Uncategorized
Comments 7

Aquest 2008 que se’n va

D’aquest 2008 em quedo amb la Generació Pati, l’especial del 25è aniversari del Setmanari El Pati, de Valls, que després d’una feinada intensa va sortir per Sant Jordi.

D’entre aquestes 25 entrevistes a 25 joves de 25 anys de la comarca que durant tres mesos vaig anar fent, jo em quedo amb la de Kiko Casilla, porter de l’Espanyol aleshores, porter del Cadiz ara, que va tenir una bona entrada del 2008. Si més no, va debutar a primera divisió. Espero que el 2009, per a tots, ens guardi moments que, si no s’acosten a la sensació d’un primer partit a la Lliga de les Estrelles, siguin igual d’estel·lars.

“Estar a primera era el que sempre havia volgut,
des que jugava a Alcover”

Alcover té una gran raó de pes per a ser un poble periquito. El 20 de gener de 2008, un dels seus veïns, el jove Kiko Casilla, va sortir a defensar la porteria blanc-i-blava en el que va ser el seu debut en un partit oficial de la primera divisió espanyola, l’anomenada Lliga de les Estrelles. Abans del partit contra el Valladolid, però, l’alcoverenc ja tenia una sòlida trajectòria. Les primeres pilotes les va aturar al Club Esportiu Alcover i al Cadet del Nàstic de Tarragona. Va passar set anys al filial del Reial Madrid, fins que la temporada passada l’entrenador italià Fabio Capello va comptar amb els seus serveis com a tercer porter del primer equip blanc, tot i que acaba fitxant per l’Espanyol. L’stage d’estiu a Anglaterra li dóna l’oportunitat de defensar la porteria espanyolista, i més endavant, en tres partits més de lliga com a titular, a banda d’haver sigut internacional amb la selecció espanyola sub-21.

– A la banqueta del Nuevo Zorrilla, l’entrenador li diu que ha de sortir a jugar. Què és el primer que li passa pel cap?
– No vaig tenir gairebé temps de reaccionar. Va ser cosa de tres minuts, i ja estava davant el Valladolid. Durant la mitja part havia estat passant la pilota amb els companys i, de cop i volta, em crida l’entrenador. Lafuente, el porter titular, s’havia lesionat i no podia seguir. Va ser qüestió de posar-me els guants i sortir al camp. La veritat és que no vaig tenir temps de pensar en res.

-Res de res?
– Em vaig quedar tan parat que només vaig tenir el temps just per a sortir i començar a jugar. Però quan la premsa et pregunta i al dia següent ho llegeixes, t’hi vas fent i penses que sí, que estàs a Primera Divisió. Tot i així, de bon començament, va ser una mica difícil assimilar-ho.

– Algun flash potser de quan jugava amb l’Alcover?
– De fet, quan ja portava uns vint minuts de partit, vaig mirar cap amunt. El camp estava tot ple i em va venir el pensament d’“estic a primera”, que era el que sempre havia volgut des que havia estat amb el filial de l’Alcover. Te’n recordes de tot, de l’esforç que ha fet la família i de tots els anys que vaig passar a Madrid. Tot plegat ha sigut un gran esforç i, realment, ha valgut la pena.

– Abans, però, va passar pel planter blanc.
– Quan vaig arribar a Madrid jo era bastant jove, només tenia només catorze anys. Havia començat a jugar a futbol sala a la meva escola d’Alcover, una lligueta entre equips de Valls, Alcover i d’altres pobles de la comarca. Ja després vaig començar a jugar a Futbol-11, al Club Esportiu Alcover durant tres anys entrenant amb l’aleví, i va ser aleshores quan em va fitxar el Nàstic. Al Cadet B vaig estar-hi tres mesos.

