Uncategorized
Comments 11

26 octubre: De Madrid a Tarragona, del centre a la perifèria (sic)

Benvinguts a la que, de ben segur, és la primera retransmissió en diferit del trajecte centre-perifèria en Alta Velocidad Española. Durant les properes dues hores i quaranta-un minuts els farem cinc cèntims, minut a minut i en temps real, dels detalls més sucosos que succeeixin a bord de l’AVE 3173 amb destinació Camp de Tarragona.

17.22h: Esprint inicial per l’estació d’Atocha a Madrid per a arribar al punt de partida, el vagó 8 de la classe Turista. Una capseta amb uns auriculars (nous) frisen per a que arribin els viatgers a cadascuna de les seves posicions. “Welcome, Bienvenidos, Benvinguts, Bienvenue” a la pantalla lluminosa mentre una servidora treu el Público (el diari més llegit per la comunitat universitària fuenlabrenya, bàsicament perquè el rotatiu de Mediapro és intencionadament omnipresent a la facultat). La suau melodia acaba d’amenitzar l’espera.

17.30h: La tonada melangiosa renfeniana continua al compàs del tren, 28 km/h.

17.32h: Ens parlen en català! Ens ofereixen la pel·lícula 10.000 i un “bon viatche”.

17.36h: 150 km/h
17.37h: 174 km/h
17.38h: 205 km/h
17.39h: 267 km/h

17.50h: Procedim a inspeccionar els auriculars i fer-ne l’ús pertinent. A les nostres oïdes, música no comercial que no desentona amb l’estil renfenià. Al canal 2, Radio Nacional de España. Parlen del Epidexipteryx hui i mamífers a l’era mezosoica, més concretament dels pseudopollastres. Gol en pròpia porta de la locutora, que s’entrebanca parlant de tot plegat. Als altres canals, més música instrumental, destacant al canal 4 un fragment d’un parlament del president Zapatero.

18.33h: 301 km/h. Veig que a Público dediquen també unes columnes al Epidexipteryx hui. La defensa treballa per a amagar la crisi sota la cortina de fum!

18.47h: Ancha es Castilla.
18.50h: Anava errada, la jugada anterior no ha tingut lloc en camp castellà, sinó a terres aragoneses, vet aquí que també existeixen. “Prochain arrêt” Zaragoza Delicias. Mitja part.

19.07h: Inspecció de la zona turista en aquesta segona part. Molts passatgers aprofiten per a treure els portàtils (també de classe turista) i connectar-se a les ones wi-fi que suren pels compartiments que s’obren amb sensors i artilugis trekkies. El tren està ple a vessar un dijous al capvespre. Al 4t vagó, la cafeteria, la tertúlia dels turistes amb corbata és en català. Gol de la Cie. Int. des Wagons-Lits et du Tourisme, S.A., que em cobra 1.90 euros per 20 cl de suc de taronja envasat a partir de concentrat. No obstant, ja que encara devem estar en terra de tapes m’obsequien amb unes cotnes de blat. Pregui nota de la combinació, Ferran Adrià.

19.21h: Música folk als auriculars gentilesa de Renfe. Potinejant els botons faig cap al canal 8, el promocional, que m’informa sobre una fira, de la qual me’n faig ressò: pantalles tàctils per a tastar formatge Idiazábal. Una badada de la comentarista fa que se li hagi passat per alt on se celebra tal esdeveniment.

19.32h: Parada a l’estació de Lleida-Pirineus.

19.56h: L’hostessa ens ofereix un caramelet AVE marca registrada. I gràcies. 245 km/h i de seguida ja es veuen els llums de la refineria, tret principal de l’skyline tarragoní vist de lluny.

