“, que em va deixar esmaperduda. Vés per on que en aquest bloc no s’ha parlat ni de ¡Tengo una corazonada! ni de Madrid 2016, però ho deixo córrer per a una millor ocasió. Perquè m’he quedat amb ganes d’explicar molt més del que he vist entre viatge i viatge del centre a la perifèria (i de la perifèria al centre) en Ave, encara que hem tafanejat al Congrés dels Diputats, vam fer metrostep i hem anat en compte al creuar els carrers de la Comunitat de Madrid, amb els semàfors i les semàfores, indret on els espiaments han estat a l’ordre del dia. Nou mesos ben aprofitats. Adéu Madrid, hola Valls. La crònica continua des de l’Alt Camp, terra de matissos, on vaig arribar aquest dilluns. Perdoneu-me que hagi desatès el bloc aquests dies, ha sigut culpa de …

Si us plau, compri aquesta fàbrica

La seva ubicació és inmillorable: al polígon industrial de Valls, a 19 km del Port de Tarragona, -la mercaderia que li arribi via el Mediterrani la podrà gaudir en un tres i no res-, a 20 km de l’aeroport de Reus -amb vols low cost, els seus socis podran viatjar en la mateixa companyia que la reina Sofia o el matrimoni Sarkozy-Bruni– i en cinc minuts en cotxe a la sortida 11 (Vila-rodona) de l’autopista AP-2, que el portarà a Barcelona, Saragossa, Madrid i a la France, si fa falta. Ikea ho té clar, i per això hi té a Valls el seu centre de distribució del sud d’Europa. Des del passat setembre que la planta de Tyco Electronics de Valls busca el seu comprador. L’empresa nord-americana ha posat a la venda aquesta fàbrica que es dedica a fer cables per a components d’automòbils, però ningú no l’ha gosada comprar, perquè estem en crisi diuen i els que estan nominats per anar de cap a la llista de l’atur comproven. I fa cosa d’una setmana, …

Desafinant en la política europea

El meu veïnet, que fa cinquè de Primària, s’ha passat ben bé tres hores aquest matí assajant amb la flauta dolça l’Himne de l’Alegria. Suposo que deu ser cosa del professor de torn, que ha degut pensar que fóra bo que els nens coneguin l’himne de la Unió Europea en aquest contesa electoral ensopida i tediosa, almenys a casa nostra. S’ha ben avorrit, per sort per a la meva oïda, ja que per culpa d’unes quantes notes que li trontollaven, la melodia era poc harmoniosa -diguem-ho així no fos cas que li ferim els seus sentiments de flautista passerell-. L’acord de sol amb què s’ha encaparrat tot el matí, encara que no li arribaven els dits, és la nostra campanya electoral avorrida i nefasta -que no ha anat més enllà del “Vota PSOE” i “Ahora PP”, almenys a la Comunitat de Madrid, vegi’s les dues fotografies il·lustratives- i el renoi de si bemoll que no ha aconseguit de cap de les maneres és la falta de propostes i d’un programa per a aquestes eleccions. Com …