Uncategorized
Comments 3

23 maig: la febre del cromo

Puc dir que els tarragonins són persones constants, perseverants i tenaces, com a vallenca que passa més hores del dia a la Part Alta que a la seva pròpia ciutat. Mai no havia vist ningú amb tanta voluntat per a reunir tota la col·lecció d’un àlbum d’adhesius. Es tracta del Iubilaeum-Tarragona 2008 que, amb els mítics dibuixos de la Pilarín Bayés, commemora en 144 cromos l’Any Jubilar. A sota, un cromo de la col·lecció (prèviament modificat per a que ningú l’enganxi a l’àlbum, la vida del col·leccionista és dura).

Pel que he vist, hi ha qui dedica la jornada sencera recollint-los d’establiment en establiment. Ja els veus sortint i entrant de l’òptica Fullana i corrents per a arribar a la pastisseria Rovira, fent abans una paradeta a la llibreria Adserà. Perquè el joc consisteix en anar recollint un per un els adhesius, i molts es quedaran només amb els que puguin aconseguir a la Rambla Nova per aquella mandra que provoca la xafogor que les pluges han deixat pas. Si més no, per exemple, el cromo núm. 89 ens espera a la Vil·la Romana de Centcelles, al camí de Montblanc de Constantí. No és una tasca fàcil fer-se amb tots, però saber-se fil per randa la Tarragona d’avui segur que sí.

La iniciativa em recorda a un puzzle que encara ara conservo en dues bosses de plàstic indestructibles del Pryca. Jo devia de tenir 3 o 4 anys i em semblava bestial de gran que era, tot i que ara me n’adono que no feia més d’1 metre i mig per un 1 metre. Era la Tarragona fantàstica i, si no recordo malament, suposo que donaven cada peça en establiments de la ciutat perquè estaven patrocinades en el dors. Era una vista aèrea i amb dinosaures (estem parlant de l’època de Jurassic Park), monstres, fades i follets, alguns amb cara de gent que no sabria pas dir qui són.

Com explicava la Maria Rosa en un post, qui sap si algun dia els nens -i no tan nens- que avui facin la col·lecció de cromos se’n recordin de tot plegat amb enyorança i il·lusió, com avui me’n recordo jo d’aquell puzzle que volta per l’altell de casa. Jo, de moment, estic fent la meva col·lecció de cromos (i fins i tot en tinc de repetits per a canviar-los).

This entry was posted in: Uncategorized

by

1987, Valls (l'Alt Camp). Ara per ara a Barcelona. Potser va ser l'olor del quiosc la que em va estovar les neurones, quan cada diumenge es repetia el ritual d'anar a comprar el diari, i un dia ja bastant llunyà vaig començar a estar segura que, d'alguna manera, la comunicació i les paraules encertades poden canviar el món. El cas és que, més tard o més d'hora, em va agafar la dèria de ser periodista. Tinc 27 anys, sóc llicenciada en Periodisme i màster d'Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Tinc aquest bloc en algun servidor perdut de vés a saber on.

3 Comments

  1. Això dels cromos és una iniciativa bastant curiosa! Així vist des de fora, estic segur que als nens d’ara els farà il·lusió veure aquestes coses un cop siguin grans… però potser com a raresa. Ho tindrán en alguna capsa plena de pols totalment marginada per els albums digitals que serán el més normal del món… (o potser seràn els fills d’aquests nens?)

    M'agrada

Ja que estàs aquí, deixa'm un comentari! :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s