Uncategorized
Comments 20

De l’empatia i la impotència

Mentre l’autobús s’enfila cap al Parc de Neu d’Arroyomolinos, em fixo en un altre dels tantíssims cartells que aquesta última setmana han poblat Madrid, amb la noieta rossa sevillana amb posat seriós del Facebook i del Tuenti. Els passagers enlluernats pel sol ponent -però no de justícia- que cau sobre la pelada Moraleja de Enmedio fan ganyotes per llegir-ho, senten empatia, però poc hi podem fer. Res, que no s’hi pot fer res, que ho anuncia amb entonació informativa la senyoreta locutora entre la trama dels espies i una prèvia de l’Sporting-Real Madrid. Ni els 3.000 manifestants a Sevilla de dissabte passat, ni la portada de El País el diumenge amb la instantània del moment, ni cap dels minuts que han dedicat els serveis informatius de la televisió, ni el bri d’esperança dipositada en cadascun d’aquests cartells. Res, que no s’hi pot fer res, que algú s’ha tornat a tacar les mans de sang. Abominable.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

20 Comments

  1. És molt trist… a més, sent tant jove i que un gilipolles s’hagi creuat en el seu camí l’hi hagi fet això és realment trist. El més fotut de tot això és que no és ni la primera vegada que passen aquestes coses i, malauradament, tampoc serà la última. 😦

    M'agrada

  2. Si és una verdadera llàstima.. Per molt que endureixin les penes per a aquests criminals, no s’ataca el problema d’arrel. S’hauria d’enfocar cap a la prevenció i l’educació perque no exisitíssin aquests energumens…Però això és molt difícil.

    M'agrada

  3. Si es que el mundo está lleno de hijos de puta sin dos dedos de frente. Tía, que yo no sé que le pasa a los hombres de este país para creerse dueños de las vidas de sus novias y exnovias. Te voy a enlazar en mi blog, que tardo menos 🙂 ¡ah, enhorabuena por la notaza, que me digo luismi que tú tmb te saliste! a ver si nos vemos en alguna este cuatrimestre, que yo los miércoles y jueves como en la facultad.

    M'agrada

  4. I ara ens oferiran durant el cap de setmana el circ televisiu (que no estem pas obligats a veure) on s’esplaiaran amb cada detall escabrós de la historia, on ens recordaran que ells “ho fan amb tot el respecte capa la família afectada”.I després tot seguirà, la noia passarà a ser “una més” i tant se’ls en fotrà que el més probable és que la historia es torni a repetir en el futur amb personatges diferents.

    M'agrada

  5. Lamento la mort d’aquesta noia, però per no repetir-me, subscric el comentari de l’Aniol. Afegiré un parell de coses. No m’agrada veure a gent increpant al “presumpte” assassí a la sortida del palau de justícia. No m’agraden els crits de “asesino” i d’altres coses més greus. Sí, és un assassí, a matat una noia i ho ha admès però de que serveix sortir al carrer a escridassar-lo? No m’agrada tampoc com s’aprofiten aquests casos per manipular la ciutadania (manipulació provinent tant de partits polítics com mitjans) dient el que cal és la cadena perpètua o justificant fins i tot la pena de mort. En fi, que aquesta persona se la de jutjar pel que ha fet, evidentment, però ens agradi o no la presó té una funció rehabilitadora.

    M'agrada

  6. La veritable llàstima és que ni és el primer ni serà el últim cop que algú es cregui superior com per a jugar amb la vida dels demés ni serà el darrer succés que serà tractat com a notícia sens més.Fets així deixen una sensació de buidor i de rabia, com no volent resignar-te al que estipularà la justícia. Però que pensar/dir/fer? Quan la demanda de justícia vengativa contradiu amb allò de que se sol dir: que la violència engendra violència?

