Uncategorized
Comments 4

08 agost: porrus capitatus

Calçots a la romana, titular del diari Avui coincidint amb el dimecres de Firagost. Sembla ser que Xat de Benaiges no va ser pioner en l’art calçotaire -ai làs!-, sinó que s’hi van avançar els ciutadans de l’Antiga Roma. Un mural de principis del segle III que s’ha trobat a Hongria i que representa un servent menjant “porrus capitatus”, el que ara es coneix com a calçot amb Denominació d’Origen de Valls, n’és un vestigi. La pintura simbolitza la menja de la ceba dolça -dempeus i amb els calçots en una teula, com mana la tradició vallenca-, tot i que hom té el dret de fer la seva pròpia interpretació. En concret, la imatge es troba, ara per ara, al museu Klapka György, de Szony, a Hongria.

Avui els dos setmanaris de la ciutat, El Pati i El Vallenc, se’n feien ressò de la troballa i de l’excel·lent documentació del periodista Ignasi Aragay, que signa l’article. El que s’hi explica podria deslegitimar la versió oficial, la llegenda vallenca de Xat de Benaiges, el pagès solitari del segle XIX a qui se li van cremar quatre cebes que tenia a la brasa i que, una vegada pelades, va trobar que el que hi havia dins no estava gens malament, i inventor també de la salsa de calçot, no li treiem pas el seu mèrit. A més, l’article d’Aragay cita dues referències bibliogràfiques: l’Art de cuinar, del gastrònom romà Apici, qui narra com preparar els porrus capitatus a la brasa, i l’epigrama número 19 del llibre XIII del poeta Marcial, i que he trobat gràcies al bloc Els dies de Dèdal:

XIX. Porri capitati.
Mittit praecipuos nemoralis Aricia porros:
In niveo virides stipite cerne comas.

Pel que sembla, aquests dos versos sense rima aparent, ni consonant ni asonant, parlen dels avantpassats de les calçotades. Però el cert és que el cultiu del calçot no només es limita a la zona mediterrània. El setmanari El Vallenc mostrava, farà menys d’un any, una fotografia del reporter gràfic Marc Lladó d’un venedor de “calçots”, feta durant un dels seus viatges a l’Índia. I en una entrevista que vaig tenir l’oportunitat de fer a un noi equatorià afincat a Valls, en Jacinto Orlando, que treballa de cambrer en un dels restaurants que ofereixen calçotades a la ciutat, també s’hi podia llegir això:

– Al restaurant on treballa s’hi fan moltes calçotades. Què li han semblat els calçots? – A l’Equador n’hi ha, de calçots, però nosaltres en diem cebollas blancas i s’hi fa una sopa.

Així, doncs, d’on caram surten els calçots? S’haurà d’investigar si l’àpat romà era a base de simples porros o si ja se’n coneixia el secret del cultiu del vegetal que ha exportat el nom de la ciutat de Valls arreu del món, fins i tot al Japó o als Estats Units. Del que si tinc informació ben contrastada és que la millor menjada calçotaire té de teló de fons les muntanyes de Miramar.

*Foto 1: museu Klapka György, escanejada del diari Avui de dimecres 6 d’agost de 2008 * *Foto 2: feta per mi mateixa, gener de 2007

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

4 Comments

  1. Aquests de Valls… Si no és el campanar són els calçots, o els castells. :-)Ahir vaig estar buscant la imatge del “romà”, no sabia on l’havia vist abans. Veus, ara ja l’he trobat.

    M'agrada

  2. Doncs no hauria dit mai que l’orígen dels calçots es remuntés tant enrere, o que es menjaven en una teula! Fins fa pocs minuts no tenia ni idea de res, i ara penso que és una història interessant: tot té el seu origen. Això si que és començar el dia amb bon peu!!M’està venint salivera, només de pensar en una graella plena de calçots i un vol ple de salvitxada… vaig a esmorzar! 😛

    M'agrada

  3. No mos furtaran lo calçot!!!!!No mos lo faran romà ni hongarès!! :PPPPAixí que Salouencaaa! Els meus companys d pis aqui Bcn són de Salou també, potser els coneixes i tot! Rubén, Joan i Carlos. Bé, en joan ja està exercint d’enginyer naval per allà, ja ha cardat el camp, els altres dos fan audiovisuals i c.polítiques! Per cert, la foto em fa desintegrar d’enveja, d’enveja rabiosa eh, jo mai els he tastat els calçots… Però sht, és un secret! u.ùApaa! Gràcies x passar-te pel meu bloc, jo tb t’aniré llegint. Me n’alegro molt que t’hagi agradat alguna cosa del que he escrit. Bon agost!

    M'agrada

  4. aniol, doncs ara ja has trobat la foto :)wostin, sí, es mengen en una teula… però per esmorzar, calçots no si us plau, i ara a l’agost, tampoc venen gaire de gust!!!!efrem, nooooo!!! salou és a prop d’on visc, jo sóc de valls!!! així que sóc vallenca!!!!! hahahaha d’acord, et guardaré el secret! ;)m

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s