Uncategorized
Comments 6

No he pujat a un autobús cristià

Ni en tota la setmana. El cas és que els autobusos cristians preventius amb publicitat d’una església evangèlica cristiana de Fuenlabrada tal com vingueren, s’esfumaren, i fa més d’una setmana que no circula l’anunci per la ciutat del sud de la Comunitat de Madrid, en substitució d’un altre sobre com arribar a final de mes, més d’eixe món, o sense cap mena de publicitat a la part posterior del transport públic.

El 493, l’autobús en qüestió que volta per Fuenlabrada -amb dues vegades la població de Tarragona, per cert-, ja no duu el lema “Dios si existe” (sense accent a la -i, errada o clàusula condicional?) que vol fer front a la campanya atea que els autobusos de Barcelona llueixen, provinents de l’Anglaterra. Malgrat això, tot i que ara a Fuenlabrada només queden vestigis de la campanya en forma d’adhesiu a llocs estratègics (observin fotografia superior), a partir d’aquest 27 de gener, la pugna publicitària anti i pro-atea es podrà tornar a viure, ara sí, als carrers de Madrid, a la capital. Dic jo que ambdues campanyes publicitàries seran efectives quan un spot electoral faci cambiar la intenció de vot d’algú, cosa ben difícil.

I vet aquí que l’última parada del bus 493 és davant el cel de les rebaixes -que no podia estar més ben pensat-, o el centre comercial més gran de Fuenlabrada. O el purgatori de la crisi, cadascú que pensi el que vulgui, com en la religió i en la política.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

6 Comments

  1. Potser sí que moltes vegades (massa) hi trobem paral·lelismes entre ambdós móns el polític i el religiós. Em sembla una mica fora de lloc aquesta creuada que es porten ara les dues visions: Déu sí, déu no !Total que hi surten guanyant els de les empreses publicitàries que potser sí es decantaran a pensar que hi ha un déu, quan en aquests temps de crisi ambdues cares lluiten per a veure qui publicita més i els hi han caigut del cel aquests encàrrecs.Bona i mística setmana, je,je !!!

    M'agrada

  2. Quan he llegit aquest post, m’ha vingut al cap aquella frase de Karl Marx que deia: “La religión es el opio del pueblo”… però em nego a creure que encara és així, tenint televisió, internet, al duque i altres vedells d’or a qui idolatrar.El que no entenc és perquè ateus i agnòstics han de predicar el seu missatge, quan precisament existeixen perquè neguen que existeixin missatges religiosos. Em sembla que juguen a ser esglesia… pals de cec.Això si, econòmicament és bo, perquè la publicitat també es una manera de injectar capital, d’alguna manera, i sempre va bé en temps de crisi. Que faci efecte a Madrid no ho se, però aquí catalunya, on històricament a la mínima que anaven mal dades les coses cremavem esglesies… ho dubto.

    M'agrada

  3. com a ateu que sóc vaig trobar una mica innecessària la publicitat als busos, més que res perquè la trobo poc enginyosa i pel rebombori que s’ha fet hauria d’haver-se trobat un lema més brillant. però la resposta immediata de l’església i dels rancis que diuen sentir-se ofesos per la campanya atea em sembla lamentable i patètica, però a la vegada coherent amb la forma de pensar i actuar de l’església catòlica, fidel a la seva evolució zero.tot plegat, moltes paraules per tanta poca teca.

    M'agrada

  4. Assumpta, jo també crec que està fora de lloc la creuada. I tant que les que guanyen són les agències de publicitat… que se’n parli tant d’una campanya és un miracle!!! Tot i que crec que la campanya cristiana evangèlica només ha costat 100 euros, en concepte del disseny de l’anunci… Bobbin, hahahahahahaha: “el Duque es el opio del pueblo”. Bé, em reservo la meva opinió sobre el Duque.Molt bona pensada aquesta que els ateus juguen a ser església, no hi havia caigut. Campanya a campanya, i sobretot pagant el tant per cent més que costa ara l’autobus i el metro farem guardiola i solventarem la crisi… :DIlla dels monstres, poc enginy i més llarg que un dia sense pa l’eslògan, però que ha donat molt a parlar, que al cap i a la fi la publicitat és això mateix. Però no sé fins a quin punt és bo que parlin malament de la campanya… Estic d’acord amb tu, sentir-se ofès per l’anunci no té gaire sentit.

    M'agrada

  5. És una horterada., els ateus amb la seva campanya i els cristians amb la seva resposta., insisteixo que és una horterada., aquestes discussions es tenen a la cafeteria i no a través de slogans que encara donen més fe del que deia Einstein: El Universo y la idiotez humana son infinitos y de lo segundo no estoy tan seguro….saludus

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s