    M'agrada

  7. Laia, i tant, ni la primera ni la última vegada… Realment trist :(Anònim, però realment seria eficaç invertir en prevenció i educació? Jo recordo una campanya de la Generalitat de Catalunya, la de “talla els mals rotllos”, però sembla que no ens adrecem al target a qui s’hauria d’adreçar o no ho fem bé. Totalment d’acord amb tu, ha de ser una tasca molt difícil aquesta.Estrella de Mar, esos dos dedos de frente… Hoy leía El País y me he quedado horrorizada con los mensajes en el Tuenti de estos energúmenos…Yo también te enlazo 🙂 Y tú también felicidades, que nuestro análisis minoritario ha triunfado :DAniol, volia re-actualitzar amb aquest tema. Tornem a estar igual que amb l’accident de Barajas, i tot plegat ja comença a fer pudor de periodisme podrit, però no he pogut treure temps ni per escriure una línia… El post el vaig escriure a la llibreteta, al mateix autobús, i no havia vist el tractament mediatic del cas, només havia sentit el titular a la ràdio.No vull entrar en temes escabrosos, però he estat pensant què pot haver sigut el que ha fet que el cas tingués més rellavància que qualsevol altre assassinats d’aquest tipus… no vull pensar que l’efecte “xarxa social” té alguna cosa a veure i, encara més, que el públic s’ha tornat encara més morbós, amb comentaris de Tuenti inclosos, que s’han filtrat a la premsa. Ho podem considerar interès públic tot això o tan sols vouyerisme? Jo m’ho porto preguntant tot el dia d’avui.No és trist ja, fa pena, i molta.Elliot, no, la veritat és que no serveix d’absolutament res escridassar-lo ni que jo escrigui un post dient que és abominable i/o un malparit, però ja se sap, la catarsi col·lectiva de sempre. Amb això em referia amb el títol, empatia i impotència a parts iguals :)Doncs jo crec que l’agenda política s’ha de nodrir del que passa, del que és problema i preocupació al carrer (22.000 persones s’han unit a Facebook al grup “Pena máxima para Miguel”), i no marcar l’agenda mediàtica per cortines de fum no gaire interessants com si Rajoy hi posaria la mà al foc per Esperanza Aguirre. Home, sempre i quan no es manipuli l’audiència, com tu molt bé dius. D’acord, que sí, que aquesta vegada hi ha massa carronya periodística damunt la taula i que s’ha inflat massa el globus, però trobo que hi ha altres temes (que ens venen com d’interès públic) que sí que són artificials…Ah! gràcies per enllaçar l’article! 😀 Alguna vegada havia parlat jo -per l’accident de Barajas- sobre el posar el dit a la nafra… Mort als col·leccionistes de successos!!Bobbin, sensació de buit i de ràbia, exactament és el que jo tenia quan ho escrivia. La violència engendra violència? Per desgràcia, en la societat en què vivim sí… i què dir? S’ha de callar i obviar la notícia, o denunciar-ho…? Uf, em sembla que pocs professionals deuen tenir resposta a això. O ningú, segur.

    M'agrada

  8. Esther, si alguna cosa m’agrada del teu blog i de les respostes que fas quan hi comento és que crec que ens complementem, vull dir, tu opines des de l’òptica d’una periodista (no hi havia pensat però tens raó, l’agenda política bé marcada pel que passa al carrer o almenys així hauria de ser) i jo tinc una visió molt molt semblant però amb el matís de la perspectiva històrica, per això “m’escandalitzo” quan veig les reaccions de la ciutadania i dels mitjans que són les mateixes que es van produir per exemple amb els crims de les nenes d’Alcàsser per allà l’any 1992. Llavors el tractament dels mitjans de comunicació va ser un escàndol i ara al 2009 estem on estàvem aleshores. NO em après.records

    M'agrada

  9. històries que fan fàstig com fàstig també me’n fa l’ús mercantilista que moltes cadenes en fa d’elles, esther.bona setmana!

    M'agrada

  10. Elliot, tot això és cosa de deformació professional! 😀 Crec que és important veure-ho tot d’una manera calidoscòpica, no quedar-se només amb un angle de visió… Aquesta és la gran virtut dels blocs!!! ;)Òscar, l’ús mercantilista de les notícies és el que hem de denunciar, entre tots, però sembla que molta gent hi gaudeix amb el vouyerisme i el morbo… Molt bona setmana, crack!!!

    M'agrada

  11. Avui a la ràdio explicaven que Basile, el mandamás de Tele-5, va demanar una vegada, crec recordar que al CAC, una mena d’assessorament sobre com actuar amb ètica.Només li van fer una pregunta: “Què és allò que vostè mai no emetria?”No va saber què respondre. Doncs ja està tot dit.

    M'agrada

  12. Jaume, amb això ja ho has dit tot… Ni ètica ni escrúpols, però per desgràcia no només és a la cadena de’n Paolo Basile, que les altres també segueixen el joc. No sé on anirem a parar.Elliot, hehehe, molt bo l’acudit de Público! Tot i que jo no sé què li ha passat al Jordi González de Les Mil i Una… I sobre l’altre enllaç, ja veurem què passa, no crec que tiri endavant el famós ja referèndum de la cadena perpètua. Però, mai no se sap, tot és tant surrealista i espectacle a la vegada…Moltes gràcies a tots per passar-vos aquí i dir la vostra!!!! Merci, sempre és bo compartir opinions!! 🙂

    M'agrada

  13. Cada poc temps, tornem a tenir-ne un altre cas. Que trist!!!Aquesta mena d’energuments són per tot arreu, disfressats com en un carnestoltes però esperant sempre.És que ningú del seu entorn mai no nota res abans?No es pot detectar alguna actitut seva que faci pensar que aquell cap no està bé???ainnsss i el pitjor de tot és pensar que ni poden haver d’altres.:( 😦 😦

    M'agrada

  14. Assumpta, jo no ho vull ni saber, no vull pensar com no se n’adonen de que la manera de fer d’aquella persona és la d’un maltractador… Molt trist tot plegat, Assumpta.Moltes gràcies pel teu apunt 😉

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s