20.08h: Ni una quarta part dels viatgers estan ja sobre la cinta transportadora que ens duu al capdamunt del coliseu d’Adif al bell mig de La Secuita i Perafort. La cantarella de fi del trajecte ha sonat 3 minuts abans del previst, perquè “el índice de puntualidad en el servicio de Alta Velocidad es de un 98,5%, el más alto de Europa y el segundo del mundo tras Japón”, que ho diu el meu Mapa de Madrid, una font fiable i que em fa semblar més guiri del que sóc quan el desplego en llocs insospitats.

Fi del trajecte. Em retrobo amb la meva estimada perifèria i una gotera enorme que no para de regalimar en unes infraestructures amb menys de dos anys de vida. Per això la perifèria és perifèria, vés per on.

P.D.
Fotografia 1: Vista de l’AVE a l’estació d’Atocha. Fotografia 2: Panell lluminós a dins el tren.
Fotografia 3: Goteres a l’estació del Camp.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

11 Comments

  1. carai tu quantes coses pots viure, fins i tot m’agafen ganes d’anarmen a madrid i tornar amb l’ave jajano sabia aixo de que et posaven la velocitat a la que vas en pantalla! si aixo ho fessin amb els regionals i els catalunya exprés riuriem un bon rato

    M'agrada

  2. Hola Esther, segur que el viatge de tornada ha estat una nova aventura. Per cert, lo de les goteres de l’estació del Camp quina vergonya no, segur que a Atocha no n’hi ha de goteres… Ànims i a continuar amb la teva aportació particular de les teves experiències al centre…

    M'agrada

  3. Almenys això si que funciona… tanta distància en tant poc temps! un rècord.Un dels motius pels que m’agradaria viatjar al Japó (no és el manga) seria per pujar als seus Shinkansen, els japonesos són els millors en això. Imaginat com deu ser viatjar per terra a més de 400km/h >.<Per cert, m'has fet venir ganes de provar el suc de taronja amb cotnes de blat!! jajaja

    M'agrada

  4. Efrem, el bitllet, amb el Carnet Jove, val 59 euros (massa car, per tant veig que de moment no tornaré a casa fins el Nadal). Sense carnet jove, 79 euros. Això, és clar, en classe turista. Hi ha la preferent i la Club, però ja no m’ho puc permetre. El més curiós és que anar en autobús de Tarragona a Madrid costa gairebé uns 40 euros. No vindrà de 20 euros… almenys és còmode l’AVE. L’altra opció és anar en avió des de l’Aeroport del Prat, hi ha companyies low cost, però no em surt a compte anar fins a Barcelona. Abans, sortien els avions a Madrid des de Reus, però em sembla que el bitllet no baixava de les 40.000 pessetes. Assumpta, sí, una mica més entretingut ho és, però també em passejo bastant amb “los Cercanías” que em porten des de Fuenlabrada a Madrid, així que ja t’entenc! Bona setmana a tu també! :Daniol, hehehe música folk indescriptible.illa dels monstres, a mi pujar a l’ave també em va fer molta il·lusió, no et creguis! Uiii, i si ho fessin amb els Catalunya Exprés, que de Valls a Barcelona tarden unes 2 hores i 15 minuts, calculo que a la pantalleta hi diria “velocitat: 39 km/h” XDnoctas, em faràs pujar els colors! :Danònim, com hi ha d’haver goteres a Atocha… no pas! Vergonyós sí que ho vaig trobar…! Gràcies pels ànims!!!Wostin, funcionar funciona. Ho haurem de veure d’aquí dos o tres anys si continua anant igual. Aquests AVE que pugen a Catalunya sí són nous, però vaig fer un cop d’ull als que estaven aparcats al costat a Atocha, que van a Sevilla, i es notava moltíssim que tenen més de 15 anys! El logotip antic de Renfe, despintants pel temps… P.D. Doncs és una barreja ben curiosa, sí!!!! 🙂

    M'agrada

  5. gràcies esther!Quan ens tornem a veure ja te l’ensenyaré! M’has d’explicar coses de Madrid, de les classes, etc. que l’any que ve em toca a mi, jeje.que vagi mb tot!

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s