Uncategorized
Comments 9

Ciutadà X (x de xiclet)

¡Hasta luego!” és la nota castissa i cortesa que els madrilenys deixen en acomiadar-se. L'”adéu” és patrimoni únic dels catalans emprenyats i perplexos que en dèiem fa un temps, que fins i tot en el llenguatge fem estalvi. Una demostració de que els tòpics no van gaire errats.

I és que a Madrid, a part de saludables campanyes per a fomentar l’ús de les escales no-mecàniques al metro, ara han començat a fer apologia de la bonhomia amb la campanya “Ciudadano sonríe”:

Un ciudadano amable, que transmite un comportamiento respetuoso y solidario, convierte Madrid en un lugar mejor para vivir. ¡muévete y respira!

Per força, davant d’un anunci que fa una crida al bon rotllo ciutadà m’havia d’aturar per a treure’m el barret com els gargots somrients i partidaris d’aquesta way of life. Un xiclet enganxat al bell mig del plafó publicitari (indicat amb una fletxa a la fotografia) em va fer tornar al Madrid real que és la boca del metro de la Puerta del Sol, amb empentes i estirades de bossa de mà.

De fet, només era un xiclet entre bonhomia i cordialitat. Que podria ser més corrupció entre ajuntament i consistori madrileny. Nosaltres, per si de cas, somriurem, tal com prega l’eslògan.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

9 Comments

  1. M’has recordat quan el dijous 23 d’abril (Sant Jordi) estava escarxofat en una parada de llibres amb un amic, i anàvem mirant tot de llibres ben curiosos que tenia al taulell: un refranyer català de temàtica sexual, un còmic sobre la Guerra dels Segadors en versió diguem-ne “XXX”,… Què en pot arribar a ser de “verda” la llengua catalana. Vaja, que entre got de vermut i tabac vam passar distrets una estona. 🙂

    M'agrada

  2. Hummm… però el “taluego” dels madilenys és una de les expressions més descontextualitzades que existeixen. És igual que el “luego” siguin les vacances d’estiu, que t’ho seguiràn dient! I a catalunya, qui racaneja és perquè vol. El fonèticament “déw” pot estirar-se precísament com un xiclet fins al adeu-siau-pisiau! Al igual que estirar un boomer en públic, tot depèn de la teva vergonya.Igualment jo també dic chapeau amb algú que a quarts de vuit del matí tingui la bona fe de somriure i fer bona cara de son. Encara que és millor recordar que pots somriure a recordar que Vius a Barcelona i no al llit.Per cert, el xiclet m’ha recordat a les coves de certa atracció de port aventura que ja s’han convertit en una espècie de obra d’art grotesc que ha inspirat a algún arquitecte… No creguis que el xiclet està per casualitat…

    M'agrada

  3. Fantàstic això d’estar informat sobre els affaires quotidians de la capital del reino. Això de somriure sempre és positiu i que un cartell animi a fer-ho no em sembla pas malament. El meu cas és no somriure mai a primera hora del matí. No puc fer-hi més. M’agrada dormir i no haver d’anar a treballar. En tot cas bona la foto amb la senyal del cagarró (xiclet) al bell mig de la pancarta….saludus cracka

    M'agrada

  4. Hola Esther,Potser sí que els catalans som una mica secs amb això d’acomiadar-se amb un simple “adéu”. Hi ha gent que s’acomiada amb un “Vinga!”, que sembla una fórmula per donar ànims al teu interlocutor (com si necessités ànims simplement perquè hem decidit acabar la conversa…). Llavors també hi ha la traducció literal del castellà “Ens veiem!”. Però la que m’agrada menys és una altra traducció literal, “Fins després!” (“Hasta luego”), que no li trobo cap sentit.En fi…Salutacions,S.

    M'agrada

  5. als Simpsons relataven un futur en què la gent es deia adéu amb un “que te den”.parlant de salutacions i adéus, a mi lo que em fot és quan te trobes gent en espais reduïts com ascensors i la saludes (pel tema aquest de que vivim en una societat i tal…) i ni et miren. arghhhhhhhhhhhhhhh a aquestos els faria la salutació simpsons, encara que ni això es mereixen

    M'agrada

  6. aniol, això t’ha recordat el post d’avui? hahahahahaha… la llengua catalana veig que pot ser molt verda!!! :)bobbin, descontextualitzat totalment. Pots dir-li a algú “hasta luego” tot i que saber que mai més no el veuràs. Podríem dir que és una expressió hipòcrita. Al principi d’estar a Madrid només em sortia l'”adéu”, involuntàriament, i no em miraven gaire bé, i ara, quan vaig estar a Catalunya, només em sortia el “taluegooo”. La gent de Madrid fins i tot m’ha dit que ja he deixat anar algún “ejjj que”.El xiclet no hi és per casualitat! No! Té alguna raó de ser… com la caverna del Tutuki Splash. És art, grotesc com tu dius, però art :DNoctas, aquí tots els affaires quotidians de la capital del reino! M’ha faltat fer una foto a les banderetes franceses, però què hi farem. A primeríssima hora, quan m’aixeco, jo tampoc no somric, després sí. Perquè si en alguna cosa estic d’acord amb l’anunci és amb l’eslògan: Somriu! :)P.D. Ara que estem en petit comité, et diré que a mi també m’agrada més dormir que treballar, heheheheEls dijous nous, no hi pensava, però el ViscABarcelona és un altre dels eslògans mítics… més mediterrani, sí, hehehe! Gràcies per passar-te per aquí :DSadurní, és això que dius el que jo he estat observant últimament. Tinc la sensació que cada llengua és com els seus parlants, i per això em sobta que només tinguem com a comiat un “adéu”, dues síl·labes només, quan d’altres no escatimen en deixar anar un “hasta luego” -que té molta sonoritat- perquè nosaltres no som pas secs! A l'”ens veiem” encara li trobo sentit… Però sempre podem optar, com diu en Bobbin, a dir un adeu-siau-pisiau! :)Molt acollidor el teu bloc, m’hi aniré passant!Illa dels Monstres, sí, sí, recordo aquest capítol (després de… crec 17 repeticions, per força el recordo!!!) Oh, què n’hi ha de gent al món que no és mereix ni un “que te den”…

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s