-Com arriba al Reial Madrid?
– Alguns professionals es dediquen a observar la tècnica dels jugadors. Li van demanar a un d’aquests homes que vingués a veure com jugava, i aquell mateix dia ja em va dir que si volia anar cap a Madrid. I al mes de dir-me això, doncs jo ja estava allà, amb moltíssima il•lusió. Fins i tot em vaig posar malalt dels nervis que portava a sobre.

– De l’Alcover al Nàstic, i cap al Reial Madrid. Molt dràstic el canvi?
– Difícil sí que ho va ser perquè era un nen, i a part, a Madrid vaig anar tot sol. Arribava allà al novembre, i els altres companys ja estaven tots centrats en què feien, perquè havien començat a l’agost a entrenar. El primer any va ser complicat.

– Per què porter?
– De petit sempre m’havia agradat ser porter, a Alcover un any vaig jugar amb els de la meva edat i un altre amb els grans… Va ser jugar, jugar i jugar de porter, i mira… ara ja sóc porter! Ser porter era el que més m’havia tirat més des de sempre, llançar-me a agafar pilotes, sobretot. Quan plovia era molt millor, t’embrutaves i no et feies mal perquè tot era aigua i sorra.

– La Masia del Barça es veu molt familiar. La cantera del Reial Madrid també és així?
– Diferent. L’any abans, els meus companys de la cantera estaven en un hotel-residència, però en el moment que jo hi vaig arribar ens van matricular en un col•legi, interns i molt controlats. Et tractaven com un alumne més, amb l’única diferència que tu anaves a entrar al club a les tardes.

– Després fitxa per l’Espanyol… El canvi d’aires ha anat bé?
– Jo estic molt content, primer per l’interès que mostra el club per mi, i en segon lloc per estar molt més a prop de casa i d’Alcover, el meu poble. He passat set anys fora de casa, i vulguis o no, sempre és d’agrair tornar a la teva terra. La veritat és que hi estic molt bé i espero estar-hi molts anys.

– Ara volta més per Alcover?
– Sí, perquè ara cada vegada que tinc una estona o un dia lliure, baixo cap aquí i estic tot el dia a casa amb els meus. I això de poder estar a Alcover m’agrada molt.

– Aquesta temporada l’Espanyol està fregant les posicions de la Champions…
– Sí, vam arribar a la zona de la taula que dóna opcions a jugar la Lliga de Campions, però ara anem una mica més fluixos, és qüestió d’anar treballant. A veure si podem acabar l’any ben classificats.

– L’afició dels periquitos és tan patidora com se sol dir?
– Totes les aficions són difícils, no et creguis. Tot bon aficionat vol que el seu equip jugui bé i que guanyi tots els partits, a casa sobretot. El que passa és que no es pot guanyar sempre. Quan vaig debutar a primera divisió, la gent de l’Espanyol ha estat molt per mi i els seguidors m’han donat molts ànims. Estic molt content amb l’afició blanc-i-blava, m’ha recolzat moltíssim.

– A les retransmissions de futbol per la televisió, el porter sempre escridassa els seus companys. Es pot saber què és el que diuen?
– El porter ha d’endreçar la defensa, intentar que aquesta estigui atent amb els davanters de l’equip rival… “Vigila aquest que no se’t coli per allà!”… Es tracta de donar avisos als defenses per a que els jugadors contraris, els davanters, no marquin gol.

– El porter mana, doncs. S’enfada amb els qui no li fan cas?
– Sempre hi ha algú que li costa més, i els qui es despisten, ja se sap.

– Hi ha bon rotllo al vestuari?
– Molt. Ens portem tots molt bé i això és important, i si hi ha bon ambient al vestidor cada dia surts al camp amb un somriure.

– I l’experiència de jugar amb la selecció espanyola, amb la sub-19 i ara ja amb la sub-21?
– És tot un orgull. Després de debutar a primera divisió, m’han donat l’oportunitat de fer el meu debut a la selecció sub-21. El treball que he anat fent durant els set anys fora de casa ha valgut la pena per tot això que estic vivint ara mateix.

