Mes: Juny de 2008

28 juny: adéu radiofònic en portada

Avui, a l’Avui, el seu adéu era notícia de portada. No, no estic parlant de Bill Gates, que si us fixeu també el mateix 28 de juny la seva retirada i jubilació ocupa uns breus centímetres quadrats damunt dues paraules en negreta i d’efecte contundent. “Bassas plega”. 14 anys al peu del canó, vull dir al peu del micròfon de Catalunya Ràdio. I jo els últims tres l’he escoltat des de l’autobus i des del cotxe, i trobaré a faltar els primers titulars del dia i l’enigmàrius, que mai no encerto -per la son que pot amb mi, no per res més-. Així, estarem a l’aguait per a veure si està a l’alçada qui hereti la franja horària estel·lar a Catràdio, i sinó haurem de sintonitzar RAC1, Protagonistas amb el qui també he escoltat des de petita, Luis del Olmo, a Punto Radio, o El matí i la mare que el va parir, i anava a dir El Jaroteo, però no m’atreveixo. Bromes a banda, l’últim examen d’enguany a la facultat, de Gèneres informatius II …

28 juny: poc ens informem al camp

I és que, entre altres dades, els resultats del Baròmetre de la Comunicació de Catalunya de l’any passat, indiquen que, en el conjunt de Catalunya, les comarques tarragonines són les que consumeixen menys premsa d’informació general i la premsa local és la menys llegida. El Punt – 27 de juny de 2008 Aquest és un fragment d’un article que ahir em va cridar l’atenció mentre llegia El Punt. Però no només pel fet que comenta que els del Camp de Tarragona no s’informen prou, sinó perquè diu que no s’informa prou sobre el Camp de Tarragona, que ve a tenir un sentit un xic diferent. Aquesta sensació sempre la tinc quan llegeixo El Periódico, que em fa sentir barcelonina, però no els hi tinc gaire en compte. Segons el què diu la notícia, a les comarques tarragonines es consumeix més premsa nacional que no pas de la d’informació de proximitat. Tot això em porta a certa divagació: no s’hauria de menysprear el que és local, i això que Catalunya, en premsa comarcal, és tot un …

26 juny: caminant per la ciutat de les patates braves

A Londres ja t’ho indiquen: “Look left“, com a punt exòtic urbà. A Barcelona, cal girar el cap primer cap a un cantó i després cap a l’altre a l’hora de creuar el carrer, si no ho fas, passa el que passa. I és que a la gent que som de poble tot això ens impressiona d’allò més. Potser ens crida més l’atenció una pintada de tres línies a la calçada que no pas el missatge en sí. Ens ho hauríem de fer mirar. Foto: Ahir, al Passeig de Gràcia de Barcelona. Just davant de Loewe, gran contrast amb el Pans&Company emplaçat al seu costat.

24 juny: els simpson i la mort de la premsa impresa

– Dan Rather: Al meu costat i per a comentar avui el debat dels candidats demòcrates està Andrea Crowley de la CNN, Demonte Evans de Slate.com i… Ron Lahar, periodista de l’edició impresa del Washington Post.– Nelson:Ha, ha… el teu mitjà de comunicació s’està morint!– Director Skinner: Nelson…!– Nelson: Però si és veritat…!– Director Skinner: Hi ha moments en què un pot tenir raó, però s’ha de ser amable.Repassant les entrades anteriors, en un comentari meu hi vaig enllaçar un article de chiquiworld que crec que és prou interessant per a reflexionar-hi en el moment empatx-post-coca-i-revetlla-de-Sant-Joan. Els Simpson sempre s’han distingit per la seva visió àcida de la realitat i, per sort o per desgràcia, la premsa de paper està en hores baixes. O no?

19 juny: Oferta de treball (II)

Clicant per aquí i per allà m’he trobat amb una oferta de pràctiques estivals de periodisme a La revista de los Lunnis, ofertada per la Universidad Complutense de Madrid (no cal enllaç, que tothom sap que té reputació i bon nom). Concluim, doncs, que aquest magazine mensual està realitzat per professionals del periodisme i comunicadors, gent de bona pasta. En aquesta ocasió, farem els ulls grossos i no ens fixarem en la remuneració. I és que la jornada de treball i l’horari ho compensen:Una mica de bon humor sempre va bé 🙂