Uncategorized
Comments 6

18 setembre: I vet aquí la Crisi

N’existeixen moltes, de crisis. La crisi dels trenta, la crisi del paper en blanc -avui en dia la crisi de la pantalla de Microsoft Word/Open Office en blanc- o la crisi contínua del Barça. No obstant, tot i que les crisis abans anomenades toquen el voraviu a determinats sectors de la població, n’hi ha una d’abast mundial, que fa que qualsevol butxaca trontolli, i és alarmant si fem cas de les apocalíptiques portades dels diaris aquesta setmana. Vet aquí la crisi econòmica, el que més es porta aquesta temporada de tardor.

Tot i que la perplexitat catalana era el que estava més a l’ordre del dia el setembre de 2008, el Crisi de l’Enric Duran ha volgut demostrar que “els bancs ens roben”, en paraules textuals de’n Robin Hood dels bancs. Aquesta voràgine econòmica m’ha fet pensar en l’article de la Crisi Ninja de Leopoldo Abadía, un ex-professor de 75 anys, que s’ha convertit en la sensació blocaire per haver fet un batibull altament recomanable de retalls econòmics de La Vanguardia, Expansión i Time.

Per a fer-vos cinc cèntims, la crisi Ninja no té a veure amb la cultura nipona, sinó amb les hipoteques que els bancs americans van començar a concedir als no income, no jobs, no assets (sense ingressos i sense treball) per a guanyar més, amb la certesa de l’american way of life, és a dir, que la bona situació del seu país els donaria aviat un lloc de treball que els permetria pagar els crèdits de la casa més un plus que els havien concedit de més. Què n’eren d’ingenus. Amb aquests diners, els Ninja van comprar-se cotxes -no necessàriament Chevrolets- i també van aprofitar per anar-se’n de vacances. Els bancs americans es van quedar amb un pam de nassos, perquè els morosos no pagaven -era de calaix això- i van haver de demanar prèstecs als bancs europeus, que no sabien ben bé què en feien els yankees dels seus diners. Al final, no se sap com, els diners han acabat per desaparèixer i ningú no s’atreveix a fer una estimació de quant s’ha pogut perdre.

Ah. Però la culpa de la crisi és únicament responsabilitat dels nord-americans i han d’assumir el mea culpa? Doncs no. Em quedo amb aquest fragment providencial de la Crisi Ninja, i que demostra que no cal anar-se’n tan lluny per a trobar possibles causes a la crisi en boca de tots:

iv. Ja que els bancs no tenen diners,

1. Venen les seves participacions en empreses.
2. Venen els seus edificis.
3. Fan campanyes per a que hi ingressem diners, i ens ofereixen condicions millors.

v. Ja que la gent comença a sentir-se apretada pel pagament de la hipoteca, va menys a El Corte Inglés.

vi. Ja que El Corte Inglés ho nota, el fabricant de mitjons de Mataró compra menys, que tampoc no sabia que existia els ninja.

vii. El fabricant de mitjons pensa que, com que ven menys mitjons, li sobren treballadors i n’acomiada uns quants.

viii. I això és el que podem veure als índexs de l’atur, fonamentalment a Mataró, on la gent comença a comprar menys a les botigues.

Sort que el bloc no necessita manutenció econòmica per part meva, ara que estem en plena crisi.

La vinyeta, de Faro, a la contraportada d’avui 18 de setembre al Diari de Tarragona.

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

6 Comments

  1. A veure quan treurem el cap d’aquesta espiral de crisi… De totes formes fa una mica de “iuiu” pensar que aquesta crisi, sobretot als EUA, s’està equiparant a la del 29… El 2008 s’studiarà als llibres d’història, i ho estem vivint de ple.PS: A veure si quedem abans que marxis, que tinc ganes de veure’t!!! 😛

    M'agrada

  2. jejeje la crisi de l’OpenOffice? En tot cas ho podria ser del MS Office, perquè és el que no pot obrir els arxius de l’altre. XDFa temps em vaig descarregar el manual aquest que cites, on explica tot això dels ninjes, sub-primes,… Tant complet com aclaridor.Si s’estudiarà a Història aquesta crisi… Tot depèn de com s’acabi sol·lucionant. Per exemple la crisi “.com” no s’explica, la dels anys 90 tampoc,… Depèn de l’interès que despertin o del que acabin transformant a la societat o economia.

    M'agrada

  3. I a casa nostre que no hi hagut pas milers de famílies que han volgut estirar més el braç que la màniga durant aquests darrers anys? Recordo que de cop i volta tothom es comprava el millor cotxe de gamma alta, les millors cases i apartaments a primera línia de costa, s’anaven de vacances als indrets més exòtics… A Catalunya – i Espanya- ens agrada molt aparentar i per aparentar o tens diners o no et queda més remei que anar al banc a demanar crèdits personals, crèdits nosequé…els creditofácil de la tele…. No li deien Hipoteques Subprime, però quines diferències hi han? Bancs i caixes donaven els diners amb totes les facilitats a tothom que ho demanava, ja m’explicaràs com s’aguanta això quan tot plegat acaba explotant.

    M'agrada

  4. myriam, doncs el mateix autor de la crisi ninja diu que el crac del 29 comparat amb la crisi d’ara és un joc de nens. Fa por…PS: Fet!!! Jo també en tinc ganes!! La setmana que ve ens veiem! :Daniol, la història deu ser sel·lectiva, l’escriuen els vencedors i molt queda oblidat, i d’altres temes en surten reforçats. Oh, i això que dius que no s’estudia… jo me’n recordo del meu llibre d’Història Contemporània de 1r de batxillerat (un totxo de color verd, tothom l’ha patit) i estic segura que parlava de la crisi dels 90. De les “.com” segur que no, perquè és massa recent i encara ha de seguir el seu curs la història, però les noves reedicions segur que en parlen. Al menys, al llibre de Geografia de 3r d’ESO -el que tinc més a la mà- parla de les ampliacions de la UE del 2007 (però, en canvi, hi ha un gràfic que diu que Valls té uns 30.000 habitants, quan només frega els 25.000. D’això se’n diu ser previsors).elliot, bona observació. Pel que he vist, doncs no hi ha diferències entre el creditofácil i les subprimes. A la meva ciutat hi va haver, fa un o dos anys, un boom en què es van obrir almenys una dotzena d’oficines de serveis financers d’aquests ràpids, a cada cantonada!, però gairebé totes ja han tancat. Tens raó que s’ha comès el mateix error que el dels nord-americans (més o menys). Si no ha explotat encara, explotarà.

    M'agrada

  5. El govern dels Estats Units amb molt bon criteri ja està fent injeccions de diner públic als bancs. La borsa ha fet una pujada del 8% i això demostra l’influència directíssima dels Euua en l’economia mundial. Si ells se’n va a pique després caiem nosaltres sense remei. Aquestes pujades i baixades tant bèsties de la borsa no prediuen res positiu.

    M'agrada

  6. noctas, si ells se’n van a pique, nosaltres amb ells. I tant que en tens de raó!!! Això sí, m’han dit que si per casualitat tingués jo accions, si veig que un dia pugen pugen pugen molt, les he de vendre corrents, que al dia següent baixaran… Realment, poca idea d’economia en tinc, segur que m’acabarien timant…

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s