Uncategorized
Comments 13

Barack Obama is not a cowboy

Res que no donéssim per segur abans. Oi?

De totes maneres, Bruce I. Newman, ex-assessor del president Bill Clinton i director de la revista Journal of Political Marketing, ens ho va voler deixar ben clar, per si de cas, davant l’auditori de la Universidad Rey Juan Carlos en la seva visita llampec a l’Estat espanyol aquest dimarts. Pensava que l’emmarcar i el reemmarcar del No pienses en un elefante (que ja en vam parlar en aquest bloc) sortiria per algun lloc, tot i que no va ser així. Newman es va centrar més en la imatge del candidat.

A grans trets -perquè poc temps va tenir per explaiar-se, malauraudament-, ens va explicar la seva teoria aplicada a la “Obamania”, tal com va referir-s’hi. Per a ell, el que és clau és “tenir clar qui són els votants i què és el que volen que els seus candidats representin“. El cas és que els nord-americans, enrevessats com ells sols, busquen en la figura del seu president un heroi. Així, George W. Bush és l’heroi estil John Wayne que els agradaria tenir liderant el seu país. En contrapartida, John McCain volia ser també un heroi de guerra, el digne successor de John Wayne, almenys cinematogràficament parlant.

Però les icones heroiques com John Wayne no existeixen. Per això “Barack Obama is not a cowboy”. Una de les conclusions de Newman és que la genialitat del nou president electe és que “connecta emocionalment amb la gent“. És “una cara fresca a l’escena política”, que representa l'”iconicitat de Kennedy”, un “heroi” més del nostre món. I que l'”empatia” i l’assertivitat també hi ha tingut molt a veure.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

13 Comments

  1. Creus que nosaltres també busquem en el nostre president un heroi? xD Zapatero-Rajoy / Mas-Montilla… 😦 Ara faré l’acudit fàcil i diré que per això Pujol va governar tant de temps xDNo n’estic d’acord. Sempre he pensat que Barack Obama és un afortunat. Té raó quan diu que aquest home connecta molt amb la gent. I quantes persones no han arribat a més per no saber guanyar-se els receptors del seu missatge, per bo que fos! Probablement m’equivoqui, però crec que és la comunicació no verbal que aporta aquest home el que fa que molts s’encisin.

    M'agrada

  2. Sí, Obama s’ha mostrat com un heroi més del “nostre món” (o més aviat de la realitat de la classe “mitjana” dels EUA). Malgrat que de “classe mitjana” en tenia ben poc, recordo la pregunta aquella de “I vostè quantes cases té?”, i que es veu que no en tenia sols una, ni tans sols només una segona residència.Queda senzill dir que Bush és el cowboy. Potser la primera vegada que es presentava podia ser així, però la segona no ho crec gens, l’escàndol dels resultats “manipulats” em va fer sospitar molt.I Martin Luther King què era?

    M'agrada

  3. Veig que heu tingut una conferència interessant!Pel que dius em dóna l’impressió que Bruce Newman considera “cowboy” i “connectar amb la gent” com a pols oposats. Però el president Ronald Reagan era el cowboy número 1 i connectava emocionalment amb la gent com cap president ho ha fet mai. No en va parlar el Newman?

    M'agrada

  4. tú crees que hay menos John Wayne (o gente que piensa que lo es o que piensa que es un modelo a seguir) que Obamas, es decir, un negro, algo católico (es católico?), rico, elegante, carismático, etc, etc?A mí me da que no.pd: fue ese tío a la Uni o te he entendio mal??? Y si fue, qué hacía yo y por qué no leo los carteles??

    M'agrada

  5. otra cosa es que nosotros veamos tan alejado el mito del cowboy que pensemos que no puede haber identificación ninguna. Con nosotros, tal vez; con personas de EE.UU lo dudo más.(no critico con esto a EE.UU.)

