Uncategorized
Comments 12

01 desembre: Periodisme portàtil

El CiberP@ís, aquell batibull sobre noves tecnologies del dijous al bell mig de la traducció de The New York Times a El País, incloïa aquesta setmana un reportatge que posa en relleu les diferències abismals a l’hora de treballar en periodisme: Periodistas sin redacción.
Jo em quedo amb la maleta tecnològica d’un dels protagonistes de l’article, el periodista freelance Ander Izagirre:

“Hasta ahora, en la mayoría de mis viajes la única tecnología indispensable ha sido la del cuaderno y el bolígrafo. También llevo una cámara digital compacta”.

A casa nostra, coneixem el cas de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El periodistes estan repartits per tot Catalunya, Madrid i Brusel·les, i s’articulen al voltant d’un eix comú, Internet, amb què arriben a tots els seus abonats.

Perquè ja no fa falta ni una sala de documentació, ni una Sony Alpha 300, ni tan sols un mini-disc endollat a un micròfon de mà omnidireccional (ep, què coi és això?). Només ganes de comunicar i d’informar. I una connexió ADSL, és clar.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

12 Comments

  1. Una gran aposta la de l’ACN! Això si, els pobres al llegir això de el boli i la llibreta tindran una enveja… perquè el cas que jo conec la pobre va amb una maleta plena de coses (càmera de fotos, de vídeo, gravadora, micro…). I fins a quin punt els periodistes hem de ser “multiplataforma” i servir tant per a una ràdio com per a una TV i un diari?És el futur si, però cuidado, que ens estem carregant uns quants llocs de treball…

    M'agrada

  2. El repor del País és molt interessant i a més diu moltes veritats. Jo he exercit el periodisme durant quasi 20 anys a la ràdio, diaris i televisió i al final me’n vaig cansar de trepitjar carrer, coordinar gent i aguanyar als directors. Ara sóc molt més feliç i treballo des de casa. El meu director sóc jo mateix.

    M'agrada

  3. També és veritat que hem de recordar que els i les periodistes actuals tenen més pressió que abans i el format de “noticies en profunditat” no agrada a ningú i és una llàstima que es perdi.Per altre banda recordar que el ACN també grava videos, de manera que els periodistes actuals també s’han d’acostumar a formats nous, que trobo que és bo.

    M'agrada

  4. Noctas, tu que em llegeixes amb bons ulls! A més de la voluntat de voler informar i comunicar, fa falta que el periodisme que es fa avui en dia parli realment d’allo que la gent realment vol saber.D.Guerrero, amb ben poca cosa, amb boli i llibreta… però jo estic d’acord que també es necessita una bona càmera de fotos i una gravadora, i fins ara jo no he necessitat càmera de vídeo.Fins a quin punt hem de ser “multiplataforma” els periodistes? Tinc un professor que diu que ara és la millor època per tenir 20 anys i voler ser periodista, perquè tenim a l’abast molt per aprendre -tot el que es cou en aquest món 2.0, sobretot-… I això de que ens estem carregant llocs de treball, potser sí, però no del tot, un periodista no hauria de valdre per dos periodistes. Si ho permetem, la professió es degradarà cada vegada més, i em sembla que ja som prou precaris…Òscar, l’article de El País està molt bé, sobretot perquè hi ha gent que potser no coneixen tant aquesta altra vessant periodística. És una bona opció ser tu mateix el teu director, però trepitjar carrer ho trobo molt apassionant (ara per ara).Efrem, jajaja, tens raó, no cal ser periodista per traginar boli i paper ^^Eavesdropper, doncs no n’estic tan segura! :)Sergibr, això, periodisme ciutadà!Òscar, però malauradament la prioritat dels mitjans -com a negoci que són- és vendre. Informar és secundari, lamentable.Quim, d’acord amb tu en la davallada de notícies en profunditat. Però el “consumidor de mitjans” no té temps per anar més enllà de l’entradeta o dels primers 15 segons. Tot i que, suposo que no es fan tant no pels gustos de l’audiència, sinó perquè no deu sortir rentable als mitjans -molt de temps i diners invertits en una sola peça-. Jo crec que sí que hi ha gent que els agrada aquests reportatges i notícies :)Ja fas bé de recordar que l’ACN és molt completa. A les poques rodes de premsa més importants a les que m’han deixat anar ja els veus amb el micròfon per un costat, la llibreteta i la càmera de vídeo gran. Serveixen per a tot! Els seus professionals fan un gran treball. I és que exigeixen als periodistes ser tot-terreny, jo ara per ara estic barallant-me amb l’Avid NewsCutter, a veure si puc fer alguna cosa de profit i la penjo per aquí! 😀

    M'agrada

  5. I una miqueta de objectivitat, jeje. virtud que no és gens divertida, que no ven diaris ni publica articles, crec que ni et contracten per tenir-la, però que no està malament de dur a motxilla.P.D: Per cert, si, jo penso amb l’estòmac xD

    M'agrada

  6. En tinc prou en el que vaig “veient” de tu per veure que talent … en tens !, que trobar la notícia … la saps trobar ! i que objectivitat … no te’n falta ! Segueix endavant Esther, sense defallir i demostra del que arribes a ser capaç !!!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s