Mes: Desembre de 2008

Aquest 2008 que se’n va

D’aquest 2008 em quedo amb la Generació Pati, l’especial del 25è aniversari del Setmanari El Pati, de Valls, que després d’una feinada intensa va sortir per Sant Jordi. D’entre aquestes 25 entrevistes a 25 joves de 25 anys de la comarca que durant tres mesos vaig anar fent, jo em quedo amb la de Kiko Casilla, porter de l’Espanyol aleshores, porter del Cadiz ara, que va tenir una bona entrada del 2008. Si més no, va debutar a primera divisió. Espero que el 2009, per a tots, ens guardi moments que, si no s’acosten a la sensació d’un primer partit a la Lliga de les Estrelles, siguin igual d’estel·lars. “Estar a primera era el que sempre havia volgut,des que jugava a Alcover” Alcover té una gran raó de pes per a ser un poble periquito. El 20 de gener de 2008, un dels seus veïns, el jove Kiko Casilla, va sortir a defensar la porteria blanc-i-blava en el que va ser el seu debut en un partit oficial de la primera divisió espanyola, l’anomenada Lliga …

Nadal rata (II i últim)

Les comparacions són odioses, i més en aquest Nadal Rata del qual tots en som partícips. He volgut restar al marge de la polèmica nadalenca per excel·lència d’enguany, però el monumental arbre de 51 metres d’alçada amb que m’he topat cada dia sortint de l’estació d’Atocha, a la plaça de Carlos V de Madrid, ben s’ho val una esmentada en aquest bloc punyent. I també els sis ecoarbres (in)sostenibles promoguts per iniciativa de la regidora Imma Mayol, no fotem, que és Nadal i en aquesta època de regals poc encertats ja sabem que la seva intenció d’emprar energies renovables és el que compta (sic). Recapitulem i fem memòria. Segons fonts oficials i l’experiència personal d’aquesta cronista que els ha vist en viu i en directe, caminant entre la rasca de la serra i amb algun floc de neu ocasional, a Madrid tenim 9 arbres de 16,8 metres, més altres decoracions surtides amb més o menys incandescència de dissenyadors de renom com David Delfín, Roberto Torreta, Francis Montesinos o Ángel Schlesser -el preferit de la Infanta …

El centre, a -173ºC

Fa fred a Madrid.Si fa fred a Madrid, es congelen les idees dels madrilenys i/o dels qui hi fan vida política. Ergo, a la premsa hi apareixen perles com aquesta: “Els vàters i els orinadors de la Moncloa han protagonitzat una picabaralla entre el govern del PSOE i el PP“, Avui, 17/12/2008 Esperem, doncs, que se’n vagi el fred i, si més no, que aquesta davallada de la temperatura a -173ºC no els hagi causat danys irreversibles als bustos parlants. Que, pensant-ho bé, potser no és culpa de les adversitats climatològiques, sinó de la nostra classe política. La foto: -173ºC al Paseo del Prado, a tocar del CaixaFòrum (sí, a Madrid també n’hi ha un), i un xic més avall del museu de na Tita Cervera.

La solidaritat dels catalans, desapercebuda

Oi que permetran a una servidora que escriu des de la Meseta -i que si no fos per Internet no tindria accès a segons quines informacions- certa llicència periodística? un titular que segur que no encapçalarà cap informatiu de televisió ni cap diari més enllà d’Andorra la Vella, de Fraga i de la frontera amb Castelló de la Plana, però sí aquest bloc:Com a blaugranes que som -la majoria dels presents a la sala, vaig molt errada?-, sembla que ja n’hauríem d’estar ben servits amb la fotografia de n’Eto’o amb la boca oberta a la primera plana de tota publicació impresa. Però, la notícia de Catalunya d’avui 14 de desembre -i de ja fa 17 anys- és La Marató. I ni una paraula pronunciada al respecte enlloc. Aquest 2008 la solidaritat dels catalans és per a les malalties mentals greus (i el vallenc Jaume Pros ha escrit un molt bon article al seu bloc sobre el tema). D’altra banda, jo afegeixo a tot plegat una petita reivindicació que tant de bo pogués arribar a molta …

08 desembre: Tafanejant al Congrés dels Diputats

10.900 persones (segons La Vanguardia i l’Agència Efe) van fer cap ahir al Congrés dels Diputats, a Madrid. I jo vaig ser-ne una d’entre tots aquests que aprofitaren l’excepcionalitat d’aquesta jornada de portes obertes per a guaitar per la cambra baixa de les Corts Generals. Tot plegat enmig d’una voràgine informativa -més crítica als mitjans catalans, això sí– sobre si a aquesta Constitució, que ha arribat als 30 anys, li fa falta una revisió o no. Ja veurem. Durant les dues hores i tres quarts que vam formar part de la colossal cua que passava pel carrer d’Alcalá, carrer del Marqués de Cubas, Plaza de las Cortes, carrer de Floridablanca i carrera de San Jerónimo -tot just un quilòmetre-, va caure aiguaneu, va bufar el vent, se’ns van quedar els peus glaçats i fins i tot vam tenir temps de discutir amb una família alacantina si el que parlaven és valencià o català. Però per a pal·liar les inclemències -les del plugim gelat d’ahir a Madrid, no les lingüístiques-, en el moment d’entrar al Palau …