– Iker Casillas li haurà donat bons consells.
– L’any passat entrenava amb el primer equip del Reial Madrid, i estava amb l’Iker. Em veia una mica fotut perquè no jugava i jo estava tristot. El que em va dir l’Iker va ser que treballés força, que el que em tocava era treballar i esperar.

-I tenia raó!
-La veritat és que em va ajudar moltíssim perquè jo estava en aquell temps una mica moix. L’Iker Casillas és molt bon company i em va agradar molt conèixer-lo.

– Així que no té res de “galàctic”?
– D’això que els hi diguin “galàctics”, n’és una mica culpable la premsa i s’exagera molt. Els jugadors són molt bones persones, de galàctics només tenen el renom que els hi posen els periodistes, i la veritat és que t’ajuden molt en tot el que els hi és possible.

– Els seus reptes de futur inclouen algun dia arribar a ser un Zamora?
– Tan de bo. Tot porter vol aspirar a això, a ser un dels millors sota el travesser de la porteria. Jo el que vull és seguir jugant a primera divisió i mantenir-m’hi, i espero seguir jugant molt de temps amb l’Espanyol.

– Iker Casillas li donava consells, però els que a partir d’ara ens interessen són els consells de’n Kiko Casilla. El secret per a ser un porter de primera, si us plau.
– Sobretot s’ha de tenir molta il•lusió per la teva feina. Si no tens il•lusió ja no pots fer res, a més de treballar molt. Tard o d’hora s’arriba a tot. I és que tant per al futbol, com en tot, hi has de posar molta il•lusió.

foto: diari Sport, la fotografia original escannejada no em feia el pes.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

7 Comments

  1. Parles de l’Espanyol, del filial del Madrid… Ummm, què parles de la mateixa cosa? No, que és broma. Els del Barça, que tenim molta mala llet i darrerament estem de “subidón”. Una molt bona entrevista.Salut

    M'agrada

  2. Creo que es tuya la entrevista, poco a poco iré leyéndola, me canso al traducirla (aunque sigo sin verle mucha complicación al catalán).Vamos al lío ¿El español filiar del Madrid? Pero si le ha fichadoa menos jugadores que al Nastic.

    M'agrada

  3. bona iniciativa la d’El Pati i bona entrevista la teva, esther.per damunt d’equips i colors, celebrar l’èxit dels de casa és reconfortant.esperem celebrar el teu d’èxit. mentre … molt bon any!!!

    M'agrada

  4. Jaume, hehehe… Això, això, els culés, que després del toc d’atenció de Laporta i el seu “al loro” ara ens podem permetre riure i celebrar-ho una mica, abans que comenci la segona volta… Merci pel que dius!!!Leandro, sí, la entrevista la hice yo (lo que pasa es que es más larga que un día sin pan). “El Espanyol filial del Madrid” lo he oído alguna vez para tocar la moral a los periquitos y al barcelonismo en general, como rivales que son en Barcelona. Cualquier espanyolista seguro que te daba mil razones (históricas, de sentimiento periquito, y hasta de mercados de fichajes) de porqué no son la cantera del Real Madrid 🙂 Y del Nàstic el Madrid fichó a Casilla… XDEfrem, i tant que sí, ja ho diu al final de l’entrevista! A veure si tots al 2009 podem tenir il·lusió i feina! :DÒscar, va ser un projecte molt maco de poder treballar-hi, perquè en les entrevistes que vam fer dels joves de Valls i dels pobles del voltant en vam poder treure que la comarca de l’Alt Camp té molt de futur amb un capital humà amb moltíssima empenta. I tens tota la raó, s’han de celebrar els èxits dels de casa, per damunt d’equips i colors!!!! Molt bona entrada d’any 2009!!!!!

    M'agrada

  5. Esther, molt bona entrada d’any i que segueixis amb aquesta energia i estima que li tens a la professió de periodisme.,ahhh i no diexis la càmara…saludus !!!!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s