Uncategorized
Comments 17

28 setembre: D’aquí… a aquí

Demà mateix li dic adéu a Valls per una temporadeta ben bona. Adéu a l’skyline amb el campanar més alt de Catalunya i adéu als vallencs, família, amics i companys, però només per un any. Adéu URV, hola Madrid.

El cas és que me’n vaig a la Universidad Rey Juan Carlos, a fer el 4t curs de Periodisme amb una beca Sèneca. Ve a ser més o menys com l’Erasmus, més ben pagada, això sí, perquè l’Erasmus és bastant precària en el sentit econòmic. La URV, la meva universitat i on tornaré a fer el 5è curs, oferia la possibilitat d’anar a Finlàndia, a Dinamarca, a Buenos Aires, a Cardiff -on ja hi he estat dues vegades, i l’he trobada una ciutat massa grisa-, però no veig la necessitat d’anar tan lluny per a eixamplar horitzons, per a fer matèries diferents que les de la facultat de Tarragona, veure Catalunya des d’un altre angle de visió i aprendre i fer més periodisme -suposo que mai no s’acaba de saber del tot-.

No acostumo mai a parlar de mi, però d’alguna manera cal justificar perquè aquest bloc deixarà només una mica de banda la terra de matissos, que és l’Alt Camp, i el Camp de Tarragona, i de cop i volta començaré a parlar de Madrid, d’óssos i madronyus (arboç, com el poble del Baix Penedès, si es vol parlar català amb propietat), i la seva way of life.

Ja us aniré informant puntualment, sempre que es creuin unes ones wi-fi amb el meu camí, és clar.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

17 Comments

  1. aix… al final ja està. Mira que tu no hi creies, jo ja t’ho vaig dir des del dia que m’ho vas comentar que acabaries marxant cap a Madrid.

    M'agrada

  2. Doncs res noia, que et vagi molt bé i gaudeixis de Madrid ! Recorda’t de nosaltres quan vagis a fer “tapas” (això ho fan be). Ja ens posaràs al dia de les teves noves experiències i vivències. Salut i sort !

    M'agrada

  3. Això si que serà una aventura! Esperem que els nervis obvis d’aquest dies entre el canvi i les maletes aviat quedin eclipsats per aquesta “nova vida” ^^Endavant amb l’experiència Esther!!

    M'agrada

  4. xD La meva avia, Castellana com poques, sempre em diu que tots els catalans ansiem Madrid… serà veritat?Sempre que no deixis de escriure al blog, tot perfecte. Que sigui profitós el teu any!

    M'agrada

  5. Molta sort Esther. No és lícit fer propagand d’un blog propi en el d’un altre, però avui més que mai t’invito a llegir el meu últim post… Crec que tenim històries paral·leles!

    M'agrada

  6. No m’ho esperava!!!!!!!!!!!De veritat, moltes gràcies pels ànims i per tot plegat, moltes moltes gràcies!!!! Que entre tanta desubicació i d’anar perduda aquests primers tres dies entre metros, rutes circulars d’autobus i universitats tan grans com tot el barri del Fornàs de Valls -de veritat- i horaris fets amb calçador us ho agraeixo moltíssim a cadascun de vosaltres!!!!!Doncs ara toca fer la crònica des de Madrid, sí! 😀

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s