    M'agrada

  6. Bobbin, en certa manera crec que sí, que busquem un heroi que ens pugui salvar de vés a saber què, o almenys, liderar per portar-nos pel bon camí. Això és el que li demanem al polític de torn, i comprometre’s a ser un heroi, suposo, és una resposabilitat molt gran. Però nosaltres, no com els americans, no li demanem poders sobrenaturals, ni que sàpiga com portar un ranxo.La comunicació no verbal d’Obama? Potser sí, a vegades es diu molt més sense parlar. I Barack és afortunat, és clar (molts diuen que ha nascut amb una flor al cul, i que no s’ha fet a ell mateix com altres polítics, però d’això me n’hauria d’informar més). El que et puc dir és que Barack vol dir afortunat :)Aniol, com un heroi de la “classe mitjana” tu ho has dit. La “classe mitjana” en la que tothom s’emmiralla, perquè en el fons no existeix. D’aquella més o menys benestant, d’on ha sortit Obama. L’escàndol de Florida, els Bush, els recomptes i tot plegat, suposo que els americans ja han passat pàgina.I sobre Martin Luther King, un altre heroi, sens dubte.Martí, sí, pel que va explicar ser un “cowboy” i “connectar amb la gent” ho va utilitzar com a pols oposats. “Cowboy” amb un to més despectiu, és clar, però sense acabar de ser despectiu, no sé si m’explico. No va dir res de res sobre Ronald Reagan, només alguna referència a Kennedy i a Bill Clinton, i ja està, per parlar de les últimes eleccions i del màrqueting que es va fer servir. Va ser interessant, però es va fer curt… per problemes tècnics (suposo que sabia quin tipus d’universitats es trobaria aquí) no va poder engegar la presentació fins una hora ben bona més tard. Illa dels Monstres, encara, encara l’hem de trobar el nostre Capità Enciam aquí! Perquè els petits canvis són poderosos :)Leandro, es lo que estaba pensando yo. Nosotros somos “europeos” (en teoría, y en la práctica, creo) y claro, vemos el “cowboy” como algo lejano y hasta ridículo. El conferenciante era americano… ¿estaba menospreciando a sus compatriotas y a lo que idolatran? No lo sé, porque al parecer no pillo demasiado el humor norteamericano, pero me da a mi que sí. En todo caso, por lo visto, Obama sólo hay uno y John Waynes bastantes más. Pero hay que reconocer que Bush Jr. también es único en su especie, jejeP.D. Sí. El tío ese fue a la uni. ¡y será por carteles! Eso demuestra que estamos tan immunizados a ver el careto de Obama como a ignorar los anuncios de Google XD

    M'agrada

  7. Obama és un home de grans paraules. Faltarà veure si realment fa alguna cosa pel seu país. De ganes sembla que en té. A mi em dona la sensació de ser un gamarús però en fi potser em sorpèn. Bush era un títere mogut pels interessos de la oligarquia americana i amb això sí que Obama el veig més distanciat i no tan influenciable…saludus

    M'agrada

  8. Quim, jo tampoc n’era gaire conscient de que buscaven un heroi, però més o menys sembla ser que és així… és una bona metàfora, si més no!Albert, hehehe, és clar, Obama va guanyar perquè no és un cowboy i era tot just el “change” que necessitaven (i que volien) 🙂 Sí, la xerrada va ser bastant interessant… però no només va parlar de cowboys, sinó més sobre la construcció de la marca demòcrata, entre Hillary i Obama.Noctas, veies a Obama com un gamarús? hahahaha… Jo crec que realment ell i el seu equip hi estan posant molt d’empeny i que se’n surtiran. Mira que ho dubtava, que era jo de les escèptiques que pensaven que no hi havia per tant, però ara hi confio bastant.Gràcies per passar-vos per aquí!!! 🙂

    M'agrada

  9. L’Obama té un discurs boníssim. Dóna molta confiança quan parla i intenta sumar a tothom. A part que en cap moment ha fet servir el seu color de pell per dividir. Ara només falta que en la política real demostri ser tant bo. A Catalunya d’oradors com ell no en tenim gaires. Jo diria el Carod-Rovira potser és dels millors, tot i que no ho ha pogut traslladar en les accions de govern.

    M'agrada

  10. Català a Irlanda, és cert, Obama -fins ara- no s’ha tret de la màniga cap excusa del color de la seva pell. Els qui n’hem parlat som tots nosaltres. I no t’ho discuteixo, el discurs de Carod és molt bo. L’he vist una vegada en viu i en directe i em va sorprendre molt la manera d’expressar-se i que tot el que deia ho tenia molt ben pensat i reflexionat. Però grans oradors catalans, ara per ara…Noctas, moltes gràcies!!!!! 😀 saludus, crack!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s