Mes: Novembre de 2008

25 novembre: Nadal rata

A la voreta d’aquesta imatge, a la vostra esquerra, un indescriptible arbre de Nadal català de l’Ikea de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), i a la part superior dreta, podeu guaitar la més o menys encertada decoració nadalenca que combina el savoir faire suec i madrileny de l’Ikea d’Alcorcón (Comunitat de Madrid). Ambdues fotos s’han pres aquest cap de setmana, però va ser ahir quan el nostrat president Montilla va fer unes declaracions que pressagien el Nadal Rata d’enguany a les llars catalanes, i que la multinacional sueca ha volgut representar metafòricament. La Vanguardia ho titula avui així: “Montilla avisa que Espanya no té futur si deixa Catalunya a l’estacada”. Quan l’empresa privada i el govern coincideixen en dir les coses tan clares, per alguna cosa deu ser. Ai, que patirem amb el finançament. P.S. La foto de l’Hospitalet és cedida. L’altra imatge és de la meva pròpia collita.

22 novembre: Punt de donació de premsa

A certs punts geoestratègics ferroviaris de la Comunitat de Madrid, Renfe li dóna a la malaguanyada premsa gratuïta una segona oportunitat. La iniciativa vol conscienciar els viatgers per a fer-se “donants de premsa”, és a dir, després que el diari gratuït de torn li hagi alleugerit el viatge en rodalies es tracta de deixar l’exemplar en un tòtem violaci per a tot aquell que no hagi tingut la sort de ser abordat pels repartidors. Les fotografies, preses a l’Estació de Fuenlabrada Central, no demostren el fervor de la ciutadania per l’intercanvi del 20 minutos -el més llegit de l’Estat, després del Marca, poca broma-, de l’ADN, del Qué!, del Metro, i del gran referent gratuït al meu suburbi, el Latino de Madrid, però us puc ben assegurar que a Atocha sí que se’n fa un bon ús dels “punts de donació”. Així, a més de fomentar la lectura -que Renfe ho té molt en compte, amb algun fragment del Petit Príncep i del Quixot a les finestretes del vagó de torn-, mantenen les estacions netes …

19 novembre: De nou aquí per a llançar la pedra

Vet aquí que actualitzar un bloc quan tens accés a internet amb comptagotes és bastant complicat. Per això aquesta aturada, forçada al cap i a la fi per aquestes limitacions tecnològiques. No crec pas que us hàgiu quedat sense saber qui és el Pocero Bueno de Fuenlabrada ni quants amics té Esperanza Aguirre a Facebook -deu vegades més que Gallardón, remarcaven les principals publicacions escrites madrilenyes-, i si se’ns despista la presidenta n’Ariel Santamaria messies Juantxi aconseguirà superar la seva fita, suposadament filtrada per l’agència Europa Press. Però per a aquests afers, ja tenim la franja horària de tarda de les televisions privades estatals. Pedrafoguera es reserva per a altres minúcies d’interès públic, com aquesta cafeteria-restaurant, farcida de pintes i situada davant de la font de Neptú, on l’Atlético de Madrid celebra les seves (escasses) conquestes en forma de copa, emulant l’equip capitanejat per Schuster-te-quedan-dos-telediarios a la Cibeles. Seguirem actualitzant, en la línia de sempre, al peu del canó a Madrid, ara que ja tinc un router wifi en el meu poder. I olé!

09 novembre: Semàfor amb faldilla

Molt abans que coneguéssim la blocaire Bibiana Aído, que el Ministerio de Igualdad s’establís a la madrilenya calle Alcalá i que la Estació d’Atocha es tenyís de rosa amb exposicions de la institució a la qual ens referíem, però no abans que la Moncloa s’adaptés a la Vogue, la insigne ciutat de Fuenlabrada -d’on sóc veïna temporalment- ja es preocupava de manera pionera per la Igualtat. Com? Essent el primer municipi de l’Estat espanyol a vestir les icones del semàfor amb faldilla, d’aquelles pudoroses, que arriben fins als genolls i que mereixen l’aprovat de les nostres àvies. I si filem més prim (i ens fixem bastant en les fotografies preses no a Chinatown ni res per l’estil, sinó al carrer França, davant del temple del consumisme en temps de crisi, el Mercadona) el ninotet en versió femenina va pentinat amb tall mitja cabellera, que no discutirem si és afavoridor o no. D’acord. Sí, és important la igualtat. S’ha lluitat per ella, s’ha mort per ella, i ho hem d’agrair d’allò més. Però va ser al …

04 novembre: Oh!bama (o com ha canviat la comunicació electoral)

Que no sigui perquè no els nord-americans (i nosaltres també, de retruc) no hem quedat avisats des d’ahir al vespre via Facebook: “Hoy es día de elecciones. Ve a votar”. Ben gran, ben amanit amb barres i estrelles, ben americà, ben americanitzats estem ja. O no va ser Halloween la vetlla de divendres? Tornant al tema que ens ha pre–ocupat durant tres mesos, a poques hores de tenir unes xifres no provinents d’enquestes que, com molt bé deia l’especial del Magazine de La Vanguardia d’aquest diumenge ens donarà una idea de si el segle XXI serà (o no) nord-americà. Però l’entrada d’avui no vol discórrer sobre les bondats d’un o d’altre candidat. Perquè, malauradament, per molt que parlem des de Catalunya, des de la Meseta o des d’Europa, no tenim res a dir en unes eleccions que, al cap i a la fi, ens queden a l’altra banda de l’Atlàntic. Aquestes eleccions presidencials americanes de 2008 evidencien que ha canviat la manera de fer comunicació electoral. En els darrers dos segles, els Estats Units han …