Uncategorized
Comments 4

07 setembre: Eclipse de Palin

“Una de les diferències importants entre la democràcia nord-americana i les democràcies europees més consolidades fa referència al pes dels candidats com a factor determinant a l’hora de decidir el vot. La campanya electoral se centra en les característiques dels candidats, en el seu perfil personal, la seva capacitat de comunicar, la seva carrera política, la capacitat de liderar la primera potència mundial.
I això és normal, atès que el sistema presidencial dóna molt poder polític
a la figura del president. Ell és el centre, el motor de tot el sistema polític. I, per tant, les seves característiques personals influeixen directament en l’orientació política del país […]. Els partits són simples màquines electorals.”

Joaquim Colominas (professor de Ciència Política a la URL), El perfil dels candidats, Avui, 4 de setembre de 2008

Aquest fragment que, per deferència meva, us he copiat i us he enganxat a l’entrada d’avui diu que “el sistema presidencial dóna molt poder polític a la figura del president“. Però, vet aquí que aquesta ha sigut “la Setmana de Palin“, tal com titula avui mateix La Vanguardia el seu editorial a la pàgina 2. McCain ha quedat en un discret segon pla, i Obama poc s’ha pronunciat aquesta setmana, potser per allò del No pienses en un elefante que ja havia comentat fa un temps en aquest bloc. Palin els ha eclipsat a tots, mediàticament parlant.

Tot plegat és bo o perjudica el candidat, de qui s’hauria de treballar al màxim la imatge per a potenciar la seva candidatura com a president? Els draps bruts es renten a casa o han de ser una qüestió d’estat? D’altra banda, coneixem al germà kenyata de Barack Obama que ell mateix no coneixia gaire, la Monica Lewinsky -un mal record per a la Hillary, de ben segur-, o com Bush gairebé s’ofega amb una galeteta salada. No obstant, de Biden poc s’ha sentit a parlar. Suposo que són coses del sistema presidencial i d’unes eleccions que costen -diuen- uns 1000 milions de dòlars, així que toca vendre diaris, i està demostrat que no hi ha res millor que una dosi de sensacionalisme extra pel lector.

Massa complicades per a mi les eleccions dels Estats Units. Sort que encara em queden dos mesos per a intentar treure’n l’entrellat (si és possible).

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

4 Comments

  1. Jo crec que les eleccions se centren molt més en el candidat i no tant en l’ideari de partit, que és el que passa a Espanya. Per altra banda l’embaràs de la filla de Palin pot ser positiu pel partir republicà perquè aquest fet converteix a Palin en una donota amb els mateixos problemes que una dona del carrer, i això l’apropa molt al poble. La dona conservadora que ha tingut la vergonya de que una filla seva hagi tingut un minyó als 17 anys es dirà -Mira la Pailn, li passa el mateix..saludus

    M'agrada

  2. Bona entrada. Realment aquesta m’ha agradat.Jo no veig tant clar que afavoreixi l’embaràs de la nena de la Palin a la candidatura del Mc Cain. Sovint ens oblidem que si Bush va guanyar va ser pel vot més integrista, que no crec que hagi vist gaire bé que una nena de 17 anys sense estar casada ja s’hagi quedat embarassada (vaja, que mantenia relacions sexuals amb el novio de molt abans se sobreentèn i tampoc es veurà bé).Tampoc cal oblidar com en van ser de polèmics alguns dels resultats electorals, com en parlava el Michael Moore a Fahrenheit 9/11, així que… Fins al dia següent podem esperar de tot.

    M'agrada

  3. Bueno, en McCain té que jugar totes les seves cartes perquè està en una posició de desaventatge mediàtica enfront de Barack Obama, i a més del pes del seu antecessor encara al poder. A més, aquesta dona també ha de ser escollida. Jo crec que ja li va bé al candidat republicà donar més pes específic als seus companys.Sincerament, a mi les eleccions americanes em solen interessar tant o més com les d’aquí, per a començar perquè sempre es decideix el candidat de cada partit abans i no a dit ni per influències. I almenys allà quan s’acaben les votacions no fan pactes que perllonguin el poder a tota costa (a catalunya i a espanya hi ha casos de tots partits). Guanya qui és votat i prou. I les estratègies de desprestigi d’uns a altres, encara que ho converteixin tot en prensa groga, son part del joc.

    M'agrada

  4. noctas, d’acord amb tu. Tant Obama com McCain no són persones tan normals, en el sentit de gent normal i corrent, sinó que tenen una història a les seves espatlles més espectacular (van fer carrera a Washington, es van fer a ells mateixos, etc, etc). Resulta ser que és veritat que s’indentifiquen amb la Sarah Palin.aniol, mmmh… Jo poca idea en tinc però, pel que a mi em sembla, el vot dels qui van votar al George Bush ja el tenen, encara que no els moli McCain o la Palin. Per què? Perquè són votants fidels… bé, no em facis dir perquè. Una campanya electoral no canvia la intenció de vot de ningú que ja el tingui molt clar molt clar, s’ha d’intentar atacar el sector indecís. Els demòcrates votaran demòcrata, els republicans votaran republicà, per molt que siguin unes eleccions presidencials. Però aquí entren en joc els demòcrates pro-hillary… que jo em pensava que s’unirien Obama amb Hillary en una candidatura única, però no! Resulta que són bàndols diferents i s’odien a mort… I vet aquí la Sarah Palin. És la conclusió a la que he arribat ^^Sí, tens raó, fins al dia següent podem esperar de tot.bobbin, l’altre dia ho comentava amb algú que poden semblar molt llunyanes les eleccions nord-americanes per a nosaltres, però al contrari, ens afecten, i molt. I també m’agrada això que guanya qui guanya i prou, això és el que per a mi hauria de ser la democràcia. Però vés per on que són lícits els pactes, i al final tothom s’acaba apuntant al carro… Oh! i les estratègies de desprestigi que dius són el més divertit del joc! 😀

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s